Rialc
Rao 103.27
Joan Berenguer de Masdovelles
Masdovelles
1 Be saps, Amor, que volentat avia
2 jo de null temps dona del mon aymar,
3 ni d’esser teu ni en ta cort entrar,
4 ne seguir tu james per nulla via,
5 mas ara veig quez ab ta gran potença
6 aportat m’as a sso, que·m fas servir
7 a dona tal qui no·m vol acollir;
8 digues, si·t plau: per que·m fas tal offença?
Amor
9 Lo foll ponesch tots jorns, per sa follia,
10 e l’argullos me plau a mort portar,
11 e morir fas qui·s vol de mi llunyar,
12 car nulls no pot axir de ma baylia;
13 e don als mals, del que·m fan, panetença,
14 ez als bons do joya sens may fallir,
15 e vull de çert los rebelles ferir
16 greument, per tant coneguen llur fallença.
Masdovelles
17 Gens no·m recort, tant jo no pens tot dia,
18 rebell et fos, ni pusch raho trobar
19 si u dius per mi que te·n degues clamar,
20 ans a mon juy me fas gran ssobraria
21 com axi·m tens, car pages de remença
22 james no fonch ssotsmes, a mon albir,
23 tan ffort com son jo, car fas m’obayir
24 qui·t vols he tu, ab molta paciença.
Amor
25 De tu no·m clam, ne menys no·m clamaria,
26 que poch pots ffer; mas vull te guordonar
27 seguons mareixs, he gens maravellar
28 de mi no·t deus, com ab tal senyoria
29 senyoreig tu, qui contre m’accellença
30 as molt fallit, per ton ffoll pressomir;
31 e creu que mal te fare mes ssoffrir
32 si, donques, prest no·m fas obadiença.
Masdovelles
33 Sobrajegat m’as ffort, per fellonia,
34 seguons conech, Amor, en ton perlar,
35 car jo no pens me pugues gens blesmar
36 si ab rapos sens tu viure volia;
37 car un gran temps, ab molta deligença,
38 servida t’e, sens un punt deslenclir,
39 que may no·m fist joya ni be sentir:
40 e vet per que feya la depertença.
Amor
41 D’aquells est tu qui en la primaria
42 servexen be, he tenen molt en car
43 so que jo·ls man, mas no llexen passar
44 hun any ne mig, abans de llur aymia
45 volen que·ls do, en breu temps, conaxença,
46 e si no u fas, de mi·s volen partir;
47 mas ells e tu jo us fare prest venir
48 tots a mon vol, car lo mal vos comença.
Masdovelles
49 Dos ayns ho tres, de çert, sens dir falsia,
50 he ben servit sens jamay reposar,
51 que tu null temps no volguist comportar
52 que res agues d’aquella que servia,
53 e jo, vahent mon dan, fiu abstinença
54 d’aquell servey qui·m feya molt llenguir,
55 e tu per sso, seguons t’oig ara dir,
56 ffas m’aquest mal e·m portes malvolença.
Amor
57 May me servist, si no ’b barateria
58 e fentement, e per so·t vull donar
59 affanys he mals, qui·t feran trespassar
60 la vid’en breu, car gens ta companyia
61 a mi no plau, ne vull ages guirença
62 dels mals que·t don, ne·m plau t’aymie·t mir;
63 abans, de çert te fere prest morir,
64 q’axi u mareixs per te desconaxença.
Masdovelles
65 Amor: no crech que gens d’onor te sia
66 si·m dones mort, pus no·m puix deffensar,
67 ni t’es honor com me vols inculpar
68 de crims inguts, ne·n fas gens cortesia;
69 car si no vols age de tu velença,
70 gens, per tot sso, no·m deus a tort ponir,
71 e si·m volras un ayn tots jors hoyr,
72 veuras ho be per clar’espariença.
Amor
73 Carrech no m’es, ni fas descortesia
74 en dar te mort nez en ffer te penar;
75 mas, pus te plau, acort de tu scoltar,
76 si be ton cor, cert, se no u maraxia,
77 e dar te vull un’ora d’eudiença,
78 tots jorns hun ayn, per ton voler complir,
79 e·l voler meu gens no vull exequir,
80 ans en aquell me plau aver ssoffrença.
Masdovelles
81 Pus temps m’as dat, Amor, serquere ’b cura
82 los mals c’as fets, e y metre mon saber,
83 e dels vivens fere tot mon dever,
84 que·m fassen tots, prest, general percura,
85 e dels c’as morts dire, devant t’altesa,
86 la forma com han viscut ab dolor
87 per tu servir, ez ab gran desonor
88 que rebud’an, per moltes parts, he presa.
Amor
89 En tos fets, gens no veig ages mezura,
90 e mostre·s be, a mon juy he perer,
91 car si de mi tu dir volras lo ver,
92 dar no·m poras nenguna punyidura,
93 ans veuras clar quez a gran spertesa
94 montat molt hom he, de pocha valor,
95 e tots jorns fau, a qui u mareix, honor,
96 donant als bons forniment de proesa.
Masdovelles
97 Amor: be veig que fas passar fratura
98 a mant baro, rey, comte, cavaller,
99 e·ls fas morir ab mal, com ve·l darrer:
100 asso tot clar se trob’en l’escriptura.
101 Donchs, a que dius fas montar a bonesa
102 a molta jent, pus dels bons lo millor,
103 Ffebus per nom, tan lleyal aymador
104 a mort matist, per ssobres de flaquesa?
Amor
105 Dich te, de çert, jo son de tal natura,
106 que tots jorns vull mostrar mon gran poder,
107 e çell qui no cuyda senyor aver
108 en est mon, yeu li vist ma vestidura;
109 e com Febus cuydas, per sa nisesa,
110 qu’ell en lo mon no ’gues soperior,
111 per dar espill, axi ’l poch co ’l major,
112 porti l’a mort, fent li ffer molt’enpresa.
Masdovelles
113 Amor: donques, ab mort cruel he dura,
114 spill a nos dones del que pots ffer,
115 e per sso fist morir tan bon guerrer
116 com Febus fonch, ni per tal horadura,
117 jur t’en ma ffe qu’esser pot be represa
118 aytal raho com dius, sens null’arror,
119 e tant com yeu de tu maldich, Amor,
120 car portat n’as lo mon a gran pobresa.
Amor
121 Mort don als uns, als altres don pastura
122 d’on viuen be e·ls fas pretz conquerer,
123 e tot quant fas, çert, te dich qu’es mester
124 de ffer ho ’xi, de tota criatura;
125 car los baixs munt e los alts a poquesa
126 ffas prest venir, car, del pobra pestor,
127 per hordenant, fins a l’enparador,
128 per mi fan tots sens nenguna contesa.
Masdovelles
129 Amor: be crech que dins te gran clausura
130 tens lo mon tot, he pots ffer he desfer;
131 e per sso·t prech me fasses prest vazer
132 a quina jent has montat an altura,
133 car jo no se, per bondat ne riquesa,
134 ages montat nulls, ne u diu l’actor;
135 es ver, paro, c’as mort, ab ta calor,
136 a molt gentil exit de gran noblesa.
Amor
137 A mant bon hom he tret de ffort prezura
138 e ffet lo net en gran juy comparer,
139 e mant lleyal he ffet he fas valer,
140 e mant fallo a ffort desconfitura
141 e ja portat; he tu, ssi, per peguesa,
142 de tot no u perts, ssi gens est llegidor,
143 veuras tot clar quez a mant servidor
144 e montat alt ab sforç he destresa.
Masdovelles
145 Amor: jo llig he trop qu’e ffort vellura
146 has portat mant hom prous he vertader,
147 e may trobi fesses nengu reffer
148 ans a man trist has mes a ssepultura;
149 mas, fes me tant, per te gran gentilesa,
150 que·m digues hu, he sia vervasor,
151 d’aquells que dius has muntats ha ricor,
152 ni deves qui has mostrada llerguesa.
Amor
153 Molts son aquells qui porten brodedura
154 per mi, e·n son contens, e·ls fas mant pler;
155 mas tu, de cert, me fas ffort gran despler,
156 qui veig he sse m’as volentat no pura,
157 car gens no creus ab ma granda frenquesa
158 age montat de vasall ha senyor
159 a mant bon hom, fent viure sens temor
160 aquell tostemps, tinent lo·n una pesa.
Masdovelles
161 No·m diras hu, abans sia fenida
162 nostre tansso, debat he perlamen,
163 d’equeixs que dius has montats soptamen
164 en gran stat, pessant ab pler llur vida.
165 Jo·t prech, Amor, que, sens ffer pus terdança,
166 hu me·n nomens he ffes sso que·t deman,
167 qu’en ma ffe·t jur que res no desig tan
168 com saber qui ach de tu benanança.
Amor
169 Pus tant ho vols, dire·t una pertida
170 dels qu’en ma cort han agut complimen,
171 e son molt prous estats en llur joven,
172 ffazent pel mon molta bella farida
173 pel meu sforç, he per ma gran puxança;
174 e fonch d’aquets lo prous valen Tristan,
175 e Llançalot, qui montech en pretz gran,
176 e d’altres molts c’an seguida ma dança.
Masdovelles
177 Be trop gran pler com la veu es exida,
178 amor, de tu, car dich te, veramen,
179 quez aqueixs dos portist a greu turmen,
180 e per lo mon se fa poblicha crida.
181 Digues: no saps si feren malvestança
182 los per tu dits, d’on los ne van blesman,
183 e, d’altre part, passaren gran affan,
184 e dels dos l’u mori de colp de llança?
Amor
185 Malesa may no fonch gens consentida
186 en mon palau, ni la ssoste ma jen,
187 car jo no vull sino·l prous e·l valen,
188 quez han de bens tota l’arma fornida,
189 e tots aquells quez han ma privedança,
190 tressio, çert, en llur vivent no fan,
191 ne·ls per mi dits no·n fferen, ni feran
192 aquells qui huy en mi han sperança.
Masdovelles
193 Lleyaltat, sse, ton servidor oblida
194 per la caldor del teu foch qui l’ensen,
195 e be saps tu que ffort malvadament
196 usat han molts, fent tressio complida,
197 sol per aver de llur don’amistança.
198 Tu u fas tot sso, Amor, a mon semblan;
199 e guarda, donchs, si fas en lo mon dan,
200 que per tu sols hes buyt de lleyaltança.
Amor
201 Tot sso que dius, malvat, es gran mentida,
202 car no ffeu may trecio mon serven,
203 ans tot quant fan es ffet molt llestamen,
204 sens que llur ffe no n’es gens enpobrida,
205 car, en ma cort, james nulls no s’evança
206 si aquells no qui van maldat duptan,
207 mas los treydors lo vaig de cert matan,
208 e tu, qu’est d’ells, morras prest, sens duptança.
Masdovelles
209 En ton perlar, Amor, ja no tens mida,
210 abans dius mal he molt vilanamen,
211 mas, pus lo ver t’es axi desplasen,
212 nostre tansso fassam sia jequida,
213 c’ab tot que sse no·t plau ma privedança,
214 pus no vull dir dels barats ab enguan
215 que has fets ffer, si be me·n van menbran
216 molts, ans los met del tot en oblidança.
Amor
217 Be·m plau, he vull, que sia deffenida
218 sesta tensso, de nos ara breumen,
219 car gens no·m pach de ton foll reunament
220 ni meyns de tu, qui veig no portes brida;
221 mas jo·t promet, he d’esso·t don ffermança
222 ma bona ffe, que per tost sia l’an
223 que·t don complit, jo t’ire tant ssoptan,
224 ffins t’age mort ho duyt a trebucança.
Masdovelles
225 Llunye·m de tu he de ta gran bastida,
226 Amor, si·t plau, car be·n sere conten,
227 e res no·m dons, que no u vull, certamen,
228 ans te ssoplich quez age desexida
229 de ton servey, he no·m dons benanança,
230 car no la vull ni la vaig er sercan,
231 ans te dich, çert, qu’ire tots jorns cantan,
232 si franch me fas ni·m traus de malanança.
Amor
233 Ta gran follor, mal parler, no m’oblida
234 ne fara may, que raho no u consen,
235 ans sies çert qu’euras en ton viven
236 castich molt ffort, he sens nulla guendida,
237 del que m’as dit, stan en esparança,
238 qu’en ma ffe·t jur no t’ira res mencan,
239 e dintre l’ayn te ffere ’nar ploran
240 com niçi ffoll he ple d’eltrecuydança.
Masdovelles
241 Amor: pus sse qe tanta jent d’onrança
242 as mes a mort, he fas enar penan
243 al jorn de huy, no ’s merevella gran
244 si ’lçius a mi, qui ’n tu no tinch fiança.
Amor
245 Ma volentat james un punt no·s cança
246 en dar als bons honors he plers sens dan,
247 mas als mals fas hun temps anar penan
248 ez al derrer los port a trebucança.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 79.
Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori