Rialc
Rao 103.23

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Aquests grans fets perseguits fins havuy
    2      (crech comenssats a tracte del diable),
    3      veig estar fan las gens ab cor mudable,
    4      tament, duptant, soptat riguoros juy,
    5      e ffar per so ab esforç aperell.
    6      Pens a bon zel, per demenar dretura;
    7      a tu soplich, creador de natura,
    8      a totas parts vullas donar consell.

    9      No pot payhir, dibilitat ventrell,
    10     past sia fort sens madeçina bona;
    11     e, donques, tu, sus totas major Dona,
    12     guorex lo mal que·m par te lo perell,
    13     e fes que prest entre·ls dos sia pau
    14     de volentat, ab mitga de la terra,
    15     qe·ls fets ja dits se diu com Deu afferra,
    16     ab poch menys cor no feu la ffe sent Pau.

    17     Angels he sans: tots a Deu soplicau
    18     arrera torn asso qui tant s’evança,
    19     car mal a mal, anant, vinent, s’etança,
    20     ço que, çert, crech a molta gent desplau;
    21     e si nengu en tal fet troba pler.
    22     Es mes de foll e pres en mal punt crisma,
    23     e lo qui y sap offen lo mon, l’Altisma,
    24     e·s met en punt de cruell mort aver.

    25     Mals son aquells qui mundenal saber
    26     volen seguir, apellats contentibles,
    27     ves Deu tostemps culpans e molt fellibles,
    28     ab pensas vils, plenas de mal voler,
    29     e fien molt d’estucies, enguans,
    30     qui·ls porteran, al derrer, a ffi mala;
    31     guart se cascu muntar en tal escala,
    32     que, si no u fa, rebra minves he dans.

    33     Suffesticats n’i ha de pochs he grans,
    34     dien alguns, tinent platicha falça;
    35     de ffeyna tal, qui se·n vest no se·n calça,
    36     ans a la ffi vindran en a[s]pres mans;
    37     no y se ramey, sino tot hom s’ajust
    38     en soplicar, ab devossio molta,
    39     a deu, qui se lo peccador escolta
    40     en gran amor los discordans ajust.

    41     Algu no trop ves Deu sia tan just,
    42     maresqu’esser hoit, per molt que digua,
    43     mas gens per sso no s’i deu metre trigua,
    44     mas soplicar he no ffer desajust,
    45     ffins que, d’ecort restan los qui no u son,
    46     aplicant hi la gran dona Maria,
    47     ab tots los sans he bella gerexia
    48     dels angels bons, qui sostenen lo mon.

    49     Sopliquem Deu que prest, per merce, don
    50     rapos a tots, selvant la senyoria
    51     del nostro rey, permatent ell tal sia,
    52     que cadescu per dret s’i abendon.

    53     L’obre present, que viçis pens confon,
    54     a vos tremet, senyor, he companyhia,
    55     Deu soplicant tots meta per tal via,
    56     que per virtuts sessen los mals que son.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 233.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc