Rialc
Rao 94.111

            Ausiàs March






    1      Si ’n algun temps me clami sens raho,
    2      cuydant que fos de mals afortunat,
    3      yo so ben cert que fuy molt viciat;
    4      molt fon millor que·l present en que so.
    5      Per sol haver mon desig no complit,
    6      lo qual no·s pot en aquest mon fartar
    7      —e majorment en la via d’amar—,
    8      pensi que fos l’hom pus adolorit.

    9      Mon foll voler me tolgue lo delit,
    10     perque y volgui mes be qu’en ell no es;
    11     si la valor d’aquell jutjar sabes,
    12     lo meu voler no fora escarnit.
    13     Si com vexell no pot mes recollir
    14     despuix qu’es ple —tot l’als perdre·s cove—,
    15     axi lo seny en delit pus no ve,
    16     sino en tant com son poder soffir.

    17     Axi com pert hom lo veure y l’hoyr,
    18     e lo poder es perdut de tot seny
    19     quant son esguart en gran exces ateny
    20     —e pot ser tant que·l seny pert lo sentir—,
    21     axi mateix lo qui mes delit vol
    22     que d’hon lo trau, hoc e d’ell, no·s requer,
    23     no pot sentir, sens gran dolor, plaer,
    24     e si·n pren part, en molta mes se dol.

    25     No·l pren axi a l’enteniment sol:
    26     per excessiu, son delit no ’s desert;
    27     orgue no ha, per ço·l poder no pert,
    28     e son esguart algun exces no tol.
    29     Incorporal es tot quant ell enten,
    30     fahent juhi en generalitat;
    31     mas devallant en particulartat,
    32     mescla y un seny, e menys, no s’i enten.

    33     Lo fort voler tot saber se deffen,
    34     per que·m conech ser del tot ignorant;
    35     yo·m deliti e fuy sobresamant,
    36     senti delit del que Amor car ven.
    37     Ara no am e sent molta dolor,
    38     no ’n cars present, mas com no sent venir
    39     algun delit, e m’acost a morir.
    40     No ’s pot saber la mia gran tristor!

    41     No solament delit fuy sentidor,
    42     mas de la mort james dolor senti,
    43     ne ’n perdre·l mon yo viu me recordi:
    44     tasti per ço lo dolç sens amargor.
    45     Ja pert delit qui pensa que·l perdra,
    46     e ja molt mes si de la mort se tem,
    47     e yo ’n pensant, senti aquest estrem,
    48     e ja la tem. Donchs, qui·s delitara?

    49     Qui sera ’quell qui tant me amara
    50     que·m do conort d’haver perdut lo mon?
    51     Semblant de mi veig que molts cayguts son,
    52     e qui no y es, que molt prest hi sera.
    53     Yo planch mon mal e cascu planga·l seu:
    54     aquest remey es poch en tant affany.
    55     Yo pert lo cors, e l’anima no guany;
    56     e puch ho fer, e no fahent, m’es greu.

    57     A tot hom dich lo que confes a Deu:
    58     que tant no faç, que tolga de mon seny
    59     aquell delit a que ma carn m’enpeny,
    60     e lo voler no·l desdenya per seu.
    61     Dona que m’alt, yo·n desig ser amat;
    62     regonegut, tal delit avorreixch;
    63     lo de la carn maldich e no·m parteixch;
    64     lo d’esperit a temps e com forçat.

    65     No puch amar e menys esser amat,
    66     e no·s pot dir que seria, si fos;
    67     estat es ja home vell amoros,
    68     e majorment si u fon en temps passat.
    69     Deu guart a mi e done·m mort abans
    70     que tornar lla hon tot lo temps perdi;
    71     puix que·m fall ço per que Amor falli,
    72     la fi no·m plau e molt menys los mijans.

    73     Dels actes folls, d’on tot hom reb engans,
    74     quin deu esser a mi aquell espant?
    75     Quant yo m’afin, aço ymaginant,
    76     jovens disposts, si amen, tinch per vans.
    77     Donchs, que fara qui Amor no l’acull
    78     de son ostal, per esser grosser vell?
    79     Valencia de tal cas no s’apell;
    80     en ell e tals la follia·s recull.

    81     En contr’Amor no puch haver orgull,
    82     que totalment e ’n breu lo met a part;
    83     mas los meus senys forans tinch de sa part,
    84     per que·ls d’ins prench e, dels de fora, l’ull.
    85     O tu, recort, no·t recorts be algu,
    86     e del present perda l’imaginar,
    87     e tu, mon ull, res no vulles mirar!
    88     Ladonchs lo toch no fara molt sens tu.

    89     Puix no·m serveix al que vull fer algu,
    90     e plau los ço que no·m plau que·ls plagues,
    91     si del que·ls plau yo puch esser deffes,
    92     de lurs delits sofferre ser deju.
    93     Leixe m’en pau qui no·l plau que m’ajut,
    94     car si no·m nou, per temps perdra·l poder;
    95     puix no fare lo que m’es leig de fer,
    96     en aquest temps l’abit sera perdut.

    97     Del loch hon es, mon esforç prech que·s mut:
    98     no pas del cor, puix li es natural;
    99     vulla mudar tot lo accidental
    100    e guanye ço que per colp’a perdut.
    101    De mals delits es volgut ser nodrit,
    102    per que·m trob huy mes que la cera moll,
    103    donant me tal delitament que·m tol
    104    tot quant dech fer que tost no·m torn delit.

    105    Si res he fet que be pusca ser dit,
    106    no l’he obrat sino per passio;
    107    si m’ha semblat que u ha fet la raho,
    108    a mi mateix certament he mentit.
    109    Lo moviment per passio vingue,
    110    o esdevench per aventurat cas,
    111    axi com l’hom qui·s trau de nom d’escas
    112    per passio que aquella vence.

    113    Qui de virtut abit format no te,
    114    quasi quant fa per passio ’s obrant,
    115    en tots sos fets se troba vacillant,
    116    e dins un punt son dolor va e ve.
    117    Qui passio en algun fet lo mou,
    118    res no fara que d’ell sia segur,
    119    e si ve cars qu’en aquell se atur,
    120    lo començar ab lo finit no clou.

    121    Al bon delit negun mal temps li nou,
    122    car per tostemps es presta la saho;
    123    puix dins esta en l’us de la raho,
    124    no y fa empaig any cech o si molt plou.
    125    Als mals delits es obs temps e affany,
    126    e tot aço, si basta, no es ferm,
    127    per que ’n aço tot hom deu star ferm,
    128    qu’en tals delits lo perdr’es un gran guany.

    129    O Dona, vos qui Deu per fill vos tany,
    130    vullau parlar ab ell, com mar’ab fill:
    131    que aquest mon yo prenga per exill
    132    e que no leix lo fin or per estany.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXX.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori