Joan Berenguer de Masdovelles
1 So que fins vuy aveu sabut guordar
2 e per que tant vos portan molts envega
3 deffeneu be a la gent qui u guerrega,
4 e no vullau en tots dits fe donar:
5 car lo qui us diu es vostro ben volent
6 e va detras ffer vostr’onor decaure,
7 es anamich, e no·l deveu complaure
8 en luyr sol, en tot vostro vivent.
9 Bens aveu molts, mas hu singularment
10 per lo qual sou justament stimada;
11 si no·l guardau, vostr’onor aterrada
12 sera, de çert, per tal deffalliment.
13 Donchs, pus fins vuy guardar sabut l’aveu
14 d’esi avant guordau lo tota volta,
15 car sol per ell es vostra festa colta
16 e no u sera si·l donau ni vaneu.
17 De vostron senyn vos consell no fieu
18 ne vullau dar de vos avinentesa,
19 e si per cas en ratret sareu mesa
20 per vostr’onor un punt no y atureu.
21 No u dich per so que pens no fos guordat
22 lo be per vos, que gran laor vos dona,
23 mas perque dupt per alguna persona
24 ingust capell al cap no us fos posat.
25 Tal guarda si qui·s troba diffemat
26 per ell tenir no savia manera,
27 car mes a ffer en fama vertadera
28 guordar, que no en la sola bondat;
29 donchs, vos guardau lo be qui us fa valer
30 tament, preant tostemps la vostra fama,
31 e si a vos, plenyent, algu·s reclama,
32 no l’escolteu ne·n vulau grat aver.
33 No us sia greu, ni m’agau mal voler,
34 per tant com he la present obra feta,
35 car be que us vull, ab intenssio neta,
36 m’a ’npes, en çert, en dir vos mon parer;
37 e, d’altre part, que·m seria morir,
38 si de vos gens algu mal dir hoia,
39 e mes vos am qu’esprimir no poria
40 per un be sol dels que us, veig poseyir.
41 A vos, qui sou millor, a mon albir,
42 que don’al mon, acceptada m’aymia,
43 ma do, salvant en tot la senyoria
44 a la que dich que no·m vol ratenir.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 220.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
