Rialc
Rao 103.25

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Be li pren mal a ’quell qui del desert
    2      ix ab affayn, per venir en poblat,
    3      e quant es junt, per mala sort ho ffat,
    4      aver no pot ço per que ve, ans pert
    5      son trebalh tot, e·l cove dins estar,
    6      en lloch sacret sotsmes, tenquat, enclus,
    7      volpey pauruch he mut, ab lo cor clus,
    8      tan ffort, que ges un mot n’osa perlar.

    9      Yeu son aycelh qu’en dol he mal sens par
    10     me trop, estant pensiu, c’un mot may dir
    11     no guos, ans vaig ab plor, man grieu ssospir
    12     llensant, he pens, mas ges no puix trobar,
    13     en me dolor, algun patit remey,
    14     e, ssi lo y trop, ni nulls me pot valer,
    15     cor tan ardit no tinch, ne tal poder,
    16     qu’enprar lo guos, ni ffer li null ssopley.

    17     Ay trist!, que·l temps, mon ffat, ma sort, tot vey
    18     m’encontraris, quez estar me fan lluyn,
    19     ensemps, he prop, de lleys qui·m te ’n son puyn,
    20     e·m ffay en part rompr’e trenquar la lley,
    21     e l’arma pert, son gran estol seguin;
    22     yeu be u conech, mas ges no·m pusch pertir
    23     de son reclam, qui·m ffara ’n breu fenir
    24     ma vida, llas!, ab dol he mal llenguin.

    25     E, donchs, pus ssay me vaig axi morin,
    26     per que no dich ma dolor gran he mal
    27     tentost a ’lgu, quez a veguades val
    28     a molts, com llur grieu mal van descobrin?
    29     Mas, tant me tem he pazor hay ten gran
    30     de ffer anuig a m’aymia gentils,
    31     que dir no u vull, ans me vend[r]a molt mils
    32     en breu morir per l’amoros affan.

    33     Com ssuy sotsmes!, que, pus vau ers duptan
    34     a mi-donchs, ffer anuig, que no la mort,
    35     sertes, be·m te estraynament he ffort
    36     pres, ssopjuguat, que vey tot clar mon dan,
    37     qui, per callar, a ffort decayimen
    38     m’a portat ja, he per me gran temor
    39     estich tot mut, no guos dir ma llenguor,
    40     d’on ne pendray mort eres ssoptamen.

    41     Dona de be: ssi saubets, per la jen,
    42     com hestich pres he mut per ffin’amor,
    43     valets me vos, qui sots la qu’ieu hador;
    44     null autre ges no·m pot dar jauzimen.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 15.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc