Joan Berenguer de Masdovelles
1 Alguns han dit e volgut sostenir,
2 Verge, que fost en peccat consebuda,
3 e questio molt gran se n’a tenguda,
4 mas a la fi clar an vist lur mantir,
5 e per sesar que pus no s’en parlas,
6 article fet n’an los del bon consili;
7 e crech, en sert, auran aquels exili
8 de Paradis, qui cauran en tal las.
9 Veritat es qu’ebans que Deu creas
10 anjelical ni humanal natura,
11 a tu crea ab sa pensa molt pura,
12 perque dins tu lo seu Fill s’encarnas,
13 per lo peccat qu’Adam devia fer
14 rembre del tot, car altri no y bastave;
15 e molt sant hom profeta profetave
16 ll’ancarnament ab tu del Dreturer.
17 Donques, pus Deu a tu crea primer,
18 que peccat fos en tu no·s comprenia,
19 e, d’altra part, que molt se convenia
20 t’en reservas l’incompres Vertader;
21 e ço per quant no pogues dir la jent
22 may eser tu en ira de l’Eltisme,
23 en la qual es lo que naix, fins la crisme
24 en lo front te, rebut lo sagrament.
25 Altra rao me par molt avident,
26 que, com fos cas hi foses obliguada,
27 ere degut eser ne reservada
28 per lo poder del Par’omnipotent,
29 car pus per si te pres, creat sens par,
30 a mare d’ell, Dona-Verje perfeta,
31 ffrancha de crims, a tots bons fets adreta,
32 e sobre tots te feu pus singular.
33 Tant vals e pots, que jens no·s pot parlar
34 ne presumir per hom de vida sancta,
35 car solament per t’omilitat tanta
36 meresquist be a Deu tu reservar
37 del peccat dit. Quant mes mereys, per tant
38 com d’ell sol est incomprensible mare,
39 e seus apres de l’infalible Pare,
40 de tots los bons los milos trespasant.
41 Sancta dels sants, agenollat estant,
42 a tu suplich, per ta piatat cara,
43 l’infinit Fill prechs que no gir la cara
44 als peccadors qui van contr’ell arant.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 22.
Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori
