Rialc
Rao 103.27

            Joan Berenguer de Masdovelles






Masdovelles

    1      Be saps, Amor, que volentat avia
    2      jo de null temps dona del mon aymar,
    3      ni d’esser teu ni en ta cort entrar,
    4      ne seguir tu james per nulla via,
    5      mas ara veig quez ab ta gran potença
    6      aportat m’as a sso, que·m fas servir
    7      a dona tal qui no·m vol acollir;
    8      digues, si·t plau: per que·m fas tal offença?

Amor

    9      Lo foll ponesch tots jorns, per sa follia,
    10     e l’argullos me plau a mort portar,
    11     e morir fas qui·s vol de mi llunyar,
    12     car nulls no pot axir de ma baylia;
    13     e don als mals, del que·m fan, panetença,
    14     ez als bons do joya sens may fallir,
    15     e vull de çert los rebelles ferir
    16     greument, per tant coneguen llur fallença.

Masdovelles

    17     Gens no·m recort, tant jo no pens tot dia,
    18     rebell et fos, ni pusch raho trobar
    19     si u dius per mi que te·n degues clamar,
    20     ans a mon juy me fas gran ssobraria
    21     com axi·m tens, car pages de remença
    22     james no fonch ssotsmes, a mon albir,
    23     tan ffort com son jo, car fas m’obayir
    24     qui·t vols he tu, ab molta paciença.

Amor

    25     De tu no·m clam, ne menys no·m clamaria,
    26     que poch pots ffer; mas vull te guordonar
    27     seguons mareixs, he gens maravellar
    28     de mi no·t deus, com ab tal senyoria
    29     senyoreig tu, qui contre m’accellença
    30     as molt fallit, per ton ffoll pressomir;
    31     e creu que mal te fare mes ssoffrir
    32     si, donques, prest no·m fas obadiença.

Masdovelles

    33     Sobrajegat m’as ffort, per fellonia,
    34     seguons conech, Amor, en ton perlar,
    35     car jo no pens me pugues gens blesmar
    36     si ab rapos sens tu viure volia;
    37     car un gran temps, ab molta deligença,
    38     servida t’e, sens un punt deslenclir,
    39     que may no·m fist joya ni be sentir:
    40     e vet per que feya la depertença.

Amor

    41     D’aquells est tu qui en la primaria
    42     servexen be, he tenen molt en car
    43     so que jo·ls man, mas no llexen passar
    44     hun any ne mig, abans de llur aymia
    45     volen que·ls do, en breu temps, conaxença,
    46     e si no u fas, de mi·s volen partir;
    47     mas ells e tu jo us fare prest venir
    48     tots a mon vol, car lo mal vos comença.

Masdovelles

    49     Dos ayns ho tres, de çert, sens dir falsia,
    50     he ben servit sens jamay reposar,
    51     que tu null temps no volguist comportar
    52     que res agues d’aquella que servia,
    53     e jo, vahent mon dan, fiu abstinença
    54     d’aquell servey qui·m feya molt llenguir,
    55     e tu per sso, seguons t’oig ara dir,
    56     ffas m’aquest mal e·m portes malvolença.

Amor

    57     May me servist, si no ’b barateria
    58     e fentement, e per so·t vull donar
    59     affanys he mals, qui·t feran trespassar
    60     la vid’en breu, car gens ta companyia
    61     a mi no plau, ne vull ages guirença
    62     dels mals que·t don, ne·m plau t’aymie·t mir;
    63     abans, de çert te fere prest morir,
    64     q’axi u mareixs per te desconaxença.

Masdovelles

    65     Amor: no crech que gens d’onor te sia
    66     si·m dones mort, pus no·m puix deffensar,
    67     ni t’es honor com me vols inculpar
    68     de crims inguts, ne·n fas gens cortesia;
    69     car si no vols age de tu velença,
    70     gens, per tot sso, no·m deus a tort ponir,
    71     e si·m volras un ayn tots jors hoyr,
    72     veuras ho be per clar’espariença.

Amor

    73     Carrech no m’es, ni fas descortesia
    74     en dar te mort nez en ffer te penar;
    75     mas, pus te plau, acort de tu scoltar,
    76     si be ton cor, cert, se no u maraxia,
    77     e dar te vull un’ora d’eudiença,
    78     tots jorns hun ayn, per ton voler complir,
    79     e·l voler meu gens no vull exequir,
    80     ans en aquell me plau aver ssoffrença.

