Rialc
Rao 103.77

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Ja que lo temps no ’s vuy tal com solia,
    2      ne·s pot fiar nulls homs qu’eb si mateix,
    3      mon apetit e volentat me creix
    4      en creure tost ço qu’altre no creuria
    5      en un miller d’ayns, si·ls davia viure;
    6      e donar fe vull yeu a quin no·n dona
    7      a mi, ne meyns a null’altre persona,
    8      ne·m volch james en cert ne clar scriure.

    9      Ab tot que veig que de mi·s poran riure
    10     los certs e·ls pechs, he traur’escarn he joch,
    11     ffiar me vull ab cell qui, molt ne poch,
    12     ffiar no vol de mi, ne de prop siure;
    13     e sso per tant com lleyaltat perduda
    14     veu de tot cert he no troba qui n’aga,
    15     car fort sovint a moltes gens assaga,
    16     e diu despuixs: «Quan trop es cauza ruda».

    17     Si be conech que lleyaltat se tuda
    18     e·s va perdent e·s troba molt al baix,
    19     ardent voler ez amoros pentaix
    20     voler me fan çell qui no vol ajuda
    21     ne meyns consell de persona qui vischa
    22     en aycest mon, per gran be que se·n digua,
    23     ne presa res molts grans en un’espigua,
    24     ne·s vol mover pel qui per ell s’errischa.

    25     Tostemps hire, fins ma vida ffenischa,
    26     ab juntes mans, preguant ab cor homil
    27     aquest qui veig triar no vol, de mil,
    28     un tot sol per que ’b si mateix l’afischa,
    29     que prengua mi, quez ab volentat pura
    30     aymar lo vull, e·mb meta dins sa tenda,
    31     e reba tost de mi, caytiu seu, renda,
    32     mi matent dins se lleyal tencadura.

    33     Sertes, si·m reb, null temps aure pus cura
    34     en mes cerquar ab qui·m fiy ne·m refferm,
    35     car cest que dich es tan lleyal e fferm,
    36     qu’altre semblant no·n porta vestidura;
    37     e pus per seu rebut m’ag’una volta,
    38     diguen de me les jens sso que·ls placia,
    39     car, si aver pusch una tal gracia,
    40     no·m pens que pach questa, james, ne colta.

    41     Per mi fe tant, dona valent e solta,
    42     en tots bons ffets appellada gracia,
    43     que prechs aquell qu’iu ham, no·l desplacia
    44     com axi·l vull, mas que·m do de sa molta.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 40.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc