Rialc
Rao 103.30

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Sert es a tots c’amor es cosa pura,
    2      mas purament algu no vol amar,
    3      ans comenssant se l’om d’enamorar,
    4      la ffi li plau he vol ffin en sutzura;
    5      car per dret alt ni menys de vilania
    6      al mon no sse qui be vulla ni ham,
    7      mas ab enguan, he tots jorns demenam
    8      ab fent voler sso que cascu volrria.

    9      Si d’onestat algu lloua s’aymia,
    10     ni diu la vol per aquella raho,
    11     no u meta gens donan s’opinio,
    12     car, çertament, desçabuda seria
    13     si, per null cas, en tal dit ffe donava,
    14     car al jorn d’uy no sse qui ham axi,
    15     e ssi nengu ho diu, ment, he menti
    16     aquell qui dix c’onestament amava.

    17     Si d’equest ffet varitat dir guosava
    18     ni la raho per que de ffoll’amor,
    19     al present jorn, ama cad’amador,
    20     ne del vinent pronusticant perlava,
    21     poria dir raho tan vertedera,
    22     que don’al mon contrari no y pot ffer;
    23     pero no vull me diguen mal perler:
    24     per tant, me call de sso que dir volguera.

    25     Si fos lo temps dispost, a mi pleguera
    26     amar qui ham, seguons m’a dit que vol,
    27     ab honestat, mas trobarie·m sol,
    28     quez altrement per son pler ho ffenyera:
    29     que ffer o ’b ver, de çert, may no y bestara,
    30     qu’en sso que vuy no bast’ome del mon;
    31     no y dech bestar jo, qui sens virtut son,
    32     car ffoll desig un punt no·m desenpara.

    33     Dir vull tot sso que d’ella·m contentara,
    34     perque les gens vegen si deman just,
    35     car sso que vol, me sembla molt injust,
    36     que, ssi no u ffes, null temps no me·n clamara;
    37     a mi plau be sia ves mi honesta,
    38     i m’am com diu, he no·m don sso que vull,
    39     mas vull’almenys la vull’axi com sull
    40     hi no·m denech me reunable requesta.

    41     Mes de millor: l’acustumada festa
    42     gens no·m lleveu, per sso que us dich que vull,
    43     mas ffeu me tant aga de vos l’acull
    44     quez agut n’e ab volentat honesta.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 170.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc