Rialc
Rao 103.172

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Un jorn, mirant, axi com ffer solia,
    2      mos vulls malvats me feren abellir
    3      so qui·m fonch mal, e volgui·ls abstenir,
    4      mas cascu d’ells fortment hi reestia;
    5      d’on me covench, en breu, ffer depertença,
    6      per trau[r]e mi d’enuig, carrech e dan,
    7      mas, en pertint, senti dolor molt gran,
    8      e digui bax: «Soberch mal me comença».

    9      De tristor ple, ab fferma malvolença,
    10     Amor blesmi he mos vulls, tot ensemps,
    11     e, ffort blesmant, veent m’en tals estremps,
    12     enpri lo cor, preguant lo·m fes valença;
    13     mas ell, ja pres, sens gens pendr’ecordança,
    14     me respos prest: «En va ’s ton trebellar;
    15     segex los vulls, llexe·t de follegar,
    16     car, seguint ells, auras gran benenança».

    17     E jo, sentint lo mal qui ’n mi s’evança
    18     pels vulls e·l cor, vingui deslliberat
    19     que·l pensament fos molt per mi preguat
    20     que no·s metes en los altres en dança;
    21     mas, en preguant, senti qu’era sa cura
    22     tostemps pensar com se poguera ffer
    23     que·m fes venir, com vingues al derrer,
    24     en complir sso d’on tinch tanta tristura.

    25     Vent m’en tal cas, per ma desaventura,
    26     an equest fet esmetginar volgui,
    27     craent trobar alguna bona ffi
    28     en mon anuig he passio tan dura:
    29     mas no fonch tal la fi com trobar creya,
    30     ans senti be l’esmetginar m’enpes
    31     en voler sso d’on seria repres,
    32     si, per me sort, tal desonestat ffeya.

    33     Si tot lo mon, ensemps justat, me deya
    34     que dech ffer sso en que·l voler consent,
    35     pus Amor vol sia del tot servent
    36     de la qui se mon anuig li despleya,
    37     de mon parer gens no·m poria moure,
    38     ab tot conech que prest sere vençut,
    39     car sol me trop, hi per tans conbetut,
    40     que, deffenssant, molt poch los pore noure.

    41     Aquest prosses molt no·s triguara cloure,
    42     pus que portat en tan fort punt m’an ja,
    43     que·l seny, saber, me fall e·m fellira,
    44     car de mi prest crech s’euran a descloure.
    45     Malag’amor, ma sort hi ma ffurtuna,
    46     mon pensament, voler, mos vulls e·l cor,
    47     pels quals morre, ho·m vendre per vil ffor,
    48     abans que·s gir una volta la lluna!

    49     Jo us prech, Amor, me llexeu amar una,
    50     a qui sabeu dien Alianor,
    51     car sens carrech pus aver son tresor:
    52     be u sabeu vos hi persona cascuna.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 177.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc