Rialc
Rao 94.93

            Ausiàs March






    1      Qui·m tornara lo temps de ma dolor
    2      e·m furtara la mia libertat?
    3      Catiu me trob, licenciat d’Amor,
    4      e, d’el partit, tot delit m’es lunyat.
    5      Si co·l senyor avorreix lo servent,
    6      que null castich ne carech li vol dar,
    7      axi Amor me da bandonament,
    8      que son poder en mi no·l plau mostrar.

    9      En ira sta de Deu lo peccador
    10     com en est mon treball no li es dat;
    11     dels bens de Deu no sia sperador:
    12     no ha lloguer qui no ha treballat.
    13     Axi, d’Amor qui no sent lo turment,
    14     en sos delits no·s cure delitar;
    15     tot amador prenga ’n aço esment:
    16     que sens tristor no·s pot molt alegrar.

    17     Dolor es gran de tot fin amador,
    18     com desesper li es davant posat;
    19     mas, per merce, Amor l’es donador
    20     que d’esperar delit no es lançat;
    21     goig e tristor li estan de present,
    22     esper e por luny li volen mostrar
    23     son mal ho be, dels quals hu tostemps sent,
    24     e lo que pert apres torna cobrar.

    25     Apres lo mal, qui sent de be sabor
    26     no pot ser dit del tot malahuyrat;
    27     lo past d’amor no ha tant’amargor
    28     que sus tot dolç no sia stimat.
    29     De tal sabor no·m conech sentiment,
    30     e pus amarch que fel he de gustar,
    31     car yo sofir dolor d’enyorament
    32     ne veig cami per algun be sperar.

    33     Qui d’Amor fuig, d’ell es encontrador,
    34     e yo qui·l cerch dins mi, no l’he trobat;
    35     en lochs lo veig difamat per traydor,
    36     e fuig de mi qui l’e mes qu’altr’honrrat.
    37     Yo no·l deman dona ’n lo mon vivent,
    38     mas que dins mi ell vulla reposar;
    39     sembla la mort, qu’encalça lo fugent
    40     e fuig d’aquell qui la vol encontrar.

    41     Cremat vull ser d’Amor per sa calor,
    42     car dins son foch yo·m trobe refrescat,
    43     si com lo sant, havent en Deu ardor,
    44     en son turment se troba consolat.
    45     Tant quant Amor es fort y en mi potent,
    46     lo seu delit prop mi sent acostar;
    47     si·l trob escas, altre m’a fer content,
    48     fora de mi mon delit he trobar.

    49     Aytant pot fer d’Amor sa gran favor,
    50     que bastara fer que l’enamorat
    51     no·l toquara esperança ne por:
    52     tant estara en goig present torbat!
    53     Yo·m so ’blidat havent tal sentiment;
    54     propri ’s a mi tal estat desijar;
    55     a l’ignorant desig no·l ve ’n esment,
    56     enemich es de Amor ignorar.

    57     L’ome no pot ser al mon vividor,
    58     si de humor mal sera netejat;
    59     lo bo y el mal conserven la calor
    60     d’om radical, que sens ells es gastat.
    61     Axi d’Amor, qui lo seu mal no sent,
    62     no pot en ell sa passio durar:
    63     desig lo te, qui ’s de be falliment,
    64     y ell be ates, tal desig ha cessar.

    65     Amor, Amor, yo so ver penident
    66     com de ingrat vos he volgut reptar
    67     per no trobar loch a mi convinent;
    68     es lo defalt com yo no pusch amar.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori