Mossèn Avinyó
1 Al cor homill molt devot e contricte,
2 genolls fficats, prostrat del tot en terra,
3 ple de sospirs, de plor insoportable,
4 ab junctes mans, al cel dreçant la vista,
5 me sso ’sforçat, ab tot que so indigne,
6 soplicar vos, Mare de Deu beneyta,
7 qu’en aquest cas siau nostre ’tvocada,
8 qu’esta ciutat per morts no rest deserta.
9 Soplicau vos, qui·n sou mes que tots digna,
10 vostre car Fill, pus mort per tots vol pendre,
11 alt en la creu possat entre dos ladres,
12 per rembre·ns tots d’aquella mort eterna,
13 qui·ns va causar lo nostre primer pare:
14 per gran amor sostingue tan gran pena,
15 quina ne qual per negu·s pot compendre,
16 presta per tots, per rembre nostres culpes.
17 Inffinit preu leva les nostres taques
18 de pes molt gran que al[t]ra no y bastava;
19 lo nostre drap levat resta e munde,
20 nostres peccats lo tornen de blanch negra.
21 Donch vos, Senyor, pus moris per lo poble,
22 per pur amor levau nos d’esta pressa
23 e perdonats: asforçarem lo viure
24 de be ’n millor, avent pres tal conserva.
25 Miram la mort que tots jorns nos assalta
26 e va·ns seguint; prenent nos a trensposta,
27 no·ns dona temps dels peccats far ’smena,
28 per ço duptam de mort inreperabble,
29 si no·ns valeu, Mare de Deu e santa,
30 pregant lo Ffill: la ciutat no perescha,
31 donant los temps per ffer repar del viure,
32 pus mal obrar d’aquest mon nos bandeja.
33 Los peccats grans ab vida viciosa
34 yrat han Deu, si tal dir se comporte.
35 Donchs corregir sera la medecina:
36 de nostres mals siam nosaltres metja,
37 interposant los beneyts sants e santes,
38 qui tots ensemps ab la Maria pura
39 preguem a Deu que la vida·ns alargua
40 e serem ffets dels majors dants desliures.
41 Un cordial per ordenar nos resta,
42 qui sera tots huy singular colliri:
43 que·l beneyt sant assejetat ab fletxes
44 merce clamem: nos don la cura presta,
45 pus lo Senyor de tal fer la fet digna;
46 supliquem lo d’aquest mal nos defença,
47 oferint li a [sa] beneyta ffesta
48 ffer donatius e de llums gran ençesa.
49 En lo preguar vos tench d’alt collocada,
50 Verge homil, de tots santa patrona,
51 pregueu a Deu, per la ciutat qu’es vostra,
52 vulla posar alguna pau o treva.
53 Ben capita socorre·ls qui·s van perdra,
54 doncs socorreu, beneyta santa Tecla,
55 aquels vasals qui son vostra factura,
56 perque millor quiscu a vos servescha.
57 Mare de Deu, ans que del tot perescha
58 la trista gent dins la ciutat enclosa,
59 ffeu apaguar lo ffoc qui a tots crema,
60 ja son en punt no troben qui·lls soterra.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
La canzone è attribuita dall’editore a Joan Berenguer de Masdovelles.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
