Joan Berenguer de Masdovelles
1 Regne divis es desolat, perdut,
2 e no a ja rey ajudat per Deu sia,
3 e so ne part per mala tirania,
4 que lo pus fort a sobrat ho vençut,
5 e vuy las gens indispostas ha be,
6 seguint llur frau, fan la cosa poblicha
7 venir en mans de gent cruel, inicha,
8 qui tot enguan en mig de si rete.
9 No veig algu ni, en lo regne, se,
10 qui deves Deu fassa cosa deguda;
11 dels mundenals ho dich, gent molt perduda,
12 luyn de virtut per l’enguan qui la te;
13 e james por ha del juy ameguat
14 qui be poblich, hora no cogitada;
15 guart se tot hom de la sua jornada,
16 e par esment en so qui es passat.
17 Ho gran dolor, que no·s troba bondat
18 en grans ni pochs, ne veritat complida,
19 ans estimats son los de mala vida,
20 regint, trectant ab molta falçadat!
21 No y ha remey si no·ns acorra Deu,
22 permatent prest lo rey just se regescha,
23 e que ’ls tirans conssellers fort ponescha,
24 en cors he bens, e que la ma no·n lleu.
25 Donchs, vos, senyor, bon feudetari seu,
26 qui novament sou vengut en lo regne,
27 pus que teniu de dretura la regne,
28 preneu del mal so que tanir no deu,
29 e, pres, tornar als que sia de dret,
30 a ffi en vos tal roba no romangua,
31 car no·s degut l’aga sino·l qui tangua,
32 e siau prest en so ffer he secret.
33 Si vos, llexant prop’interes e dret,
34 teniu lo juy, vindra us bona ventura,
35 e Deu fera us de si matex fectura,
36 may permetra en res siau destret;
37 e si u fa, creu sera per lo millor,
38 car tal es Ell, qe·ls acostats conguoxa
39 an aquest mon, he puixs los trau d’enguoxa,
40 e·ls met en part hon james an tristor.
41 Tost he molt tost, entre·ls vassals, senyor,
42 qui han divis, pau meteu amorosa;
43 si no podeu, sia fort riguorosa,
44 qu’exi·s pertanyn a rey de gran valor;
45 e si algu a pau contrari fa,
46 agau per cert ira vostra persona,
47 e rey discret a tal james perdona,
48 ans lo ponex ab virtuosa ma.
49 Soplicau, donchs, aquell qui s’encarna
50 e Mara d’ell, que us fassen tan ben viure,
51 que merescau se pugua dir e scriure
52 que sou del tot acabat crestia,
53 e veureu com vostros vassalls pendran
54 aximpli bo de la vostr’accellença:
55 vos tal essent, vessall fera fallença,
56 abans temut sereu per lo pus gran.
57 Rey, mon senyor: no vulla Deu tal dan
58 prenguau, qu’en res vos falgua sa valença,
59 mas per merits vos age·l mon tamença
60 e us don los guoigs qui james falliran.
61 Per qui u maresch ne soplich la pus gran,
62 Ell’ab lo Fill, vos agen ben volença,
63 mas vos aureu guordant ffer los offença,
64 e y fareu tant com los qui mes hi han.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 227.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
