Joan Berenguer de Masdovelles
1 Ab los suptils llaços que par’Amor,
2 caure m’an fet mos vulls e lo voler,
3 e gens no·m pusch servir d’equell saber
4 qu’en temps passat me tregue de senyor,
5 ans me trop pres en tan mala preso,
6 que crech del tot may no·m trobare solt;
7 e no se com un be m’es estat tolt
8 que posseyhi, ab mitga de raho.
9 Desposeyit, en fort’oquesio
10 posat me veig, e de consell fretur;
11 tostemps camin, ez an un lloch atur;
12 res no·m fa mal, e pas greu passio.
13 Dos grans estremps me cove menegar,
14 ultre mon grat, seguint me dura sort:
15 e l’u d’equets me deu portar a mort,
16 l’altre·l de meyns me deu lo seny llevar.
17 Pigor m’a pres c’a l’om c’amich ben car
18 per mort perde, e per aquell fa dol,
19 car, d’un semblant, lo qui forma lo sol
20 per sa virtut lo pot prest aretar;
21 mas gens a mi donar no·m pot, per dret,
22 so que desig e, volent, no deman,
23 car son poder, ab tot es mes de gran,
24 bastar no deu en ffer so que permet.
25 Un gran spant dintre mon cor se met,
26 l’ora que pens Amor que m’a fet ffer,
27 car lo menys mal c’aver pusch, al derrer,
28 es perdre·ls vulls, qui m’an mes en destret.
29 Ja·ls perdes, jo, ab que remey trobas,
30 e quiti fos dels dos stremps ja dits,
31 e que tostemps, pus fossen sebullits,
32 los ves qui tem e m’a duyt en tal pas!
33 Singular crech, en lo mon, es mon cas,
34 que res no pens ma pugue be venir,
35 car si res he, me covendra morir,
36 e, res no ’vent, pert so d’un compte fas.
37 Amor: a tu, qu’en tal punt m’as portat,
38 soplich qui vull no llichs ab ton lliguam,
39 e si per mi tant no fas, merçe·t clam
40 vulles, abans, jo si’a mort lliurat.
41 Si be per vos me trop desllibertat,
42 e tans d’enuigs e passats des que us am,
43 e dit a ’mor no us met’aquell lliguam
44 que mes a mi, com fuy a vos donat.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 211.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
