Joan Berenguer de Masdovelles
1 Ço que no vol ma dispossissio,
2 vol lo voler, qui·m te tan sopjuguat,
3 que no consent que gens ma llibertat
4 seguesqu’en res sso que vol la raho;
5 e tinch desig de prest aconseguir
6 ço que çert sse no pusch james aver;
7 cativat tinch lo seny, poder, saber,
8 ab tal endret que gens no·m se regir.
9 Lo sentiment veig tots jorns afflequir,
10 ab tot ssovint ffa guerra gran he ffort
11 contre·l voler he ma cativa sort,
12 qui de mon dan no·m jequexen partir;
13 mas de çert crech quez, al darrer, durar
14 no pora tant, que·m tragua de l’estrem
15 hon ara·m trop, car lo voler lo prem
16 tan ffort, que·l ffa del tot abandonar.
17 Lo pansament pensa remey trobar
18 e vol que pens en mon proffit de fferm,
19 mas, com pens, mes he pus ffort me refferm
20 que may pore, seguint voler, entrar
21 al lloch per ell a mi ssovint hoffert,
22 car es lo pas aspre, ffort ez stret,
23 e, d’altre part, que·m sent ja tan costret,
24 que, desitgant, son vengut al desert.
25 Lo cor sse mou ab moviment espert
26 e vol del tot sso que james no volch,
27 e fa·m voler sso c’altre temps me tolch,
28 e si·l seguesch al ops tot l’esforç pert,
29 lo voler pren hi es tot de sa part,
30 desitge molt, acontente·s de poch,
31 trobe·s ssovint mort de ffret, prop de foch
32 e, tremolant, fama pert arguellart.
33 Ffortuna vil, portant d’Emor lo dart,
34 m’a ffort greument al descubert farit,
35 e fa·m pauruch com dech esser ardit;
36 lo mal tinch ja, mas lo be vindra tart.
37 Done·m anuig ensemps ab gran dolor,
38 e te·m ffort bast d’inmoderat desig,
39 en lo qual veig insesantment affig
40 tant, que conech, llenguint, tots jorns pigor.
41 Set anemichs, per lo poder d’Emor,
42 veig sobre mi senyoragar tot jorn
43 sens que no pusch james aver ssojorn,
44 e no sse qual m’es pus cruel senyor;
45 e son mos vulls, he m’aymia, mon cor,
46 e lo voler qui·m fa catiu ssotsmes,
47 e mes avant fortuna, qui·m te pres,
48 e mala ssort, he verguonyosa por.
49 Resteurar gens, per nengun cas ne ffor,
50 de cruel mort, no·m pot res en lo mon,
51 si Amor no, d’on fuy, sere he son,
52 e la qui·s diu de nom Alianor;
53 car mals tan grans com he passats he pas
54 soportar mes no·ls pore ssobre mi,
55 ans, poch a poch llenguint, vindre ma ffi,
56 si, dons, Amor no muda de compas.
57 Vos, per qui son ja vengut al trespas,
58 e qui tostemps ab volentat servi,
59 si u voleu ffer, podeu deslliurar mi
60 dels anamichs qui·m lleven tot solas.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 139.
Testo inviato a Francesc Martí Gralla (cfr. 76.2).
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
