Rialc
Rao 103.173

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Venir no·m fan an aquesta gran plassa
    2      cartells ni prechs, ni gens als no y met força;
    3      mas fin’Amors, qui tots jorns se refforça
    4      en ffer seguir a mi la sua trassa,
    5      m’a vuy portat an aquest conssistori,
    6      crech per mon be (no·n deg alrre pensar),
    7      que, pus me fa per son poder amar,
    8      donar me deu prest algun ajutori.

    9      Jo vull, senyors, qu’e tots sia notori
    10     que no ych vinc gens per veura la gran festa
    11     que tots teniu, mas perque·m feu requesta
    12     la que molt am e·m pot sser protectori,
    13     un jorn, menant a mi per nulla via
    14     lo jorn signat per vos gens no y falgues,
    15     i jo, qui son per ella pres, conques,
    16     sos menamens gens pessar no poria.

    17     Car sobre mi ha ella tal senyoria,
    18     la qual li ve d’emor que li port pura,
    19     que, si·m fa mal ni m’es cruel he dura,
    20     gens per tot sso clamar no·m guoseria,
    21     car tan fort dret hi axi gran potença
    22     li don’Amors sus mi, mas ve·m de grat,
    23     que sso que Deu fins a la mort m’a dat,
    24     ella m’a tolt sens nenguna temença.

    25     So ’s llibertat, que, seguons m’antende[n]ça,
    26     es un dels dons majors que·l ver Deu dona
    27     comunament a qualsevol persona,
    28     sia de vil ho de bona semença;
    29     mas no hagau, senyors, esmetginança,
    30     que·m sia greu com tan rich do m’a tolt,
    31     car molt mes am esser pres que no solt,
    32     pus que me·n pot venir gran benenança.

    33     La qual sper que no y pos gens duptança,
    34     car, pus ves mi s’es bexada s’altesa
    35     en dir me tant que ffes per ell’anpresa,
    36     estar ne dech ab molt gran conffiança,
    37     e mes que·m fa, sepjats, graçia tanta,
    38     que m’a promes d’esser an aquest lloch
    39     hon som gustat, la qual no·m sembla poch,
    40     ans es ten gran que jo·n fas joya manta.

    41     Perque no·s tany d’Emor fassa complanta,
    42     ab tot que fins assi m’a dada pena,
    43     car del passat me fa tan bon’esmena,
    44     que·n suy jausens del cap fins a la planta,
    45     e pus no·m cal tenir aytal manera
    46     com tengud’e fins en lo present jorn,
    47     d’Emor clamant, d’on may agui sojorn,
    48     pus que mes m’a en tan dreta carrera.

    49     Dona de mi: pus de virtutz bendera
    50     ab vos portau vostro bell cors adorn,
    51     ara soplich no·m fassa metr’entorn
    52     ne·m meta pus, d’essi avant, derrera.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C, 1938, p. 152.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc