Joan Berenguer de Masdovelles
1 En vida muyr, he morint puix guarir,
2 e mengant creix tots jorns mon apetit,
3 e pas tal fam, quez insesanment crit,
4 car sso que meyig no·m baste ssostenir,
5 que ffort escas, per qui·l dona, m’es dat
6 lo dit mengar, en lo qual prench sabor,
7 mas sso que·m fall me dona tal dolor,
8 que·m fara ’n breu morir, en varitat.
9 Ço de que visch, mi-doncs, per caritat,
10 me dona, mas sembre li molt lo poch,
11 e no consent qu’en res del seu li toch,
12 si no ’b son pler ez ab sa volentat;
13 e ffa·m stern he privat, com li plau,
14 alegr’e trist tot exi com se vol,
15 e fa m’enar acompanyat he sol;
16 de mos plers tots en sa ma te la clau.
17 A m’incolpat he james li fiu frau,
18 ni se ni trop raho per que u ha ffet,
19 e tot sovint mal per be ffer me ret,
20 e va·m soltant, mas de presso no·m trau;
21 riu se de mi he se·n plany, tot ensemps,
22 e, si m’escus, gens no·m vol escoltar;
23 ffa m’estar mut, he, si·m llexa perlar,
24 en sso que dich no·m respon per null temps.
25 E jo, trist las!, qui·m trop axi exemps
26 de plers, he plens d’enuigs he marrimens,
27 he veig que sso, pessant dolors, turmens,
28 affanys he dols, vengutz en los estremps,
29 vaig me planyent de sso qui ffort m’estreny,
30 llay hon me trop, en secret ho poblich,
31 generalment axi·l pobre co·l rich;
32 e, s’ella u sap, tentost me ffa·l desdeny.
33 Jur vos ma ffe que ja no·m basta seny
34 en ssoffrir pus, ans cove fassa·l salt,
35 e que la prech que, de baix lloch ho d’alt,
36 ffassa venir la mort, qui ja·m costreny;
37 que sperar gens d’ella null be no·m cal,
38 que stant li lluny no·l me fara, ne pres,
39 car, si null temps ella fer lo·m dagues,
40 ja·l m’agra ffet, rellevant me mon mal.
41 Dona sens par: deu vos ha feta tal,
42 qu’eb la beutat avets a mi conques,
43 mas tot quant ffas per vos me ve ’l reves;
44 mal grat vos n’e de tot en general.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 92.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
