Joan Berenguer de Masdovelles
1 Aquestes velles vils mardoses
2 ja no les pusch mes comportar:
3 tant son cruzels ez anugoses
4 en tot quant fan ne poden ffar!
5 May no veureu sien peguades,
6 si no co ’lgu los vol res dir,
7 si llamp del cel dins les corades
8 les fira prest, ans de dormir!
9 que tant mal fan, les vils polloses,
10 en lurs esclops e motagar,
11 que les jovens, totes pensos[es],
12 ab lo cap cli veig fan anar.
13 En llur jovent, moltes veguades
14 ffet s’an lo payn be descobrir,
15 e de grans colps sus les illades
16 ffets s’an donar fins esmortir;
17 ez er estan molt enguoxoses,
18 no troben null les vull’amar,
19 e van trectant, totes curoses,
20 a les jovens llur pler llevar.
21 Mas ja, per Deul, les vils ruguades
22 no u faran may axi venir,
23 que les jovens no son horades
24 que les vullen un punt seguir,
25 ans los diran, ab veus hontoses:
26 «Velles males: no pus perlar,
27 que be vazem sou cautaloses
28 en vostros ffets, he be que y par».
29 En res no son tant enguanades,
30 les jovens, com en somonir
31 aquells d’on son anamorades,
32 car no·ls fan may l’amor sentir;
33 tan fort temen, de les moscoses
34 velles falçes, llur aguaytar,
35 qui van totes molt enginyoses
36 si porien res may trobar.
37 No temau gens falçes petjades
38 de velles vils, qui us fan morir,
39 mas totes, com sou ajustades,
40 consertau hon fereu venir
41 los aymans d’on sots amoroses,
42 e que·ls fessau secret entrar,
43 e no siats jens sospitoses
44 qu’ells vos vullen may dexelar.
45 E mentr’enets totes pleguades,
46 vella no y ha que jens cozir
47 ço que fareu; donchs, enguanades
48 axi seran, a mon albir.
49 E si u senten, iran ploroses,
50 totes veurem les gemeguar,
51 les traydores vils hodihoses,
52 com no us poran gens destorbar.
53 Axi fareu les reperades,
54 ab dol he mal, totes llenguir,
55 e no·ls velran les grans lliguades
56 que sus lo cap se fan bestir,
57 abans seran molt amarguoses
58 e·ls covendra ’n breu temps ffinar,
59 cant vos veuran anar joyoses
60 ez ab vostros aymans bellar.
61 Moran de dol les vils malvades
62 velles sutzes, ab greu martir,
63 l’ora, lo jorn quez informades
64 seran tot cert de l’acolhir
65 bell he bo que fan les donoses,
66 ffent se per tots tenir en car;
67 e ffer que·s deu, pus grasioses
68 vers ells son en tot llur affar.
69 Tant no fareu, endiablades,
70 q’axi morets ab man sospir;
71 tristes, coheris he despeguades,
72 no porets mes amor guendir,
73 ne us valra jens, falçes jaloses,
74 vostre dir mal a resteurar
75 de cruzel mort, velles pusoses.
76 Ans morets prest e sens terdar.
77 Dones gentils he betlicoses:
78 no stiguats may de no sercar
79 aymans, per por de les fresoses,
80 mas sercats ne prest, sens duptar.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 70.
Domanda a Guillem de Masdovelles (cfr. 101.11).
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
