Rialc
Rao 103.43

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Despuyxs partim de la bona ciutat,
    2      hon cadescu de nosaltres avia
    3      novellament ffeta sa bell’aymia,
    4      mon cor james null remey ha trobat,
    5      ans ab affayn, turment he gran dolor,
    6      pessar me fa ffort conguoxant ma vida,
    7      dolent se molt de la trista partida
    8      que fiu del lloch hon es Alianor.

    9      E ffort ssovint, ple d’enuig he tristor,
    10     playnent, cridant, me diu ab veu irada:
    11     «Cors desestruch: per que fas tal arrada
    12     d’estar absent de totes la millor,
    13     pus de çert saps c’absent aconsseguir
    14     james no pots, en nenguna manera,
    15     la que jo sse has amor vertedera
    16     e vols, tostemps de ta vida, servir?

    17     Ffoll he catiu no vulles, donchs, morir,
    18     axi penant ab continença trista,
    19     mas ves te·n prest, per aver qualque vista
    20     de la qui pot he mi he tu guorir,
    21     car de tot çert, sens ella, may aver
    22     podem repos, car es la madezina
    23     de nostron mal, mas vuy, ab disiplina
    24     d’eynorament, bat mi he lo voler».

    25     En cor: be veig que·l que dieu hes ver,
    26     e res no sse quez al contrari us digua;
    27     per sso vull vos he volentat, m’amigua,
    28     seguir del tot ab fforça, giyn, saber,
    29     quez altrement gens no pot remeyar
    30     vostron greu mal, ni pessar ma tristura,
    31     e llou me ffort de vos he ma ventura,
    32     qui m’aveu ffet en tan alt lloch aymar.

    33     Pero jo us prech vullau hun poch pensar
    34     en aquell jorn qui fiu la promatença
    35     als cavallers qui feren depertença,
    36     ensemps ab mi, del lloch hon vull tornar,
    37     car enpres fonch entr’ells he mi, sabeu,
    38     dintr’equest mes de maig, sens nulla falha,
    39     fforem tornats, he no pessar la ralha
    40     del brando ffi d’on vezia mon deu.

    41     «Ver es, en cors, tot sso que vos dieu,
    42     e·m recort be d’equella concordança
    43     que ffes tots tres, he per sso, sens terdança
    44     los escriviu, si pler ffer me voleu,
    45     e que·ls digau los ssovengua lo jorn
    46     que deveu tots esser a Barçalona,
    47     e si no son, a la jornada bona
    48     siau hi vos, he no us matau entorn».

    49     Be ssay, en cor, no pusch aver ssogorn
    50     si no pres lleys hon tot be se diriva;
    51     per ço ’s fforçat als cavallers escriva
    52     que prestament ells sien de retorn,
    53     e promet vos e us jur, sobre ma fe,
    54     que, si venguts no sson lo punt he l’ora
    55     quez enprenguem, sens ffer nulla demora,
    56     a la ciutat hon es mon deu ire.

    57     Mos ffrares cars: ja veu com me cove
    58     seguir lo cor, qui de mi ffort se clama,
    59     e mes amor, qui jorn he nit m’afflama
    60     ab caldor gran, qu’insesanmen me te;
    61     e per sso us prech, cavallers, carament,
    62     vullau venir, per vostre gentilesa,
    63     en breu he tost a la jornad’enpresa,
    64     car, si no u feu, fereu me falliment.

    65     Veniu, veniu prest he cuytadament,
    66     mos frares bons, he seguirem l’enpresa
    67     que concordam, sens nenguna contesa,
    68     lo dilluns sant pessat derrerament.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 104.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc