Joan Berenguer de Masdovelles
1 Tant yeu no cerch, que ges no puix trobar
2 hom, en lo mon, ab qui·m fiy ne·m refferm,
3 car, com pus cuyt asser segur ho fferm,
4 d’elgu m’es hops, lladonchs, de ben guardar,
5 e tant, que jes no·m cal aver fiança
6 en reunamens que·m fassen, ne semblans,
7 car falsedat, qui·ls te dins se belança,
8 perlar los fa pensant fraus ez enguans.
9 Mas ja, per Deu!, tal com feyen debans,
10 no·m trobaran le falç ne·l barater,
11 car ges no·s tayn ne·s deu per null cas ffer,
12 ne·s fara, çert, jur los Deu he los sans,
13 ans los promet que rebran areynada,
14 ho tart ho lleu, ho de jorn ho de nit;
15 sper cascu dels dits, de mi, jornada,
16 e no·s pensen, mentre vischa, m’oblit.
17 E si no y bast er, com tinch l’esperit
18 dins en lo cors, en testament jequir
19 a mon areu ho vull, perque falhir
20 no puscha ges paguas qui m’an trezit;
21 car yeu, fizant dels que fiar devia,
22 me suy trobatz falsament enguanat,
23 pero be·m pens que de lur gran falsia
24 algu d’ells prest sera remunerat.
25 Cell qui conech per falç, n’agre be stat
26 en pendre mi en nengun reunament,
27 mas l’amich falç, fort cautalossament,
28 ffiant jo d’ell, en aço m’a portat:
29 que m’a sostret lo pensat, he de l’arma
30 tret de tot çert, que res no y ha romas;
31 donchs, si james li fas cridar alarma
32 an aquest tal, no ’xire de compas.
33 Pus suy caygutz en l’enguenable llas
34 qui·m fonch perat per l’om sabent, gentil,
35 de lley, mas no de custum ni de stil,
36 anar no vull corrent, mes a bon pas;
37 e ço, per tant qu’en lo dit llas no caygua,
38 axi com fiu molt ha, com ha badoch,
39 qui ffort corent, no guardant me de l’aygua,
40 trebuqui dins d’on s’epegua mon foch.
41 Pero no·s pens, qui m’a ffet aquest joch
42 atan mortal, que·l leix pessar axi,
43 ni meyns soport lo joch que·s trau de mi,
44 en loch secret, dient ho del pech groch;
45 e com l’e pres perlant ab ma destresa,
46 trezent tot ço he quant jo n’e volgut,
47 sertes, no fonch null guyn, mas gran malesa,
48 e sera prest divolguat e sebut.
49 Nomnar no·l vull, ab tot m’a desabut
50 axi com dich, car no ’s vengut lo temps
51 que·l deig nomnar e castiguar ensemps;
52 mas, cell vinent, per molts sera sebut
53 son nom pronom, ni de quina netura
54 es dexendutz, ni de quin loch axits,
55 car, pus de sanch aga la vestidura,
56 be pore dir sso d’on suy ers marrits.
57 Dona sens par: ves mi cruzel ni dura
58 no siats plus, de ço d’on suy tan trists,
59 car yeu fizant delgu, per m’oradura,
60 me suy trobatz dessabutz e trezits.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 52.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
