Rialc
Rao 103.90

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Lo temps present de bella primavera
    2      m’ansen tan fort, que pens an amor fina,
    3      e gens no guos passar la gran doctrina
    4      de la qui tanyn que·m digu’: «Amich, arrera»,
    5      per gran raho, car es de preu ten alta,
    6      e jo li son tant sotsmes he [tant] bax,
    7      que si bon temps e·l fruyt ca d’emor nax
    8      socorts no·m fan, caure per gran defalta.

    9      Mas lo prim dart d’emor, qui fer hi salta
    10     axi co·s vol, gens no guordant dretura,
    11     m’a fort farit, es cert, per escriptura,
    12     que d’alt a bax moltas voltas resalta,
    13     hi a mig tret, axi co·l plau, sa gira,
    14     anant firent per traves hi per lonch,
    15     ab mortals colps; no y dona gens un jong
    16     la qui·l tremet, ans ab argull ho mira.

    17     Per tant, esper que, de mi pertint, fira,
    18     lo dart, qui am, feent colp desreunable,
    19     ab plagua tal, que no sia curable;
    20     tro fins a tant que tots mos prechs sofira;
    21     llavos poran las gens dir: «Ben derrocha
    22     Amor los uns, los altres munta sus,
    23     que veus aquest, desesperat he jus,
    24     muntant ten alt, que·ls subirans lochs tocha».

    25     Cest pensament sobre los altres flocha,
    26     per que·n fas grat a la saho qui·l porta.
    27     Pero dich mal; he, si cayhia morta,
    28     la c’am, del colp, seria tala pocha?
    29     No, mas ten gran, per que·m penit susara;
    30     e val molt mes que jo, penant, trespas,
    31     qui si, per mi, dona de tal compas
    32     prenia dan d’equell qu’Emor despara.

    33     Per tant soffir, he soffarre encara,
    34     lo dan que prench, si be veig que me·n cuscha,
    35     e servire lo mils que servir puscha,
    36     collant, sofrint, pus ella m’es tan cara;
    37     e no·s fera que sa gran gentilesa,
    38     qui resplandex axi com fa lo sol,
    39     quant aura vist mon desmesurat dol,
    40     la ma no·m prest, de piatat estesa.

    41     Los durs sospirs e·ls greus pesars, contesa
    42     mouen dins mi, per so qui vida·m tol;
    43     aquell, pero, del mon senyor tot sol,
    44     si visch com dech, m’a sperança promesa.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 225.

Cfr. 101.7.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc