Rialc
Rao 103.92
Joan Berenguer de Masdovelles
1 Molt protestant, comens ffer aquest’obra,
2 un vull perlar de l’incarnassio,
3 ffant de Deu, de qui esper perdo
4 en quant fallesch, que ves ell res no·s cobra,
5 ans ha sebut, sap e sebra, tot’ora,
6 los pensamens de qualsevol persona,
7 e justament crech ponex e perdona,
8 e lo qui·l tem amant tot be decora.
9 Quant dins mi tinch, no pusch traure defora,
10 per tant com se ne son inmeraxent,
11 mas soplicant a la pus meraxent,
12 la qual soplich, si u vol, ho traure fora;
13 e si tant fa, ves mi sera fornida
14 l’obra que fas pel sol incomprensible,
15 i a las gens del tot inreprensible,
16 car pels sus dits sera be corregida.
17 Armat de ffe, per merçe no finida,
18 a Deu loant, increat Creador
19 qui ha remut per compliment d’emor
20 lo mon en tot, e te las gens a vida,
21 be pesaguint l’obra prinssipiada
22 ara per mi, ab volentat ensesa,
23 dich que may feu cosa de mes altesa,
24 Deu, que lo jorn fonch la carn ajustada.
25 Per la fe gran e virtut acabada
26 la sens par ach, mare maresch esser
27 del hom perffet, senyor Deu vertader,
28 qui veritat a pel mon poblicada;
29 e fonch fet tal, l’incarnassio santa,
30 com dich demunt, e tal es ma creença,
31 e qui no u creu erra per gran fallença
32 e va ’n l’infern, si veritat no canta.
33 Lo poble tot age ’n grassia tanta
34 desmeraxent, que no·s pot esprimir,
35 ni hom del mon ni sant del sel pot dir
36 aquest sacret, ne lo perir d’infanta;
37 e tant com pus escur es a natura,
38 a mes master aver l’om ffe molt fferma,
39 la qual, si l’a, tot lo creent refferma,
40 e dels perills los majors asegura.
41 Mare de Deu, de totas la mes pura:
42 lo tenint fe aquest sacret afferma,
43 e·l be creent dupte de si desferma,
44 e·l Fill he tu aveu d’equell gran cura.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 132.
Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori