Rialc
Rao 94.115

            Ausiàs March






    1      Sobresdolor m’a tolt l’imaginar;
    2      l’enteniment no·s dol ni·s pot esbatre:
    3      aytant es dolç que l’ha calgut abatre,
    4      e mon affany, plorant, no·s pot mostrar.
    5      No trob remey, car ma dolor es tanta,
    6      que mon voler en parts ne tinch partit,
    7      ne ’n sol un loch lo·m trobe ahunit
    8      sino ’n morir e viure que·s decanta.

    9      Si com l’om flach qui l’es forçat triar
    10     ab qual de dos homens forts s’a combatre,
    11     no sab pensar ab qual deja debatre,
    12     e, spaordit, sos comptes no pot far,
    13     ne pren a me, que lo viure m’espanta,
    14     e lo morir me sera gran despit:
    15     com viure vull, la mort prench en delit;
    16     com vull morir, la vida tinch per santa.

    17     Si com aquell qui es veri donant
    18     al mestre seu, e quant veu sa dolor
    19     ha pietat del mal de son senyor
    20     e sobr ’aquell vol esser ajudant,
    21     vos, penssament, per qui mon seny s’absenta,
    22     per los trebals dant li alterament,
    23     a son afany donau acorriment,
    24     puys que sos mals per miga vostre·ls senta.

    25     Yo contrafaç nau en golf perillan,
    26     l’arbre perdent e son governador,
    27     e per contrast de dos vents no discor;
    28     los mariners enbadalits estan,
    29     e cascu d’ells la sua carta tenta,
    30     e son discorts en llur acordament:
    31     hu volgra sser prop terra passos cent,
    32     l’altre tan luny com vent pot dar empenta.

    33     Ma voluntat, ab que ’n la mar fuy mes,
    34     fallida es e pogra·m fer ajuda;
    35     ja ma raho de son loch es cayguda:
    36     mos pensaments contraris m’an ates;
    37     ja mos desigs no saben elegir
    38     vida ne mort, qual es la millor triha;
    39     natura ’n mi usa de maestria
    40     e pren la mort per major dan fugir.

    41     Plena de seny, no·s pot ben soferir
    42     vida y dolor sens pendr’algun espay;
    43     lo meu desig se converteix en glay
    44     quant me recort que res vos haja dir.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XXVII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori