Joan Berenguer de Masdovelles
e Lluís de Requesens
Masdovelles
1 Dones d’un senyn, dues son, he bondat,
2 e d’un saber he d’una gran ballesa:
3 l’un’es gentil, l’altre·s troba pagesa,
4 mas en virtuts estan en agualtat.
5 A l’una pot un cavalier triar:
6 a·m preguat molt lo vulla consellar.
7 Mossen Lluys: prest per vos ait me sia,
8 qual li dire que prengue per aymia.
Requesens
9 Grans dies ha que tinch deslliberat
10 que molt mes val, per dreta gentilesa,
11 la dona tal q’axi s’es ben deffesa
12 de sso que·ls seus an mal acustumat.
13 Per sso dich jo q’es mes digne d’emar
14 la qui no vol en res pagesegar,
15 e ve d’equells a qui semblar deuria;
16 aquesta tal vos dich que jo pendria.
Masdovelles
17 Mossen Lluys: si vos, d’emor tocat,
18 voleu per vos la dona ben apresa,
19 venint de gent hon no·s troba destresa,
20 per los custums un han perseverat,
21 al cavaller no deveu consell dar
22 llex la gentil, qui vol als seus semblar,
23 car molt fa mes la qui te dret sa via,
24 que l’altre qui, los seus llexant, desvia.
Requesens
25 De mal en be, tot sso qu’es trespostat
26 jutgar jo veig, per una gran bonesa,
27 e tal ho fa, si be aveu compresa
28 la qui desus per mi jo he triat;
29 e pas amor axi no·m fa perlar,
30 mas la raho m’o fa veure ben clar;
31 e per so us dich q’en mi te senyoria
32 la qui mes fa, he sobre sso morria.
Masdovelles
33 Mossen Lluys: no sia mal trectat
34 lo cavaller per vostr’amor ensesa,
35 car la raho per vos al devant mesa,
36 fa per la part qui semble·l perentat
37 en tot volent sa natura mostrar;
38 l’altre vos dich, llouant, tenir en car
39 la deu tot hom, pero la milloria
40 la part se·n duu qui no te pegesia.
Requesens
41 Si jo, desus, contre mi he perlat,
42 seguons dieu, he dita gran paguesa,
43 mas tant no mir que no us he per admesa
44 vostra raho, que jo aga peccat;
45 e per so us prech me vullau declerar
46 un he dit tal qe vos pux’ajudar,
47 e dich vos cert que jo·m comdemnaria
48 james trobar, si tal peccat tenia.
Masdovelles
49 Mossen Lluys: may fonch per mi pensat
50 lo vostro dir fes per la part hoffesa
51 per vos, llouant aquella c’aveu presa
52 no gens ab dret, mas sol per volentat;
53 mas dich que fa la raho, sens duptar,
54 sol per la part que ti[n]ch e vull reunar,
55 qui per molts es demenada tot dia,
56 volent aver s’amorosa paria.
Requesens
57 Naturalment, tot hom vol sser preat,
58 e per asso molts ne fan molt’anpresa
59 ffins a morir, tro tant que s’an sotsmesa
60 la un los va la naturilitat;
61 e so ben çert, que no m’i cal duptar,
62 que gentilment se pot senyoregar
63 la qui he dit, que per a mi volrria;
64 l’altre us dira que rey meraxeria.
Masdovelles
65 Mossen Lluys: l’om de gentil part nat,
66 tira de çert a sa naturalesa,
67 sa par servint, en qui sta mils abtesa,
68 que no la part qui us te fort sopjuguat,
69 la qual serviu, pus la us fa tant amar
70 amor, dient al cavaller sa par
71 prengue per ell, car molt s’abaxaria
72 l’altre triant, qui de grau muntaria.
Requesens
73 Baxar no·s pot nengun anamorat,
74 ne·s pot reptar que·n fassa may malesa,
75 car hamor ha de si tal soptilesa,
76 que fa·l que vol e del pus asenat;
77 per so·m sembre no·s puxa alleguar
78 lo qu’eveu dit, ne·m faria mudar
79 d’openio, c’amor pas no u volrria,
80 hoc mes raho qui no m’o consentria.
Masdovelles
81 Mossen Lluys: molt anau desviat,
82 que del poder d’amor ni de s’altesa
83 jo no dich res, car be veg a baxesa
84 fa l’alt venir, e·l bax ha prest muntat;
85 mas dich val mes al cavall[e]r finar
86 ab sa semblant, qui·s deu d’ell contentar,
87 e vos, si us vol, preneu la companyhia
88 de la qui sta pres’entre gent julia.
Requesens
89 Si be mirau, vos sou desconsertat,
90 que la raho be l’e jo per entesa:
91 d’emor veg es tota nostra contesa,
92 e per so, dich, james no fonch baxat
93 home del mon, pus no·l poden blesmar
94 si amor l’a volgut mal cativar,
95 d’on per millor no·s descativeria,
96 car llibertat an ell no·s trobaria.
Masdovelles
97 Mossen Lluys: l’om qui te llibertat
98 en allegir, crech no fa saviesa,
99 ans pens comet crim de megestat llesa,
100 si·l menysvalent es per ell may llestat
101 e·l per vos dit no·s pot verifficar,
102 que·l cavaller es franch e pot llestar,
103 al voler seu, he paguesa faria
104 si la millor per sa part no prenia.
Requesens
105 Tro sus a tant que m’agau clar provat
106 lo cavaller e com te sa frenquesa,
107 no·m fara star un patitet paresa,
108 que no stigua en lo ffet despertat;
109 e pas no pens vostro porffidiar
110 valegue res, ans aureu a callar,
111 e aureu dit fort gran descortesia
112 en vostro dir, un dieu dich falsia.
Masdovelles
113 Mossen Lluys: com per Deu fonch creat
114 l’ome primer, per virtut incompresa,
115 franch lo creya, dant li seyn, spertesa,
116 perque be fes; mal no li fonch vedat;
117 e sso per tant que pogues meritar,
118 ell hobrant be, ho mal, desmeritar;
119 e deves vos crech salve cortesia
120 reunant la part que tinch e prench per mia.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 193.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Incipitario di Lluís de Requesens
Indice
degli autori
