Incipitario
di Joan Berenguer
de Masdovelles
A mi mateix cove que digua: «Ffora» (103.1)
A tu conffes, mon bon rey he senyor (103.2)
A vos, qui sou de complida ballesa (103.3)
Ab gran affany he mal, dol, he tristor (103.4)
Ab grieu trebalh ez enguoxos turmen (103.5)
Ab los suptils llaços que par’Amor (103.6)
Ab plants e plors pertre de vos, senyora (103.7)
Ab quin turment he pena conguoxosa (103.8)
Ab tot conech, dona, que·t pots clamar (103.9)
Ay llas, catiu!, be fonch maleyt lo dia (103.10)
Alegre·t, flor virginal incompresa (103.11)
Alsgunes gens m’an dit, moltes veguades (103.12)
Alguns han dit e volgut sostenir (103.13)
Amor, del mal que·m feu ten fort me duyll (103.14)
Amor, qui pot, m’a dat a dona tal (103.15)
Amor tots jorns me presenta (103.16)
Amors, d’uymes selar no pusch los dans (103.17)
Anar me·n vull. Per sso prench comiat (103.18)
Ans Deu creas enjelical natura (103.19)
Apoderat d’Emor, per son poder (103.20)
Aquell saber qui·m feu de vos partir (103.21)
Aquestes velles vils mardoses (103.22)
Aquests grans fets perseguits fins havuy (103.23)
Ara conech sso que no conexia (103.24)
Be li pren mal a ’quell qui del desert (103.25)
Be·m pendra mal si pass’esta jornada (103.26)
Be saps, Amor, que volentat avia (103.27)
Be vols, Amor, ton gran poder mostrar (103.28)
Car ffort teniu, dona, virtut sens frau (103.29)
Sert es a tots c’amor es cosa pura (103.30)
So que fins vuy aveu sabut guordar (103.31)
Ço que no vol ma dispossissio (103.32)
Com pus pens, mes difficultos me par (103.33)
Cuytau, senior, per ffer a Deu servey (103.34)
D’assi partesch, d’on partir no volria (103.35)
De ben servir no son llas ni cançat (103.36)
De mans barats qu’el mon se fan, no·m pach (103.37)
De vos, Amor, no pusch ges null be dir (103.38)
De vos me clam, dona prous e valen (103.39)
Del joy d’emor suy ers depnats he ras (103.40)
Dels crims majors comet lo crestia (103.41)
Despuixs parti de vos, ma bell’aymia (103.42)
Despuyxs partim de la bona ciutat (103.43)
Destretz d’amor, ab cuytat enament (103.44)
Dins un poblat, en terra despoblada (103.46)
Dol port d’un dol, qui·m dona gran dolor (103.47)
Dona del mon no·m pot jens enguenar (103.48)
Dona qui val bon voler me demostre (103.49)
Dona qui vol molts aymans comportar (103.50)
Dones d’un senyn, dues son, he bondat (103.51)
E llas de mi!, que ma plorosa vida (103.52)
En temps d’enuig e mig desllibertat (103.55)
En vida muyr, he morint puix guarir (103.56)
Encalssant, fuig del c’atenyer volrria (103.57)
Entes aveu tan be lo general (103.58)
Anuig me te insesantment llunyat (103.59)
Anuig mostrau aver que us vulla be (103.60)
Anuig trop gran en la festa que feu (103.61)
Eres maldich lo jorn, lo punt e l’ora (103.62)
Eres, pus ssuy ssi fort anamorats (103.63)
Eres pus vey c’Amors vol que sieus sia (103.64)
Eras can vey guarnits los pratz e·ls camps (103.65)
Esperant muyr he morint visch ensemps (103.66)
Estant ratret e d’enuig fatiguat (103.67)
Ffeeltat vol amar la senyoria (103.68)
Ffins asi he desamadas les donas (103.69)
Gens no penseu, ssi be no us vaig a veure (103.70)
Ges, de consell, en mi no tinc l’abrich (103.71)
Grabiel fonch misatger singular (103.72)
Gerregar vull ab amor he m’aymia (103.73)
Omilitat, prinssipi de virtut (103.74)
Yeu vull ez am la plus bella que·s mir (103.75)
Increat Deu, sol creador (103.76)
Ja que lo temps no ’s vuy tal com solia (103.77)
Ja son de mals axi cansat (103.78)
Ja volgues Deu que posques abstenir (103.79)
James no fuy d’Emor tan descontent (103.80)
Jatz que tots jorns, per ma granda folhia (103.81)
L’enemorat qu’en temps antich amava (103.82)
L’enyorament qui·m vench, de vos pertint (103.83)
L’om qui del mon s’eparta, per servir (103.84)
L’inconegut, sol d’ell conexador (103.85)
Lo fonament de mon pler, alagria (103.86)
Lo gran voler, dona, que us port, me costa (103.87)
[Lo] prime guoig que tu, Mari’, aguist (103.88)
Lo qui, per juy, a ffer l’om creure basta (103.89)
Lo temps present de bella primavera (103.90)
Molt protestant, comens ffer aquest’obra (103.92)
Molt vos sou tart, dona, reguoneguda (103.93)
Molts dies ha que tinch estrem voler (103.94)
Mon Creador, incompres dreturer (103.95)
Morir me cuyt de dol e gran faunia (103.96)
Mort me donau, dona, sens maraxer (103.97)
Mos cars cossis, pus t’aymia t’a ras (103.98)
Mos honcles cars, yeu no dich mal d’aquellas (103.99)
Mossen Endreu, temps ha que no trobe (103.100)
Mossen Endreu, un consell te deman (103.101)
Mossen Endreu, un om a ffet aymia (103.102 = 45.3)
Mossen Ffrancesch, lo nohibbl’egullo (103.103)
Mossen Guarau, pus lo temps es vengut (103.104)
No crech prengues ab major pacciença (103.105)
No·m clam d’Emor, ab tot que molts turmens (103.106)
No·m ffera gens vostra descortesia (103.107)
No·t merevells com voler te retempta (103.108)
No us cal star, per que us vulla mes be (103.109)
No veyrets may, d’eras anant (103.110)
Null temps cuydi, dona, trobar (103.111)
Palays de Dieu, pura verges Maria (103.112)
Per gran rao, Verga-Dona, digist (103.113)
Per que ’xi car, dona, ves mi teniu (103.114)
Per que·m digues que, sens vostre voler (103.115)
Per tant co·l temps, de temps en temps, se muda (103.116)
Per un gran alt que tinch, dona, de vos (103.117)
Perdut he pler, deport, solas he riure (103.118)
Perque mos vulls no pobliquen lo dan (103.120)
Plus en vos tot be sa diriva (103.121)
Plus c’Amor vol qu’en mos mals anadescha (103.122)
Pobre de joy he malestruch d’aymia (103.123)
Pus dau raho a mi, de mal perlar (103.126)
Pus en tal punt m’avets, dona, portat (103.127)
Pus ma dolor tan fort tots jorns almenta (103.128)
Pus no·m feu be, ne ffer no·l ma voleu (103.129)
Pus no us dech res, per que·m dieu que us pach (103.130)
Pus per amar he de morir (103.131)
Pus que sebi qu’e vostre sensoria (103.132)
Pus que sots tal (103.133)
Pus vey que us plau per vos vaga rodan (103.134)
Pus veig tant vol Amor que vostre sia (103.135)
Pus vos, mon be, ab vostra gran bellesa (103.136)
Quan me ssove d’aquell jorn que parti (103.137)
Quanta dolor a passada lo rey (103.138)
Quans sentimens james d’emor senti (103.139)
Qui de mi us dix que ffos anamorat (103.140)
Qui pert lo temps detras sso que no val (103.141)
Regne divis es desolat, perdut (103.142)
Senyor Jesus, infant perfet, antrist (103.143)
Senyor prinsep, pus tal comensament (103.144)
Set son he set, e puixs quatra setenas (103.145)
Si james pusch del tot aconseguir (103.146)
Si la fe fos per los tots be tenguda (103.147)
Si·m volets be, mostrats lo·m en joven (103.148)
Si per null temps merçe trobar davia (103.149)
Si prest no·m val vostre gran gentilesa (103.150)
Siau menbrant de so us deu recordar (103.151)
Singular sant, qui Miquel t’anomenas (103.152)
Sospir he plor, dona, tots jorns, per vos (103.153)
Sostenir pot dona, secretament (103.154)
Tan complidamen (103.155)
Tan fort vos ham hi ten senserament (103.156)
Tan gran anyor de vosaltres me ve (103.157)
Tant es sus mi furtuna riguorosa (103.158)
Tant ay ssofert, que plus avant ssofrir (103.159)
Tant yeu no crech, que ges no puix trobar (103.160)
Tan me pinet, dona, que no pusch pus (103.161)
Tot axi com lo paubre va quirent (103.162)
Tot me perdi aquell doloros jorn (103.163)
Tot mon treball fins al jorn d’uy passat (103.164)
Tot quant he ffet, ffins en lo present jorn (103.165)
Tots aquells mals c’Amor pot ffer sentir (103.166)
Tres anuigs tinch, qui·m fan penssiu star (103.167)
Tu·m fas partir, per qui jo romendria (103.168)
Tu·m pots valer, senyora, c’altre no (103.169)
Un baro say, qui ayma ffinamen (103.170 = 26.3)
Un colp mortal m’a dat Amor, de fresch (103.171)
Un jorn, mirant, axi com ffer solia (103.172)
Venir no·m fan an aquesta gran plassa (103.173)
Volentat gran ez amor, tot ensemps (103.174)
Voler m’enpeny, he raho m’o consent (103.176)
Vos no sentiu sso que sentir deuria (103.177)
Vos sou sens par, Verje-Dona polida (103.178)
Vostro renom, per fets poblichs he certs (103.179)
Vostros grans fets, senyora virtuosa (103.180)
Vedi anche 101.3, 101.8, 101.9 (con Guillem de Masdovelles).
Nota. Rossend Arqués, nella sua edizione di Mossèn Avinyó, assegna a Joan Berenguer de Masdovelles anche 10.2.