Masdovelles

    81     Pus temps m’as dat, Amor, serquere ’b cura
    82     los mals c’as fets, e y metre mon saber,
    83     e dels vivens fere tot mon dever,
    84     que·m fassen tots, prest, general percura,
    85     e dels c’as morts dire, devant t’altesa,
    86     la forma com han viscut ab dolor
    87     per tu servir, ez ab gran desonor
    88     que rebud’an, per moltes parts, he presa.

Amor

    89     En tos fets, gens no veig ages mezura,
    90     e mostre·s be, a mon juy he perer,
    91     car si de mi tu dir volras lo ver,
    92     dar no·m poras nenguna punyidura,
    93     ans veuras clar quez a gran spertesa
    94     montat molt hom he, de pocha valor,
    95     e tots jorns fau, a qui u mareix, honor,
    96     donant als bons forniment de proesa.

Masdovelles

    97     Amor: be veig que fas passar fratura
    98     a mant baro, rey, comte, cavaller,
    99     e·ls fas morir ab mal, com ve·l darrer:
    100    asso tot clar se trob’en l’escriptura.
    101    Donchs, a que dius fas montar a bonesa
    102    a molta jent, pus dels bons lo millor,
    103    Ffebus per nom, tan lleyal aymador
    104    a mort matist, per ssobres de flaquesa?

Amor

    105    Dich te, de çert, jo son de tal natura,
    106    que tots jorns vull mostrar mon gran poder,
    107    e çell qui no cuyda senyor aver
    108    en est mon, yeu li vist ma vestidura;
    109    e com Febus cuydas, per sa nisesa,
    110    qu’ell en lo mon no ’gues soperior,
    111    per dar espill, axi ’l poch co ’l major,
    112    porti l’a mort, fent li ffer molt’enpresa.

Masdovelles

    113    Amor: donques, ab mort cruel he dura,
    114    spill a nos dones del que pots ffer,
    115    e per sso fist morir tan bon guerrer
    116    com Febus fonch, ni per tal horadura,
    117    jur t’en ma ffe qu’esser pot be represa
    118    aytal raho com dius, sens null’arror,
    119    e tant com yeu de tu maldich, Amor,
    120    car portat n’as lo mon a gran pobresa.

Amor

    121    Mort don als uns, als altres don pastura
    122    d’on viuen be e·ls fas pretz conquerer,
    123    e tot quant fas, çert, te dich qu’es mester
    124    de ffer ho ’xi, de tota criatura;
    125    car los baixs munt e los alts a poquesa
    126    ffas prest venir, car, del pobra pestor,
    127    per hordenant, fins a l’enparador,
    128    per mi fan tots sens nenguna contesa.

Masdovelles

    129    Amor: be crech que dins te gran clausura
    130    tens lo mon tot, he pots ffer he desfer;
    131    e per sso·t prech me fasses prest vazer
    132    a quina jent has montat an altura,
    133    car jo no se, per bondat ne riquesa,
    134    ages montat nulls, ne u diu l’actor;
    135    es ver, paro, c’as mort, ab ta calor,
    136    a molt gentil exit de gran noblesa.

Amor

    137    A mant bon hom he tret de ffort prezura
    138    e ffet lo net en gran juy comparer,
    139    e mant lleyal he ffet he fas valer,
    140    e mant fallo a ffort desconfitura
    141    e ja portat; he tu, ssi, per peguesa,
    142    de tot no u perts, ssi gens est llegidor,
    143    veuras tot clar quez a mant servidor
    144    e montat alt ab sforç he destresa.

Masdovelles

    145    Amor: jo llig he trop qu’e ffort vellura
    146    has portat mant hom prous he vertader,
    147    e may trobi fesses nengu reffer
    148    ans a man trist has mes a ssepultura;
    149    mas, fes me tant, per te gran gentilesa,
    150    que·m digues hu, he sia vervasor,
    151    d’aquells que dius has muntats ha ricor,
    152    ni deves qui has mostrada llerguesa.

Amor

    153    Molts son aquells qui porten brodedura
    154    per mi, e·n son contens, e·ls fas mant pler;
    155    mas tu, de cert, me fas ffort gran despler,
    156    qui veig he sse m’as volentat no pura,
    157    car gens no creus ab ma granda frenquesa
    158    age montat de vasall ha senyor
    159    a mant bon hom, fent viure sens temor
    160    aquell tostemps, tinent lo·n una pesa.

Masdovelles

    161    No·m diras hu, abans sia fenida
    162    nostre tansso, debat he perlamen,
    163    d’equeixs que dius has montats soptamen
    164    en gran stat, pessant ab pler llur vida.
    165    Jo·t prech, Amor, que, sens ffer pus terdança,
    166    hu me·n nomens he ffes sso que·t deman,
    167    qu’en ma ffe·t jur que res no desig tan
    168    com saber qui ach de tu benanança.

Amor

    169    Pus tant ho vols, dire·t una pertida
    170    dels qu’en ma cort han agut complimen,
    171    e son molt prous estats en llur joven,
    172    ffazent pel mon molta bella farida
    173    pel meu sforç, he per ma gran puxança;
    174    e fonch d’aquets lo prous valen Tristan,
    175    e Llançalot, qui montech en pretz gran,
    176    e d’altres molts c’an seguida ma dança.

Masdovelles

    177    Be trop gran pler com la veu es exida,
    178    amor, de tu, car dich te, veramen,
    179    quez aqueixs dos portist a greu turmen,
    180    e per lo mon se fa poblicha crida.
    181    Digues: no saps si feren malvestança
    182    los per tu dits, d’on los ne van blesman,
    183    e, d’altre part, passaren gran affan,
    184    e dels dos l’u mori de colp de llança?

Amor

    185    Malesa may no fonch gens consentida
    186    en mon palau, ni la ssoste ma jen,
    187    car jo no vull sino·l prous e·l valen,
    188    quez han de bens tota l’arma fornida,
    189    e tots aquells quez han ma privedança,
    190    tressio, çert, en llur vivent no fan,
    191    ne·ls per mi dits no·n fferen, ni feran
    192    aquells qui huy en mi han sperança.

Masdovelles

    193    Lleyaltat, sse, ton servidor oblida
    194    per la caldor del teu foch qui l’ensen,
    195    e be saps tu que ffort malvadament
    196    usat han molts, fent tressio complida,
    197    sol per aver de llur don’amistança.
    198    Tu u fas tot sso, Amor, a mon semblan;
    199    e guarda, donchs, si fas en lo mon dan,
    200    que per tu sols hes buyt de lleyaltança.

Amor

    201    Tot sso que dius, malvat, es gran mentida,
    202    car no ffeu may trecio mon serven,
    203    ans tot quant fan es ffet molt llestamen,
    204    sens que llur ffe no n’es gens enpobrida,
    205    car, en ma cort, james nulls no s’evança
    206    si aquells no qui van maldat duptan,
    207    mas los treydors lo vaig de cert matan,
    208    e tu, qu’est d’ells, morras prest, sens duptança.

Masdovelles

    209    En ton perlar, Amor, ja no tens mida,
    210    abans dius mal he molt vilanamen,
    211    mas, pus lo ver t’es axi desplasen,
    212    nostre tansso fassam sia jequida,
    213    c’ab tot que sse no·t plau ma privedança,
    214    pus no vull dir dels barats ab enguan
    215    que has fets ffer, si be me·n van menbran
    216    molts, ans los met del tot en oblidança.

Amor

    217    Be·m plau, he vull, que sia deffenida
    218    sesta tensso, de nos ara breumen,
    219    car gens no·m pach de ton foll reunament
    220    ni meyns de tu, qui veig no portes brida;
    221    mas jo·t promet, he d’esso·t don ffermança
    222    ma bona ffe, que per tost sia l’an
    223    que·t don complit, jo t’ire tant ssoptan,
    224    ffins t’age mort ho duyt a trebucança.

Masdovelles

    225    Llunye·m de tu he de ta gran bastida,
    226    Amor, si·t plau, car be·n sere conten,
    227    e res no·m dons, que no u vull, certamen,
    228    ans te ssoplich quez age desexida
    229    de ton servey, he no·m dons benanança,
    230    car no la vull ni la vaig er sercan,
    231    ans te dich, çert, qu’ire tots jorns cantan,
    232    si franch me fas ni·m traus de malanança.

Amor

    233    Ta gran follor, mal parler, no m’oblida
    234    ne fara may, que raho no u consen,
    235    ans sies çert qu’euras en ton viven
    236    castich molt ffort, he sens nulla guendida,
    237    del que m’as dit, stan en esparança,
    238    qu’en ma ffe·t jur no t’ira res mencan,
    239    e dintre l’ayn te ffere ’nar ploran
    240    com niçi ffoll he ple d’eltrecuydança.

Masdovelles

    241    Amor: pus sse qe tanta jent d’onrança
    242    as mes a mort, he fas enar penan
    243    al jorn de huy, no ’s merevella gran
    244    si ’lçius a mi, qui ’n tu no tinch fiança.

Amor

    245    Ma volentat james un punt no·s cança
    246    en dar als bons honors he plers sens dan,
    247    mas als mals fas hun temps anar penan
    248    ez al derrer los port a trebucança.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 79.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc