Joan Berenguer de Masdovelles
1 Anuig mostrau aver que us vulla be,
2 o·n ffeu semblant en vostra continença;
3 ffollia feu, seguons ma conexença,
4 e vull vos dar raho, que ja la se.
5 Vos valeu poch de lley he de quirat,
6 e res en vos bo trobar no·s poria;
7 vilana sou, plena de modorria,
8 al natural tire us la quelitat.
9 Qui us dix que fos de vos anemorat
10 menti, que may no us ami un’estona,
11 ne presi menys res de vostra perssona,
12 car tot ho veig avol, vil he tecat,
13 e malcontent fora tostemps de mi,
14 si un punt sol a vos agues amada,
15 qui us sou, per seny qui us fall, abendonada
16 en mal perlar, axint fora cami.
17 Si pensau gens d’on axiu, ni de qui,
18 ni co us trobau, atrevida tacanya,
19 alsant los vulls, menegant la pastanya,
20 conexareu qu’en vos no ha res ffi,
21 ans es dolent, he mes que no·s pot dir;
22 mas sta us be lo mordre de la brida,
23 e com ab l’ull tirau, com caramida,
24 la gent pensant los deguau aballir.
25 Lo continent aveu, sens gens mantir,
26 savi, honest, he sou molt poch perlera:
27 contrari ’s tot, car sou gran guarguentera,
28 e mentiu mes que no·s pot pressumir;
29 e, d’altre part, sou molt blancha, gentil,
30 ab lo cuyr clar he bona dentadura:
31 tot lo sus dit be se qu’en vos fretura,
32 e que us trobau ab lletguors mes de mil.
33 Un be teniu: qu’enteneu molt l’estil
34 d’avols custums; ab cara desonesta
35 palesament, minyonegant, feu festa
36 a molts, pensant esser fembra gentil.
37 Si volgues dir per quine us feu jutgar,
38 per tots aquells per qui sou coneguda,
39 veurieu be que sou mes de perduda,
40 per vostro ffoll altrecuydat cuydar.
41 D’essi avant pus no vullau reunar
42 que fosseu may per mi en res volguda,
43 que, Deu vos jur, si u feu, tan gran cayguda
44 dere de vos, que us n’euran a llevar.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 184.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
