Incipitario di Ausiàs March *
A mal estrany es la pena estranya (94.1, XLIX)
A mi acorda un dictat (94a.1, CXXVIII) †
Ab molta rao me desenamore (94.2, CXXIV)
Ab tal dolor com l’esperit s’aranqua (94.3, LIII)
Ab vos me pot Amor ben esmenar (94.4, XLVIII)
A Deu siau, vos, mon delit (94.5, CXXVII)
Axi com cell qui desija vianda (94.6, IV)
Axi com cell qui ’n lo somni·s delita (94.7, I)
Axi com cell qui·s parteix de sa terra (94.8, CXI)
Axi com cell qui·s veu prop de la mort (94.9, LXXXI)
Algu no pot haver en si poder (94.10, LXVI)
Alguns passats donaren si a mort (94.11, XX)
Als fats coman tot quant sera de mi (94.12, LXXIV)
Alt e amor, d’on gran desig s’engendra (94.13, III)
Amor se dol com breument yo no muyr (94.14, IX)
Aquell ateny tot quant atenyer vol (94.15, CIII)
Aquelles mans que james perdonaren (94.16, XCII)
Aquesta es perdurable dolor (94.17, XCIX)
Be·m maravell com l’ayre no s’altera (94.18, XLVII)
Callen aquells que d’Amor han parlat (94.19, XXII)
Cell qui d’altruy reb enug e plaer (94.20, XL)
Cert es de mi que no me·n cal fer compte (94.21, CXVI)
Cervo ferit no desija la font (94.22, LXXXIX)
Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba (94.23, LII)
Clar es e molt a tots los amadors (94.24, LXIX)
Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta (94.25, CXII)
Colguen les gents ab alegria festes (94.26, XIII)
Coratge meu, a pendr’esforç molt tart (94.27, XLIII)
Dona, si us am, no·m graescau amor (94.28, CIX)
En aquell temps senti d’Amor delit (94.29, XCI)
Entre Amor sso portat he Fortuna (94.30, C)
Entre·ls ulls y les orelles (94.31, CXXV)
Ffantasiant, Amor a mi descobre (94.32, XVIII)
Yo crit lo be si ’n algun loch lo se (94.33, XXVI)
Ja de amor tebeu james no sia (94.34, LXVII)
Ja no esper que si’amat (94.35, XII)
Ja tots mos cants me plau metr’en oblit (94.36, VIII)
Junt es lo temps que mon goig es complit (94.37, XVI)
La gran dolor que llengua no pot dir (94.38, XCVI)
La mia por d’alguna causa mou (94.39, XXXVII)
La vida ’s breu e l’art se mostra longa (94.40, CXIII)
L’ome pel mon no munta ’n gran valer (94.41, XXXII)
La so ates d’on so volgut fugir (94.42, CX)
Lexant a part l’estil dels trobadors (94.43, XXIII)
Lexe la Sort lo seu variat torn (94.44, LXXXV)
Lo cinquen peu del molto ab gran cura (94.45, CXVII)
Lo jorn ha por de perdre sa claror (94.46, XXVIII)
Lo temps es tal que tot animal brut (94.47, LXIV)
Lo tot es poch ço per que treballam (94.48, CVI)
Lo viscahi qui·s troba ’n Alemanya (94.49, CI)
Los ignorants Amor e sos exemples (94.50, XLV)
Ma voluntat, amant vos, se contenta (94.51, LVI)
Malament viu qui delit pert de viure (94.52, LXXXVIII)
Maleyt lo jorn que·m fon donada vida (94.53, CXIX)
Malventuros no deu cerquar Ventura (94.54, XIV)
Mentre d’Amor senti sa passio (94.55, CXXIII)
Mes voluntats, en gran part discordants (94.56, LX)
Molt he tardat en descobrir ma falta (94.57, VI)
Molt me par bo que pens de l’altre mon (94.58, CXXI)
Molts homens hoig clamar se de Fortuna (94.59, XXXI)
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa (94.60, CXXIIb)
No cal dubtar que sens ulls pot hom veure (94.61, CXVIII)
No guart avant ne membre lo passat (94.62, LXXVIII)
No·m clam d’algu qu’en mon mal haja colpa (94.63, CVIII)
No·m fall recort del temps tan delitos (94.64, XXV)
No·m pren axi com al petit vaylet (94.65, LXVIII)
No pens algu que m’allarch en paraules (94.66, LXXIII)
No pot mostrar lo mon menys pietat (94.67, LXXVII)
No·s maravell algu perque m’enyor (94.68, XC)
No sech lo temps mon pensament inmoble (94.69, XXIV)
No so gosat en demanar merce (94.70, LXV)
O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons (94.71, LXI)
O mort, qui est de molts mals medecina (94.72, XXXVI)
O quant es foll qui tem lo forçat cas (94.73, CVII)
O vos, mesquins, qui sots terra jaheu (94.74, LXXIX)
Hohiu, hohiu, tots los qui be amats (94.75, XIX)
On es lo loch on ma penssa repose (94.76, LXXVI)
Paor no·m sent que sobreslaus me vença (94.77, LXXII)
Per lo cami de mort e cercat vida (94.78, XCVIII)
Per molt amar ma vida es en dupte (94.79, LV)
Per que m’es tolt poder delliberar (94.80, LXX)
Por de pijor a molts fa pendre mort (94.81, LVII)
Pren m’enaxi com al patro qu’en platga (94.82, II)
Puix me penit, senyal es cert que baste (94.83, CXV)
Puys me trob sol en amor, a mi sembla (94.84, XCIV)
Puys que sens Tu algu a Tu no basta (94.85, CV)
Qual sera ’quell que fora si mateix (94.86, CII)
Quant plau a Deu que la fusta peresqua (94.87, LXXXII)
Quant mes amau, tant mes temor teniu (94.88, CXXVI)
Que m’ha calgut contemplar en Amor (94.89, LXXI)
Que val delit puys no es conegut (94.90, XCV)
Qui es aquell qui en Amor contemple (94.91, LXXV)
Qui·m mostrara la Fortuna loar (94.92, LXII)
Qui·m tornara lo temps de ma dolor (94.93, LXIII)
Qui ne per si ne per Deu virtuts husa (94.94, CIV)
Qui no es trist, de mos dictats no cur (94.95, XXXIX)
Qui sera aquell del mon superior (94.96, XCIII)
Qui, sino foll, demana si m’enyor (94.97, LIV)
Quins tan segurs consells vas encerquant (94.98, XI)
Retinga·m Deu en mon trist pensament (94.99, CXIV)
Sens lo desig de cosa desonesta (94.100, XXXIII)
Si be mostrau que mi no avorriu (94.101, XXXVIII)
Si co·l malalt que·l metge lo fa cert (94.102, LIX)
Si co·l malalt, qui lonch temps ha que jau (94.103, LXXXIII)
Si com aquell qui per sa ’nfinitat (94.104, L)
Si com l’om rich que per son fill treballa (94.105, LVIII)
Si com lo taur se·n va fuyt pel desert (94.106, XXIX)
Si com rictat no porta bens ab si (94.107, VII)
Si com hun rey, senyor de tres ciutats (94.108, X)
Si Deu, del cors, la mi’arma sostrau (94.109, XVII)
Si·m demanau lo greu turment que pas (94.110, LXXXVI)
Si ’n algun temps me clami sens raho (94.111, CXX)
Si per null temps cregui ser amador (94.112, XCVII)
Si pres grans mals un be·m sera guardat (94.113, XV)
Sia cascu per ben hoir attent (94.114, XXXV)
Sobresdolor m’a tolt l’imaginar (94.115, XXVII)
Tal so com cell qui penssa que mora (94.116, LI)
Tant en Amor ma pens’a consentit (94.117, XXI)
Tant he amat, que mon grosser enginy (94.118, V)
Tant he amat que vinch en desamar (94.119, LXXXIV)
Tot entenent amador mi entengua (94.120, LXXXVII)
Tot laurador es pagat del jornal (94.121, LXXX)
Tot metge pren carech de consciença (94.122, XLIV)
Tots los delits del cors he ja perduts (94.123, CXXIIa)
Tots los desigs escampats en lo mon (94.124, XXXIV)
Veles e vents han mos desigs complir (94.125, XLVI)
Vengut es temps que sera conegut (94.126, XXX)
Volgra sser nat cent anys ho pus atras (94.127, XLI)
Vos qui sabeu de la tortra·l costum (94.128, XLII)
* Vedi anche altra edizione di quarantasette poesie.
† Nel Rao il poemetto è collocato nella sezione «Pseudo Ausias Marc».
Nota. Accanto alle coordinate del Rao, si dà il numero dell’ordinamento Pagès, ripreso dall’edizione Bohigas, che è riportato anche in nota ad ogni componimento.