Rialc
Rao 103.114

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Per que ’xi car, dona, ves mi teniu
    2      ço que ja veu a molts abendonant,
    3      ne per que, donchs, d’emor me feu semblant,
    4      pus del que us dich tant voleu ffer l’esquiu,
    5      ni co us pensau com ffoll axi us servescha
    6      tostemps en va, pus d’altri sots aymia?
    7      no penseu gens que fassa tal folhia,
    8      ans vos dich, çert, cove de vos pertescha.

    9      Be pore dir, de vos, que male us viu,
    10     pel temps perdut qui·m va desavensant,
    11     car molt lo planch e·n vaig ara plorant,
    12     e ma sort blasm, qui ffer me volch catiu
    13     de vos, qui gens no voleu que florescha
    14     vostre lleuzor per mi, qui la sebria
    15     dir he comtar, si raho gens n’avia,
    16     mils que no fan aquells a qui dau brescha.

    17     Jur vos, per Deu, que pus de tans sou niu
    18     que per null temps ire mes voltegant
    19     entorn de vos, per molt siau guelant,
    20     car gens no·m pach del compas que teniu,
    21     ni del que feu quan son en qualque trescha
    22     no me·n content, ni meyns ffer no u poria,
    23     car de cervell mostrau tal lleugaria,
    24     que·n pas anuig e mon mal ne reffrescha.

    25     Molt me sap greu com en poblich se riu
    26     de vos la jent, e·n van axi perlant,
    27     q’ab tot que may fes per mi tant ne quant,
    28     si trop anuig en lo mal que se·n diu;
    29     e ffer que u dech, si be us plau que fenescha
    30     ma vid’ab dol, tristor he fellonia,
    31     car vostre ffuy e us servi qualque dia,
    32     e per so·m dolch qu’en maldir anedescha.

    33     Per ço que hoig he dich, ire pensiu
    34     un poch de temps, mas puixs ire cantant,
    35     e del que·m ffes fare poblich encant,
    36     per castiguar vostron cautalos briu
    37     qui fiblant va mi, d’on covendra·m crescha
    38     l’apetit, en dir als que no solia:
    39     qu’en temps pessat deye us «senyora mia»,
    40     mas are us dich quets dels vilans verdescha.

    41     Per sso que us pach e del tot vos complescha
    42     ço que us promet, dona d’evol valia,
    43     encant fare de vostre tritxaria,
    44     car mon voler en maldir se reffrescha.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 45.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc