Joan Berenguer de Masdovelles
1 Quans sentimens james d’emor senti,
2 en lo passat, en l’esguart dels que sent,
3 fforen no res, car vuy tan primement
4 los sent, que pens nengu millor de mi
5 los senti may, ne crech pugua sentir,
6 e vol Amor aquells ffer me tenir
7 secret, per sso que nengu no·ls aprengue,
8 car secret pler no troba qui·l reprengue.
9 Aquest pler tal, no prossumesqu’exi
10 de mi algu, que sia compliment
11 d’emor, car may l’agui en mon vivent,
12 ne pusch dir, çert, quina sera la ffi.
13 Es veritat q’Amor me fa pensar
14 c’ab son socors l’aure, sens diletar,
15 e que sera plesent he delitosa,
16 mas sperant se mostre conguoxosa.
17 So que desig, Amor me consenti
18 que demenas a 1a que vull tament,
19 e, demenant ab honest continent,
20 sens un mot dir, spau de mi·s perti;
21 mas, no molt lluyn, girant s’a mi·m digue:
22 «No us anugeu, que tantost tornare».
23 Respongui bax, en aquesta manera:
24 «Gran es lo be que promatent se spera».
25 A mi tornant, al lloch hon me jequi,
26 al demenat respos discretament,
27 no llouant gens mon dit, ni reprenent,
28 ne denegua sso que li demani,
29 ne l’etorguar no·m parech li plagues;
30 mas bon sper, lo qual agui ja mes,
31 pensar me feu, ab pens’indubitada,
32 que veure prest la ffi tant desitgada.
33 Tantes primors per amor consebi,
34 houint perlar la de que visch content,
35 que dels majors plers agui sentiment,
36 si be james en aquells no passi;
37 si y pessare, asso sap sol’Amor,
38 qui m’a ffet çert sere conquistador
39 sol del voler de la que vol jo sia,
40 que lo restant se no meraxeria.
41 A, Beatriu! Pus que son servidor
42 vostro, jo us prech, ab selvetat d’onor,
43 la volentat sola feu sia mia,
44 car mes voler de vos no guoseria.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 159.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
