Ausiàs March
1 Puys me trob sol en amor, a mi sembla
2 qu’en mi tot ço sia costuma stranya:
3 Amor se pert entre gents per absença,
4 e per la mort la mi’amor no fina,
5 ans molt mes am a vos en mort qu’en vida,
6 e yo perdon si algu no·m vol creure:
7 pochs son aquells qui altres cosses creguen
8 sino semblants d’aquelles que·ls avenen.
9 Ma dolor fort lo comun cors no serva;
10 tota dolor lo temps la venç e gasta;
11 no dich qu’en tot a tot’altra dessemble:
12 en quantitat molt prop d’altres se jutja;
13 en qualitat ab les altres discorda.
14 Seguint l’Amor d’on ella pren sa forma,
15 gran part del temps seca dolor me dona
16 y algun delit ab altra dolor dolça.
17 Dins lo cors d’om les humors se discorden;
18 de temps en temps llur poder se transmuda:
19 en un sols jorn regna malenconia,
20 ’n aquell mateix colera, sanch e fleuma.
21 Tot enaxi les passions de l’arma
22 mudament han molt divers o contrari,
23 car en un punt per ella·s fan los actes,
24 e prestament es en lo cors la causa.
25 Axi com l’or que de la mena·l traen
26 esta mesclat de altres metalls sutzeus,
27 e, mes al foch, en fum se·n va la liga,
28 lexant l’or pur no podent se corrompre,
29 axi la Mort mon voler gros termena:
30 aquell fermat en la part contrassemble
31 d’aquella que la Mort al mon l’a tolta,
32 l’onest voler en mi roman sens mescla.
33 Dos volers son que natura seguexen,
34 e cascu d’ells l’om per natura guien;
35 si acte ’nsemps fan mal o be atracen
36 seguons qual d’ells en l’altre ha domini.
37 Quant la raho l’apetit senyoreja,
38 es naturall de l’hom tota sa obra,
39 e lo revers sa natura li torba,
40 e no ateny la ffi qu’en tots fets cerca.
41 Quant l’apetit segueix la part de l’arma,
42 l’ome va dret, seguint natura mestra,
43 car la major part la menor se tira
44 e ves la fi que va lo cami troba;
45 e l’appetit volent son necessari,
46 l’ome no fall, si no trespassa l’orde,
47 e si s’esten mes que natura dicta,
48 surt ne voler fals, oppinionatich.
49 Les voluntats que per natura venen,
50 en certitut e terme son compreses.
51 L’altre voler passa d’om les natures;
52 son senyal cert es que no l’enclou terme.
53 De tots aquests passions mantengueren
54 mescladament, si com mesclats jahien;
55 mas be distints son apres de son opte,
56 e separats los sent, quasi vissibles.
57 Molts son al mon que mos dits no ’ntengueren
58 e ja molts mes que d’aquells no sentiren.
59 Qui creure pot qu’entr’amors vicioses
60 voler honest treball per estar simple,
61 gitant de ssi maravellos effecte
62 estant secret per força dels contraris?
63 Dolç y agre ’nsemps, llur sabor no·s distinta;
64 ella vivint, mos volers aytals foren.
65 Dolrre·s del mort ve de amor comuna,
66 e de aço yo·m sent tot lo dampnatge:
67 ffugir les gents quisque sien alegres
68 y aver despit que james lo dol fine.
69 Tot delit fug com a cosa ’nemiga
70 car un be poch entre grans mals dol porta,
71 e met poder que·m torn dolor en abit,
72 perque de goig la sabor james taste.
73 Senyals d’amor qu’en tal cas homens senten,
74 yo trob en mi que sens dolor se prenen:
75 si res començ yo·n corromp lo principi,
76 per que la fi de res mi no contenta.
77 Molt e pus fort tot’amor me da fastig,
78 e sembl’a mi ser cosa ’bominable;
79 s’algun delit entre mes dolors mescle,
80 de ffet lo pert e torn a ma congoxa.
81 Si·l penssament per forç’a ’ltra part lance,
82 d’ell acordant, ab gran sospir lo cobre;
83 en lo començ ab dolor en mi entra,
84 no passa molt que m’es dolor plaible.
85 Decrepitut ma natura demostra,
86 car tota carn a vomit me provoca;
87 grans amadors per llur aymia morta
88 son mi semblants en part: al tot no basten.
89 Si res yo veig d’ella, dolor me dona,
90 e si’n defuig, par que d’ella m’aparte;
91 los temps e lochs ab lo dit la·m senyalen,
92 segons en ells delits o dolors foren;
93 e son ne tals que la·m demostren trista,
94 altres, e molts, mostrants aquell’alegra.
95 E pas dolor com james li fiu greuge,
96 e volgr’aço ab la mia sanch rembre.
97 Amor es dat conexer pells efectes.
98 Sa cantitat no te mesura certa:
99 gran es o poch l’amador segons altre,
100 e poder pren Amor, segons on entra.
101 La qualitat es tal com segons guarda,
102 car de semblants es forçat que s’engendre;
103 la carn vol carn, l’arma son semblant cerca,
104 d’ells naix fill bort als engenrrants contrari.
105 Qui ama carn, perduda carn, no ama,
106 mas en membrant lo delit, dol li resta.
107 En tot’amor cau amat e amable;
108 donchs, mort lo cors, aquell qui ell amava
109 no pot amar, no trobant res que ame.
110 Amor no viu, desig mort y esperança,
111 y en lo no-res no pot haver espera;
112 quant es del cors, la Mort a no-res torna.
113 Si la que am es fora d’aquest segle,
114 la major part d’aquella es en esser;
115 e quant al mon en carn ella vivia,
116 son espirit yo volgui amar simple.
117 E, donchs, quant mes qu’en present res no·m torba?
118 Ella vivint, la carn m’era rebelle;
119 los grans contrasts de nostres parts discordes
120 canten, forçats, acort, e de grat, contra.
121 De mon voler jutge cascu la causa,
122 e fara poch vehent en mi les obres;
123 la mi’amor per la Mort no es morta,
124 ne sent dolor, vehent me lo mon perdre.
125 Yo am, e tem ab honesta vergonya,
126 l’esperit sol de la qui Deus perdone,
127 e res de mi ne del mon no cobege
128 sino que Deu en lo cel la colloque.
129 Mare de Deu, si es en purgatori
130 son espirit per no purgats delictes,
131 si ton Fill prech no guart los prechs d’on venen,
132 mas lla on van. Mos pecats no li noguen!
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès XCIV.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori
