Rialc
Rao 103.62

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Eres maldich lo jorn, lo punt e l’ora,
    2      que·m fech Amors le colps mortals sentir
    3      dins en mon cor, car ja no pusch guendir
    4      de morts: tan suy de guaig e plezers fora.
    5      Enquer maldich lo bell acollimen,
    6      e le guay vuyll amoros e plesen,
    7      e·l gentil cors e bella perlaria,
    8      dona, de vos, per qui suy en tal via.

    9      E mays maldich la vostra compenyia,
    10     car a gran dol e mal portat m’avets,
    11     e malassesch quan dir ne ffer sabets,
    12     quez a turmen suy, en tot lloch hon sia.
    13     Enquer maldich me, qui us suy ten corals,
    14     ffis, bos e llests, vartaders e lleyals,
    15     que no pusch ffar, per nulla sort ne ventura,
    16     que·m lluyn un pas de vostra vestidura.

    17     Enquer maldich me volentats ten dura,
    18     com ges no·s mou de vos amar un poch,
    19     ez yeu, caytius!, qui vey enses lo foch,
    20     vey me perdut per gran escalfadura.
    21     E mays maldich lo cor e·l malvat vuyll,
    22     que no·s playnen quan de vos yeu me duyll,
    23     ans, tots ensemps, s’esforsen qu’ieu servescha
    24     tostemps en va, fins me vida fenescha.

    25     Enquer maldich vostr’esguart, qui·m refrescha
    26     soven lo dan que per vos, dona, prench,
    27     e fa·s lladonchs can se fay algun rench
    28     en qualque part, ho s’i te ges de trescha.
    29     E mays maldich de vos la gran beudor,
    30     car vey portat m’evets a greu dolor,
    31     e·m fayts anar, ab la test’enclinada,
    32     pensant com ffolls, ab faç grogua guastada.

    33     Enquer maldich me, per la ffe donada,
    34     car no m’acort en trenquar le us james,
    35     e se de cert que suy, per sso, sotsmes
    36     al que us pleyra de me, tota veguada.
    37     E mays maldich vos e mi, tot ensemps,
    38     e la sayzos, le mons, e mays li temps;
    39     e vull maldir de la crusel furtuna,
    40     qui m’a llensat abayx, jus la tribuna.

    41     Affayns e mals me fan dir los estremps,
    42     e faran pus si, donques, prest lo temps
    43     de mal en be no·s muda, sol per una
    44     qui·m pot aydar, si·m vol aser comuna.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 23.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc