Joan Berenguer de Masdovelles
1 Estant ratret e d’enuig fatiguat,
2 perdut tot pler e d’aquell l’esperança,
3 vaent lo mon, per gran desacordança,
4 ple de molts mals, e morta varitat,
5 mon pensament e cogitassio
6 induyt m’an c’ab mon poch saber digua
7 los mals que se e, dels que pens, no stigua,
8 pus a bon zel poblich m’opinio.
9 En c[l]ergues vig major confussio
10 qu’en los setglars, per vil desconaxença,
11 car an ves Deu parduda la tamença:
12 axi·[l]s mals fets donen conclussio;
13 son mundanals, los bens de Jesuncrist
14 alianant per desonestas vias,
15 rompent lurs vots, lexant misas tots dias,
16 curant se poch del pobre ne del trist.
17 En dicnitat no·m racort aga vist
18 c[l]ergua muntar, sino per simonia;
19 son regidors ab dura senyoria,
20 be crech seran servidors d’Anticrist.
21 tracta no·s fa, d’on axir degua mal,
22 quez algu d’ells en sacret no capia;
23 arror si·s mou, c[l]ergua cove la sapia;
24 julia fonch a Deu molt deslleal.
25 A vos, a vos, vicari general
26 tinent lo loch del glorios sant Pera,
27 se tanyn torneu los sopdits a carrera
28 e no tamau persona mundenal,
29 car, ves Deu, vos, hobrant degudament,
30 sareu per ell endressat tota volta,
31 e vivint be, na sera festa co[lta]
32 apres la mort, e·n viura mils la gent.
33 Mateu, mateu, donchs, en bon ragiment
34 los c[l]ergues tots, perque·ls setglars ne prenguen
35 dagut spill, e dels mals sa raprenguen,
36 a Deus anant, tenint son manament;
37 car vos sou lum qui deu inluminar
38 crestiandat, e la gent desviada
39 metr’an cami, per virtut aprovada,
40 que·ls fets sacrets de Deu vegen tot clar.
41 C[l]ergues laxant, de la gent militar
42 parlare poch, dient llur mala vida:
43 severalment tirani’an complida,
44 e res no·ls fall, a malesa finar;
45 son vans e folls, inflats e plens d’ergull,
46 defraudadors de la cosa poblicha,
47 ausan tots fets en forma tan inicha,
48 que dupta molt no firan en ascull.
49 Del poble mal, un patit perlar vull,
50 car es pech, falç, ab stusia mala,
51 no·s dol james de perticular tala,
52 ne tem Deu meyns, ne te piados vull;
53 leva quant pot al terrenal senyor,
54 e si fa dret, fa u tot per por e forssa;
55 en tot l’orat insesantment s’esforssa;
56 dona·ls, per so, Deu, molt mal ragidor.
57 Es, mes avant, tan gran murmurador,
58 que·n put lo mon e n’es hoffes l’Altisma;
59 an ells ha loch tot cautalos sofisma,
60 es dur, iros e gran pladegador,
61 anvagos fort, inich e mal parler:
62 si d’algu sap cosa que mal na vingua,
63 no creguau gens un poch ab si la tingua,
64 ans la diu prest, e vol falsias ffer.
65 Mon Creador, incompres dreturer:
66 al mon no se homa que tant marescha
67 que soplich vos de mals nos depertescha
68 e·ns guart d’aquell horribla Llusiffer;
69 e com hi fos, no·m par sia degut
70 ell soplicar, per umana netura,
71 car sol pertany a ’quella Verga pura,
72 per vos he qui fonch tot lo mon ramut.
73 Mara de Deu: vostra merce·ns ajut,
74 avent de nos l’acustumada cura,
75 lo Fill preguant nos leu la plagua dura
76 que·ns te desus, e nostros durs cors mut.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 263.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
