Rialc
Rao 103.37

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      De mans barats qu’el mon se fan, no·m pach,
    2      ne·s deu peguar celh qui molt sap, ne·l pech,
    3      mas vey que tots donam ho colp ho pich,
    4      aysi lo gran com lo mitga ne·l poch,
    5      no duptan ges en far mal molt ne poch,
    6      abans farim, tart o lieu, amb greu pich,
    7      ffiblant mot fort axi·l savi co·l pech,
    8      no tamen Dieu per cruzelment que·ns pach.

    9      Ni meyns duptam de cazer dins lo lach
    10     d’inffern, hon vem trestots, he cle[r]gu’e lech,
    11     ans ffem del tot nostron poder que·ns lich
    12     l’esperits mals, e que·ns port al sieu loch,
    13     e par hi be, car foguim del sant loch
    14     de Dieus, e nulh no volem que·ns hi lich,
    15     ans n’exim fors corent, e fem co·l lech,
    16     qui·s cuyda sap e cau en mig del lach.

    17     Barats e fraus ffer se tots jorns que·ns plach
    18     e·ns plauhen vuy, d’on vindrem ha mal plech,
    19     tan mal com fech le mons, qu’er hi aplich
    20     le jorns permes per Dieu, car tan fort ploch,
    21     que fondi tot, per l’aygua gran que ploch,
    22     septat Nohe ab d’altres quez aplich
    23     fforon a Dieu, d’on vengron a bon plech,
    24     car Dieu los volch, a cuy be tostemps plach.

    25     Mas be sabem que de Cayim no·l plach
    26     comb alzis Bel, frare sieu, de bon plech,
    27     car fech gran mal; per ço no fonch aplich
    28     al sieu pelays, del quals la magna ploch,
    29     ans ana dins l’inffern, hon d’angels ploch
    30     no[m]bre mot gran, car no foron aplich
    31     a Dieu, per ço vengueren a mal plech;
    32     mas Bel no u fech, ans lo pres Dieu qui·l plach.

    33     Pus vazem, donchs, que, per mal ffer, al lach
    34     van grans e pochs, axi·l clergua co·l lech,
    35     per que·n fem nos? Par que·l diable·ns lich,
    36     ab son liguam, per dur nos al sieu loch,
    37     qu’es l’inferns leigs, hon no trobarem loch
    38     si y som un colp, e no y falra qui·ns lich;
    39     e, donchs, ab temps, fessam co·l savi lech,
    40     que, Dieu servin, llunye·s d’est mon qu’es lach.

    41     Mas yeu no·m pens que fessam perque·s pach
    42     de nostros fayts Dieu, car sabent he pech
    43     no femb als may, mas que fiblamb al pich
    44     tot quant vezem, totlen los molt ho poch,
    45     e no·ns met por, quant vazem, poch a poch,
    46     d’alt loch cazer papa, rey, ab fort pich
    47     que·ls da la mort; çertes, be som tuyt pech,
    48     duptes ay gran qu’en la ffinalls se·n pach.

    49     Mayres de Dieu: no·m donerets vos poch,
    50     si·m fayts atan quez en mal ffer no pech;
    51     guardats me, donchs, que·l diable no·m pich,
    52     car servin vos suy contens e me·n pach.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 64.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc