Rialc
Rao 94.94
Ausiàs March
1 Qui ne per si ne per Deu virtuts husa,
2 be sera foll que pena pas sens merit.
3 On mal fahents, de lur mal fet no penen;
4 los ben fahents, de ben fer no meriten.
5 Ja son estats versemblants bons, per fama,
6 no pas en ver, car, per fama, be feyen
7 e per lurs fets lo mon los meritava.
8 No y rest’al mon que res de be guardone.
9 Donchs lo mal hom als homens ja te scusa:
10 cascu pot ser tal com son voler dicta;
11 tot estament son ofici no serva
12 —no·m se·ls prelats; perdon m’o Deu com dubte—.
13 Papes e reys fins a l’estat pus minve,
14 fan lo que·ls plau, mas no pas lo que volen.
15 Deu, amador d’intencio primera,
16 es colt y onrrat d’intencio segona.
17 Dret natural es que la Prima Causa
18 en nostr’amor les altres preceesca,
19 e quant se fa, se faça per aquella,
20 e no vullam aquella per les altres.
21 Ella ’s la fi de nos e lo principi,
22 en ella es, mes qu’en nos, lo nostr’esser;
23 nos, ignorants, regiram aquest orde,
24 car Deu volem, no per si, mas per altre.
25 Deu no pregam ardentment, sino ’n pressa
26 e quant volem gracia d’El atenyer;
27 e som tan pechs que·ns pensam Ell nos hoja,
28 e nostres prechs ab gran dret nos condampnen.
29 Puys no havem l’intencio primera
30 en Ell, y apres a nos e nostres coses,
31 a nostres prechs Ell hou d’orella sorda,
32 e no·ns partim davant Ell menys de colpa.
33 No·m maravell si·ls fets de Deu s’ignoren,
34 com los morals, qui son clars, escurs paren;
35 llur fonament es en nostres ventresques,
36 per que no·ns cal escartejar molts libres.
37 Si a travers la fusta va [a] la roca,
38 raho sera puys naucher no la guia.
39 Si per virtuts los homens no s’adrecen,
40 que pendran, donchs, per forma de lur viure?
41 Si Deu no fos, ne lo mon donas premis,
42 per si mateix hom deu fer bones obres,
43 car en ben fer lo bon hom se delita
44 e l’ome reb de sa bon’obra paga.
45 Mas qui en Deu ne ’n ssi no·s glorieja,
46 mas vol haver honor, gloria, ffama,
47 foll es penssant que fent be les atenga
48 e si no sab que treball no merexen.
49 Segurs de Deu son de lurs crims los homens
50 en aquest mon, puys castich no se·n mostra,
51 e ja los reys los potents no castiguen
52 perque·ls han ops y en part alguna·ls dupten.
53 Si com lo lop la ovella devora,
54 e lo gran tor, segur d’ell, peix les erbes,
55 axi los reys los pobres executen
56 e no aquells havents en les mans ungles.
57 No roman sol la colpa en los princeps,
58 mas en aquells qui en mal fer los insten;
59 ells ja son mals, y en mal fer los enclinen
60 per lur profit o per causa d’enveja.
61 De nos mateixs pren lo mal causa prima,
62 qui·ns fem senyors, ab lo poder del princep,
63 en contr’aquells qui·ns son pars e ’guals frares,
64 per fer nos grans d’onor e de riqueses.
65 Dobl’animal es l’om, y els altres simples,
66 per ço com son en ell dues natures;
67 si del que fa no·n complau al menys una,
68 del tot es foll que de natura isqua:
69 si no complau a la part rahonable
70 o l’apetit, sol c’altre no·n dampnege.
71 Foll es del tot, si ’n be fer se turmenta
72 per aver ço que·l mon als bons denega.
73 Tals com aquells qui per la mar navegen
74 son desviats si·ls fall la tremuntana,
75 e van en loch on la ventura·ls porta,
76 son en lo mon los homens qu’en ell viuen,
77 puys la virtut no tenen per ensenya:
78 cascu va lla on l’apetit lo porta.
79 Qui contraffa, es foll que s’atribule,
80 puix que no sab causa per qui treballe.
81 O Deu! Per que los qui ’n lo mon tribulen
82 y ell que volran per null temps aconsiguen,
83 y, aconseguit, lur voler mes desija,
84 si que james fam se part de lur ventre,
85 com ne per que no demanen ab cuyta
86 si res pot ser de que l’om se contente?
87 Sabran que och e veuran qui·ls engana,
88 e contra ssi com per tots temps treballen.
89 Per acabat foll se tenra·l pus savi;
90 de son defalt haura mes conexença,
91 penedint sse, donant sse a carnatge,
92 servint aquell que no sab d’on devalla.
93 D’oppinio falssa pren lo seu esser;
94 pres la ’n descuyt, no es lo qui·s pensava.
95 Fama y diners cuyda que virtuts fossen;
96 los folls les han e savis les pledejen.
97 Res no es bo que·l mal hom posseesca,
98 e com honors los mals homens atenguen,
99 los homens bons ab fam no les demanen,
100 e majorment penssant los qui les donen.
101 Foll es aquell qui·l do del foll molt prea,
102 car ja no ha d’aquell do la estima;
103 a la final, diferença no ’s molta
104 entre aquells qui vanes cosses volen.
105 La bona honor al bon hom no contenta,
106 car lo bon hom en son acte·s delita,
107 no en l’onor del qui li s’agenola.
108 Si onor es be, en aquell es qui honra,
109 e no ’n l’onrat, mas lo seu be senyala;
110 e si no y es, honor folla ’s aquella,
111 que lo bon hom de tot en tot menysprea.
112 No pens ser bo qui ’n tal be·s glorieja.
113 Gran raho·m par que Deu nos avorresca,
114 puys lo perdem per deu qui no ’s en esser.
115 Quant los gentils los lurs deus adoraven,
116 en lur error havien gran escusa,
117 veent aquells ab l’ull, no sol de penssa,
118 e versemblants que·ls parien miracles.
119 Ar’adoram deus d’oppinio falssa,
120 durant aytant com los trigam conexer.
121 A la virtut cuydam fer sacriffici
122 quant la honor havem en reverença,
123 e no sabem d’on fals’honor pren força,
124 e ignoram d’on ver’honor pren forma.
125 Tota honor nos sembla que·s deu colrre,
126 ne los sabents mes de l’entendre passen,
127 car fan honor als qui no la merexen;
128 tots som eguals al que deffora·s mostra.
129 Affectio y enveg’als bons guerregen,
130 enemichs son d’onor e fama bones,
131 e l’ignorant en qui ver juhi·s gasta.
132 Qui sera ’quell qui de lurs mans escape?
133 Mes son, pero, los qui d’onor mal tracten
134 que tots aquells qui la fama varien;
135 al vicios pus tost l’es honor dada
136 que lo dolent de fama no triumfa.
137 No solament als pechs, qui res no ’ntenen,
138 mas a quants som l’ull nostre s’enfalaga,
139 si que, veent, los favorits hom honra,
140 e tol recort, com no son molt colpables
141 qui per legs fets son muntats a domini.
142 Honra·ls l’estat mes que leig fet no·ls leva.
143 Donchs, qui ’s lo foll qui per honor be faça,
144 puys la honor per be fer no s’atenga?
145 Ignorantment al mon alguns be obren
146 per no saber lo qui·ls ne dona causa;
147 altres no tant, mas pegament be usen,
148 ffaents per tal que lur ben fer se perden.
149 Los primers son tenguts molt a natura,
150 qui·ls fa ben fer, per moviment qui·ls dona.
151 Los altres son vers Deu e si colpables;
152 infern, vivint e pres mort, posseexen.
153 Fastig ha Deu del qui·l mon no te ’n fastig,
154 e del qui l’ha, si d’aquell no s’aparta.
155 No solament es luny qui ’s en l’armita,
156 mas tots aquells qui del barbul se lunyen.
157 Ladre es vist qui ab ladres pratica;
158 superbios, qui per honor treballa;
159 avar, aquell qui ab diners se bolca:
160 lo loch on es lo mostra sser colpable.
161 Diners, honor, no s’han per bones vies,
162 tants son los mals qui per aquells treballen.
163 Qui bonament en aquest mon pratica,
164 no pot muntar per los mals qui l’empachen;
165 qui regiment vol, de ben fer no s’alta,
166 o es grosser, no sabent que s’i husa.
167 A mal a ffer lo cami pla no·ns porta;
168 per nous camins hi van hy estranyes sendes.
169 Si l’hom hagues per leig fet vituperi,
170 que fara ’quell cavaller sodomita,
171 havent pres grau d’excellent viril home,
172 y aquell jaqueix volent costum de fembra?
173 D’alguns sabem aquest peccat orible;
174 no·n veig senyal c’onor los sia tolta.
175 Qui no la tol de on tolta deu esser,
176 no la dara en part on se meresca.
177 Ja no es crim que la honor rebuge,
178 e ja molt menys en homens qu’en les fembres:
179 ans fa senyal un poch peccat en elles
180 que lo major que·s pot fer en los homens.
181 Aço sdeve perque·ls homens son jutges,
182 passants dolor del crim qu’eles mes toca;
183 amant a ssy, lo mal d’altr’encarexen,
184 e simples fan lurs fets abominables.
185 Reptar no cal de lurs vicis les dones,
186 car de aquells natura·n pren lo carrech;
187 qui no enten, e passio lo força,
188 de son be y mal natura es maestra.
189 Los tres pilars hon lo be d’hom s’asenta,
190 esser no pot qu’en elles se recolzen:
191 lur fonament deu esser la prudença,
192 e lo nom sol a elles par salvatge.
193 Als qui poder e saber han d’apendre
194 e de ben fer per favor de natura,
195 en contra d’ells Deu pogra fer miracle
196 com, en peccar, de lla natura hixen.
197 Simplament l’om contra natura pecca
198 en tot peccat, puys a raho repugna;
199 de tot en tot a sa natura ’s contra,
200 com en peccar trespassa d’om los termens.
201 Yo guart lo cel e no veig venir flames
202 per abrassar la sodomita sechta.
203 On es lo temps que Tu prenies venge
204 de tots aquells qui natura offenien?
205 Mire lo cel quant ploura la justicia
206 qu’en temps passat entre nos habitava,
207 e no veig res que d’aquest loch devalle;
208 en fe roman tot quant de Tu s’espera.
209 O senyor Deu! E quant sera que·t mostres?
210 Ja tarda molt com del mal hom no·t venges.
211 Yo son ben cert que della t’o esperes,
212 mas en lo mon be·m sembla que·t mostrases.
213 Vulles haver pietat del bon poble;
214 poneix aquells sients alt en cadira,
215 qui de l’anyell volen la carn e llana
216 e son consents que feres los devoren!
217 Si dels estrems los homens no s’espanten,
218 vicis comuns quasi ’n virtuts s’enpenyen:
219 ja los avars passen per homens savis,
220 los cavallers per mercaders s’espachen,
221 e los coharts lur grau d’honor no perden,
222 per be que·l nom en los pits d’hom romanga.
223 Als propriis fets enteniment no·s troba;
224 si per aquells per hon diners s’ajusten.
225 No ’s deshonrat per ser avar lo jove
226 e que passas Tantalus en cobea;
227 si es dispost en ser franch, essent prodich,
228 ja li noura, si tracta matrimoni.
229 Vell, ignocent de be, mas de mals apte,
230 luxurios, cubert e ple de pompa,
231 no pert honor, n’entre los pechs sa fama.
232 Qui son aquells, sabents quin deu l’om esser?
233 Que pot valer hom qu’endignat no sia
234 en contr’aquells qui en lo mon triunfen,
235 veent los folls, grossers e plens de vicis,
236 e tot lur be los ve per atrivença?
237 No·n sse algu qui·l mon tant lo rebuge
238 que l’enderoch, puys, no sentint, no·s canssa.
239 Mal dit, jutjat pot ser, mas no l’empachen;
240 a l’atrevit lo mon cami ly obre.
241 Pels mals mijans lo mon sa ffavor dona,
242 y, en son despit, los atrevits s’avancen;
243 son avorrits, e quasi·l mon los dubta;
244 loch te cascu en lo mon hon s’alloga.
245 No y es raho l’ordenador al seure,
246 ne y seura ’lgu si espera bon orde;
247 no contraffa la Taula de Peruça:
248 orde no y es, mas error sempiterna.
249 Rey no regeix ne·ls pobles obeexen;
250 no sse qui es pus colpable a l’altre;
251 degun estat a l’altre no impugne,
252 car no ’s algu que sa fi no·s desvie.
253 Si algun hom es que la regla rompa,
254 tan poca part al tot punt no altera;
255 ab tot aço resta la regla ferma:
256 un oronell l’estiu no denuncia.
257 O gent del mon! Obriu los hulls per veure
258 com no es ver lo que veritat sembla,
259 e que honors, la gloria o ffama,
260 per les virtuts per null temps s’atengeren.
261 Lo cobejos, cruel, feynt, ple de pompa,
262 astucios, inportu, sens Deu tembre,
263 aquest aytal les gents per deu adoren,
264 elles semblant que font de virtuts mane.
265 L’om que virtut ab sol entendre toca
266 y en algun tant pot gloria consegre,
267 es conexent e la favor menysprea,
268 veent los fols com en aquell’atenyen;
269 no es tam bo, que si los bons l’avien
270 no la volgues ab rahonable stima;
271 no es tan foll qu’en estrem la cobege.
272 L’entendre ha, mas ha virtut no basta.
273 O quant son pochs qui de general regla
274 sapien fer als ffets singulars regles,
275 e aplicar aquelles a la vida
276 e fer juhis incerts e necessaris!
277 Tots los juhis que·s fan entre los homens,
278 affeccio la sentencia ordena;
279 d’on tinch per foll qui en gloria·s munta
280 per lo juhi qui tal jutge la done.
281 Caus’an les gents d’esta error comuna,
282 puys en lo mon tal enteniment troben;
283 ans de aver del ver la conexença,
284 han engenrats habits dels mals conceptes.
285 No ha molt fet qui·n conexença basta,
286 mas lo qui l’ha, que la part bona prenga;
287 als homens flachs par obra impossible,
288 per c’ab hull flach miren cosa dificil.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CIV.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori