Rialc
Rao 103.171

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Un colp mortal m’a dat Amor, de fresch,
    2      al cor, fasent me nafra qui·m refrescha;
    3      clam li merçe; no·m vol ni l’aballesch,
    4      ne pusch ges far quez yeu, trist!, l’aballescha.
    5      E las, caytius! Be vey penant fanesch
    6      ez enquer vol mays que m’arma fanescha;
    7      ab tots mos seyns al cor e ’l cors paresch;
    8      no·l basta pro, enquer que tot parescha.

    9      Com bon amant deu ffer, axi saguesch
    10     ma mort, pus vol mi-doncs que la saguescha;
    11     be·m plau la mort, si be no la maresch,
    12     pus la·m da leys a qui platz la marescha.
    13     Vau me·n del mon; sens plus dir m’ich partesch;
    14     ffas ho de grat, car plau li me·n partescha;
    15     bo m’es morir; a la mort m’aderesch,
    16     pus que suy certs que vol qu’ieu m’adarescha.

    17     L’esperits tinch aflaquit e tot guast:
    18     amors ho fay, car vey del tot me guasta;
    19     donchs, pus que suy ten malamens deguast,
    20     per que·m fa mal e l’arm’axi·m deguasta?
    21     Abundos suy de greus dolors, e bast,
    22     ez ayço tot molt clar vey que no·l basta;
    23     res sia bo per null temps vey ni tast,
    24     ne sauber pusch tenpoch e com se tasta.

    25     No prengui may d’amors nengun bon past,
    26     nez aytanpoch no mascli may la pasta;
    27     en tot quant fay me fan fort gran contrast
    28     li lausinger, e sort molt me contrasta.
    29     Del crusel colp tinch enquer al cors l’ast
    30     ab ferr puynent qu’es sus lo cap de l’asta,
    31     qui·m puyn ten fort, que ja m’a tot deguast,
    32     e mes avant a l’arma molt deguasta.

    33     Sert, coste·m car, Amors, lo vostre bruyll,
    34     car crusel plor sus mi, trist!, vey que bruylla;
    35     james de vos agui ne fruyt ne fuyll,
    36     ne vazer meyns posqui, per null temps, fuylla
    37     del arbre net per qu’ieu er me despuyll.
    38     Ffets tant, per mi, que prenguats me despuylla;
    39     tenits la ’b vos, car, si no·l dau recuyll,
    40     ges no say nulls al mon qui la·m recuylla.

    41     Per caritat, aga de vos acuyll,
    42     e preguats Dieu que m’arma tost acuylla;
    43     pus m’avets mort, ez yeu ges no me·n duyll,
    44     no consintats l’esparit flach se·n duylla.
    45     No us deman plus, ni de vos als no vuyll,
    46     ne tenpoch crech que m’arma mes ne vuylla:
    47     bastara·m pro si, per vos, me remuyll
    48     en paradis, hon man bon sant remuylla.

    49     Dona de be: si yeu fir en escuyll,
    50     be·m pendra mal enquer que no m’escuylla
    51     home del mon; donchs, ab piados vuyll,
    52     guardats vas mi, pus que Dieus vos avuylla.
    

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 7.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc