Rialc
Rao 94.63

            Ausiàs March






    1      No·m clam d’algu qu’en mon mal haja colpa;
    2      si·m clam de mi, yo·n passe ja ma pena:
    3      defora mi es la causa qui·l mena,
    4      mas dintre mi es aquell qui m’encolpa.
    5      No sse si·m ve per falta de l’entendre,
    6      fals estimant les coses presentades,
    7      o l’apetit, per sobresdesijades,
    8      es occasio que no les puch entendre.

    9      Menys de caler enteniment despendre,
    10     tot quant Deu feu es bo per sa natura:
    11     Ell establi a tota creatura
    12     terme de be e no·n pogues mes pendre;
    13     e l’ome foll sa natura regira
    14     e met valor on degun preu se troba:
    15     despulla si e don’a l’estrany roba;
    16     gracia fa, de si mateix la tira.

    17     L’ull de l’hom pech totes les coses mira
    18     desobre ssi, essent elles jusanes,
    19     y a sson voler vol portar les foranes;
    20     e quant no pot, en contra Deu sospira,
    21     no compenssant com en ell es la falta,
    22     per no dompdar l’appetit no fartable:
    23     penssant que es bastant e sats durable
    24     la cosa que es poca, e tost salta.

    25     Assats en hom es la raho malalta
    26     c’a sson voler portar vol tota cosa,
    27     ne sab que l’hom en lo mon no reposa
    28     si del forçat que sofir se desalta.
    29     Donchs, quant es foll lo qui vol l’inposible
    30     e te·s per cert qu’es molt leus de atenyer,
    31     ne sab que may l’apetit pot estrenyer,
    32     si donchs no·l met en lo cert e posible!

    33     Tant lo sentir e l’entendr’es fallible
    34     com en menys temps haira l’om o ama:
    35     viure li plau e vol honor e fama,
    36     e dins breu temps li es cosa terrible.
    37     Donchs, que sera dels qui ’n les dones volen
    38     amor gentil, amor e gran bonesa?
    39     Dien que·lls fa la Fortuna malesa,
    40     per no saber d’on los ve per que·s dolen.

    41     No es molt poch als qui ben amar solen
    42     saber d’on ve per que dolor sofiren.
    43     Ab cor d’aver tot be complit, requiren
    44     per don’amar, y ans d’aver, per Deu colen,
    45     per ignorar Amor e sa natura.
    46     E ignorant les dones e lur esser,
    47     cuyden que·l pa qui·ls da fam, los deu pexer;
    48     e dura tant la fam com l’oradura.

    49     Graci’ateny aquell qui no atura
    50     en la error, sino mentre ignora.
    51     Mas com coneix, moltes veus no se·n plora,
    52     e no se·n part ne ’n penedir met cura;
    53     e a las veus, la falta coneguda,
    54     partir se·n vol e lo partir l’agreuja,
    55     perque li plau y es temps que s’i alleuja,
    56     sperant qual part d’ell sera vençuda.

    57     Enemich es de la cosa sabuda
    58     l’enteniment, si veritat no guarda;
    59     donchs de Amor follia es sa guarda,
    60     puys dins breu temps de blanch en negre·s muda.
    61     No pens algu la colpa d’Amor sia,
    62     ne de l’amat, mas de l’amant, qui ferma
    63     sa voluntat en loch on no ha ferma.
    64     Foll es aquell qui·l vent fermar volia.

    65     Lo qu’es derer met l’om en primeria,
    66     e no u coneix fins que no ’s temps que·s faça;
    67     quant l’apetit totes coses abraça,
    68     e lexa y vol ço que fer no·s poria:
    69     ladonchs l’om veu, si es sabent, l’errada,
    70     com ne per que no ateny lo que cerqua;
    71     lo savi pren lo proffit de sa cerca,
    72     lo foll roman en sa trista ’ncontrada.

    73     Ans de haver la cosa desijada,
    74     es de saber, hauda, quant contenta;
    75     e ço no·s sab, si l’om primer no tenta
    76     l’esser de ssi e del que li agrada,
    77     e que primer son apetit strengua
    78     a no voler lo que raho no vulla.
    79     De l’hom vestit mal pendre fa despulla;
    80     menys es de fer, tolre·l ans que la prenga.

    81     Pus facilment yo crech que l’hom atengua
    82     tolrre·s desig qu’en aquel metre terme.
    83     Qual es aquell qu’en loch llenegant ferme
    84     son peu, que tost en terra no s’estengua?
    85     Donchs qui d’amor segurament vol viure,
    86     los moviments ab fermes rahons tolgua;
    87     e qui d’aço no es bastant s’estolga,
    88     mes prop li es lo plorar que lo riure.

    89     A cobejar es hom primer deliure
    90     que no haver de les coses sciença,
    91     perque no te franca la conexença
    92     dones y amor en loch degut assiure.
    93     No sse com es conexença primera
    94     que·ls apetits mortificats no sien;
    95     ella val poch, si ells cami desvien,
    96     y ells van com orbs, si no·n prenen carrera.

    97     A tots aquells qu’en lo mon han manera
    98     de abraçar totes coses mundanes,
    99     com pus n’auran veuran ells y elles vanes.
    100    Ffugir del mon es la dreta carrera.

    101    Vos, mon senyor, haveu sciença vera,
    102    y ells apetits mals a vos no contrasten;
    103    mostrau a molts, qui u saben e no u tasten,
    104    si·l passionat ha la raho sancera.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CVIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori