Joan Berenguer de Masdovelles
1 Pus veig tant vol Amor que vostre sia,
2 e mon voler vos ha mi sopjuguat,
3 e·m trop amant, tement, desllibertat,
4 esser me plau jus vostra senyoria:
5 ffeu m’algun be, o·n plesent esperança
6 mateu ma prest, si de mi grat aveu,
7 e si no us plach, jo us prech molt no terdeu
8 en lo mot dir qu’esper ab gran duptança.
9 Sens vostro pler, aver vostr’amistança
10 no pens Amor per mi greyit li fos,
11 car gens no vull aver d’altre, ne vos,
12 si no per alt, complida benanança;
13 e com fos tal ma ssort he ma ventura,
14 que, sens amar, de vos aver me ffes,
15 per algun cas, tot quant ne desig mes,
16 en ma ffe us jur me·n vindria tristura.
17 So que us deman per mitga de scriptura,
18 a mon albir es tant, que·m fa duptar
19 si u dech aver, ho fort sovint pensar,
20 d’un pensament qui de remey fretura;
21 mas a la ffi, com s’es molt debetuda
22 ma pensa ffort, los contraris pensant
23 de mon desig, repressente·m devant
24 un dit, qui diu: «Amor may es perduda».
25 Per sso com se james no fonch vençuda
26 ma volentat per los duptes que tinch,
27 en cascu dels meus corporals senys sinch,
28 d’Emor e vos esper aver ajuda,
29 car bon servey çesta sperança dona
30 al ben servint, d’ever guardo algu,
31 mas com de vos null temps n’egues nengu,
32 no seseran mos serveixs un’estona.
33 Pus certa sou mon voler s’ebendona
34 en vos servir, e us am no meyns de mi,
35 recort vos be sso de que us sopliqui,
36 ne que·m promes vostra gentil persona,
37 e no vullau ffer me passar tal vida
38 com fins a vuy e passada, plenyent,
39 mas dau me lloch ab vos, secretament,
40 pugua perlar sol un’ora complida.
41 Vos de qui son: de totes gens grayida,
42 aquella sou que vull tan solament;
43 donchs, pus que us am sens ffer hi mesclament,
44 siau de mi en tot, he no ’n pertida.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 203.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
