Joan Berenguer de Masdovelles
1 Alsgunes gens m’an dit, moltes veguades,
2 los volgues dir lo dret nom de m’aymia,
3 mas cascu d’ells, fins en lo present dia,
4 agudes an per mi moltes passades,
5 may no dient tal mot, perque compendre
6 poguessen res del per ells demenat;
7 pero romanch d’ells molt meravellat,
8 q’en saber tant lo nom volen entendre.
9 Pus que romanch meravellat, rapendre
10 a tots los vull, per la pequa demanda
11 que feta m’an, car veuen mos vulls tanda
12 prenen sovint, que no·ls ho pusch deffendre
13 com, per llur sort, en aquell lloch se troben
14 hon es lo nom he qui volen saber,
15 que ratenir no·ls guos, ne y tinch voler:
16 tans son los bens que mirant la·m descobren.
17 Mes avant se que, per molts mals qui cobren
18 sforç sus mi com son lluny de sa vista,
19 fent m’enar llas, ab continença trista,
20 poden saber per qui mos plers me roben;
21 e d’altre part es ella collocada,
22 per ses virtu[t]s, bellesas hi bons dits,
23 en tan alt lloch, que pels grans e patits
24 es vuy «sens par» en lo mon apellada.
25 Pero, per tant sia mils declarada
26 ella son nom, als icnorans qui volen
27 saber aquell, car los sabens ja colen
28 ffesta tots ayns per ell’una veguada,
29 en la pus prop cobbla divinativa
30 aquell dire, e puixs en l’altr’apres,
31 ab lletres sinch, preses per lo raves,
32 sera·l nom dit qui en ben ffer m’abriva.
33 Sinch lletres son, hon ha superlativa
34 en les vocals, d’on na conssona l’una,
35 en les quals es, sens fallir ne nenguna,
36 compres lo nom hon tot be sa diriva;
37 per los sabens es la cobla prou clara,
38 los icnorans hi penseran un poch,
39 mas vull los dir quez en lo pus alt lloch
40 del cel sta la vocal qui m’enpara.
41 A, gentil nom que ma llengua declara
42 no pas tan be com a vos pertenguera!
43 A vos ma do ab volentat sancera,
44 o vos!, qui sou de totes bondats mara.
45 I feu me tant, que, qui soplich, ma prengua
46 per seu, ho·m llex ell’ab son pler servir,
47 que molt sera, si pusch aconseguir
48 lo desus dit, qu’elgu no me·n raprengua!
49 Alt es mon alt, e no trop hon ma prengua,
50 e si u trop, se que no u guosare dir,
51 si ab mitga d’esguart ho de sospir
52 no u fas abans que mes tamor ma prengua.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 162.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
