Joan Berenguer de Masdovelles
1 Be vols, Amor, ton gran poder mostrar
2 sobre mi, trist, que servir no·t volia,
3 c’oltre mon grat m’as ffeta ffer aymia,
4 en la qual may pogui merçe trobar,
5 ni trobare, ho tal es mon parer,
6 car deves mi axi·s mostr’ergullosa,
7 que res no vol, de ma llengua duptosa,
8 hoyr null temps, ne ’n mi no troba pler.
9 Sertes, Amor, cambiat mon voler
10 has, al jorn d’uy, en estranya manera,
11 car be saps tu que ma volentat era
12 de no james metre m’en ton poder
13 e sso, per tant, que no·m fesses llenguir
14 axi com fas, car dat m’as a senyora
15 dure, cruel, la qual mon cor adora
16 vuy, si be veig penant me fa morir.
17 Jo·t prech, Amor, que breu me vulles dir
18 per que m’as dat a dona tan altiva,
19 ni per que m’as ffet catiu de cativa,
20 ne ’xi sotsmes del tot a sson servir,
21 ni per que·t plau me don mal he turment
22 qui llibertat no te ’b ssi, ne potença,
23 ans dupte molt ez ha ffort gran temença,
24 no gens de mi, mas d’altre, verament.
25 Jo crech, Amor, que tu m’as ffet servent
26 de dona tal, per mostrar mils t’altesa,
27 e per baxar a mi, he ma nisesa,
28 e mon ergull, he mon foll pensament,
29 qui propossat avia no fos teu,
30 ni de ta cort, ni de ta gran maynada,
31 e que per sso has me persona dada
32 a qui no·m vol ne may de res no·m creu.
33 Ay las, Amor!, que d’uymes bastar deu
34 lo dan que prench per la qui m’es tan dura;
35 donchs, ffes, si·t plau, quez ab volentat pura,
36 prengue mi per lleyal servidor seu;
37 e tu, merçe, ages, ara, de mi,
38 pus le·t deman e m’as mes dins ta tenda;
39 e, donques, ffes que vischa de ta renda,
40 e perdone·m sso qu’enves tu falli.
41 Dona sens par: pus que us ham de cor ffi,
42 vostre merçe ssoplich c’ara m’entenda,
43 e no vullau que mes dolor ma prenda,
44 mas deyts me prest l’amoros mot de «ssi».
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 87.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
