Joan Berenguer de Masdovelles
1 L’enyorament qui·m vench, de vos pertint,
2 sentir me feu sso que passar deuria,
3 e, poch llunyat de vostra companyhia,
4 de mon pertir m’eni molt penadint,
5 e tant, que fuy deslliberat tornar
6 a vos, sens qui durar no pot ma vida;
7 mas, cogitant ab dolor infinida,
8 seny no·m permes tal ffet axucutar.
9 Pensant mon dan, a poch a poch llunyar
10 de vos, mon be, insessantment me veya,
11 i en llunyant, ab sospirs, dins mi deya:
12 «Aquest tant mal me ve per benamar».
13 E sso dient, en ffer molts clams, pensi,
14 d’Emor, mas tost fonch me pensa voltada,
15 car viu que·m vench per vos, m’anemorada,
16 qui ab mon pler sou senyora de mi.
17 Los vulls tinent ves vos, de qui·m perti,
18 mi obblidant, un punt no·m pogui moure,
19 ans axi fuy com un pilar de coure,
20 estant tot fferm, que res al mon senti;
21 e mirant dret ves la part un vos viu,
22 gens no·m sovench d’equell qui ab mi era,
23 qui, perlant alt, he tirant me derrera,
24 sens piatat me digue: «Sus, veniu».
25 Tornant un poch e romenent pensiu,
26 tirant mos vulls de vos, a qui mirava,
27 li digui bax: «Mon frare: jo pensava
28 en la de qui saps son indubitiu.
29 Per que m’as tret de pensar tan plesent?».
30 Respos me: «Foll! No veus la gent qui·t mira?
31 Anem, anem; pertam d’equesta fira,
32 que jo·t promet ich tornerem breument».
33 Segui·l spau, sospirant he plenyent,
34 girant lo cap ab trista continença
35 ves aquell lloch d’on me fonch l’aperença
36 viste us agues en mon obblidament.
37 Enant axi, sens un petit mot dir,
38 lo lloch e vos, tot ho perdi de veure;
39 llavos pensi per gran dolor destreure,
40 volent Amor blesmar he malayir.
41 En aquell punt, Amor me feu venir
42 al pensament lo be qu’ella·m percura,
43 d’on conegui clarament m’oradura,
44 e comensi·m fortment a penadir;
45 e, penadint, demeni li perdo,
46 lo qual me fonch prest atorguat per ella,
47 e puxs me dix: «Sservex, sservex aquella
48 a qui t’e dat, ab bon’affeççio».
49 Molt homilment regresiant lo do
50 d’ell’optengut, ab cara verguonyosa,
51 la sopliqui que ves mi, desdenyosa
52 no fes esser a vos, de qui jo so.
53 Respos: «No cus, que ella·t sera tal,
54 tu ben servint, que ta pensa contenta
55 estar fera, car de tu se contenta,
56 e fera mes, si be·t troba lleyal».
57 Pus a ’mor plau, donques, siau vos tal,
58 tengau de mi, ben servint, remenbrança,
59 e de vos lluny, en qui es m’esperança,
60 mostrau aver pertisip en mon mal,
61 e doleu vos secret de ma dolor,
62 manifestant aquell’a ma cossina,
63 e si per cas, escrivint, me diu : «Vina»,
64 pler hi preneu, per traure·m de tristor.
65 A, Beatriu, de totes la millor,
66 a mon perer! Pus que bondat s’effina
67 en vos tots jorns, ab flaqua disiplina
68 a mi bateu, qui·n son merexador.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 154.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
