Rialc
Rao 103.159

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Tant ay ssofert, que plus avant ssofrir,
    2      sertes, no pusch vostra desconaxença,
    3      que mortz ssuy caix, en atenden guirença
    4      dels mals soberchs que m’avets ffayts sentir
    5      ffins al jorn d’uy, ez eres no us dats cura
    6      en cells un pauch voler a me llevar,
    7      ne meyns vos plau mon greu plant escoltar:
    8      per que fau clam de vos, qui m’ets ten dura.

    9      James un mot plazent no·m volgues dir,
    10     en temps pessat, ne bona continença
    11     no fes vas me, qui ’b tota m’antendença
    12     servide us ay, sens un punt may fallir;
    13     e donques, llas!, si·m dolch ne ffau rencura,
    14     nulls homs del mon no·m pot a dreyt blasmar,
    15     car ssuy m’enpes en ffinament haymar
    16     a vos, per qui port avol vestidura.

    17     No resta plus mas que·m fassats morir:
    18     he ffets ho, donchs, que no us fíaray offença,
    19     ans n’auray pler, pus ffratur de valença,
    20     que mort mes val que llonguament llenguir
    21     ez al darrer quez ab dol he tristura
    22     agues mos jorns ab mal a termanar,
    23     que millor, crey, hes ssoptament ffinar,
    24     que viura molt vinent a ffort vallura.

    25     Ay llas! Quant pens, me recort e m’albir
    26     que, per null temps, vostra gran eccellença
    27     no·m gira l’uyll, ne presta paçiença
    28     en mos affayns, llanguors he mals auzir,
    29     en pauch no vau com ffolls, fforamesura,
    30     cridant: «Amors me ffay tal dol portar
    31     dins mon trist cor, qu’en punt de trespassar
    32     suy ers vengutz, per mortal puynidura».

    33     Pleyent, llenguint, llençant man greu ssospir,
    34     a mort m’ecost, he ja ssuy de pertença
    35     d’aycest mon trist, pus vostra captinença
    36     no m’a volgut, seguons merits, ponir,
    37     car, ben servin yeu ab volentat pura,
    38     me feu cançat, groch he marrit anar,
    39     e cli lo cap, ez en mos dans pensar:
    40     de tot ffau grat a ma trista ventura.

    41     Dona de be: ssi·m dats la deuradura
    42     que tant desig, be·m pens se pora ffar
    43     que de mort vil pore tost resteurar,
    44     qu’exi u trop yeu en ma bone scriptura.

    

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 13.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc