Joan Berenguer de Masdovelles
1 Pus ma dolor tan fort tots jorns almenta,
2 e res no·m val que pens, cogit ne digua,
3 car volentat es ma dur’anamigua
4 que ffer m’a fet, de senyora, sirventa
5 seguint mos vulls, de la pensa tacanya
6 ffolls misatgers, per mala cobegança,
7 grans clams fare de ma trista sperança,
8 qui·m fa segur de cosa molt estranya.
9 Ab poch treball muntar en gran muntanya
10 hom no dispost, desminuit de forssa,
11 qui per virtut de cor james se sforssa,
12 no ginyos gens, ne sap alguna manya,
13 creura no·s deu q’en breu temps muntar pugua,
14 car la raho es del tot al contrari,
15 ne l’oma pech no deu [e]sser cosari,
16 ne lo discret seguir la folla fugua.
17 Mon foll voler sobre mi vol adugua
18 pes molt soberch, que l’inposible cregua,
19 e tot consell que bo sia descregua,
20 ffaent ma çert que no y trobare rugua;
21 mas jo, qui se mon saber a que basta,
22 e com me trop de poder he senyn pobra,
23 crech ferm lo mal, car gran raho·l descobra,
24 e, mes avant, que fortment hi contrasta.
25 Raho fera ma vil volentat casta,
26 si mos desigs pot ffer tornar a rrecgla,
27 mas dupte molt asso qui·m desarrecgla
28 e dintre mi folls pensamens encasta;
29 d’un pronustich, per lo passat fins ara,
30 que tal sare tro ma vida fenescha
31 com vuy ma trop, e dupt no y afagescha,
32 per so que sent tostemps ma desempara.
33 Enpes no m’a mon poch voler encara
34 tant, c’aga gens perduda conaxença,
35 ans conech be d’equell la gran fallença,
36 e dels bens part de qui virtuts enpara,
37 per los quals, dich, no fonch per mi amada,
38 sera ni hes; variffique u ma pensa
39 e mala sort, qui sobre mi dispensa
40 poblicament m’a feta ffer arrada.
41 Mes de millor: james sareu loada
42 seguons dever, e foll es qui compensa
43 de res ab vos, he lo qui be y rapensa
44 veura que par no us pot [e]sser trobada.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 215.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
