Ausiàs March
1 Quins tan segurs consells vas encerquant,
2 cor malastruch, enfastijat de viure?
3 Amich de plor e desamich de riure,
4 com soferras los mals qui·t son davant?
5 Acuyta·t, donchs, a la mort qui t’espera,
6 e per tos mals te allongues los jorns;
7 aytant es luny ton delitos sojorns
8 com vols fugir a la mort falaguera.
9 Braços uberts es exid’a carrera,
10 plorant sos ulls per sobres de gran goig;
11 melodios cantar de sa veu hoig,
12 dient: «Amich, hix de casa strangera.
13 En delit prench donar te ma favor,
14 que per null temps home nat l’a sentida,
15 car yo defuig a tot home que·m crida,
16 prenent aquell qui fuig de ma rigor».
17 Ab hulls plorant e carra de terror,
18 cabells rompent ab grans hudulaments,
19 la vida·m vol donar heretaments
20 e d’aquests dons vol que sia senyor,
21 cridant ab veu orrible y dolorosa,
22 tal com la mort crida ’l benauyrat;
23 car si l’om es a mals aparellat,
24 la veu de mort li es melodiosa.
25 Be·m maravell com es tan ergullosa
26 la voluntat de cascun amador;
27 no demanant a mi qui es Amor,
28 en mi sabran sa força dolorossa.
29 Tots, maldient, sagramentegaran
30 que may Amor los tendra ’n son poder,
31 e si·ls recont l’acolorat plaer,
32 lo temps perdut, sospirant, maldiran.
33 Null hom conech o don’a mon senblan,
34 que dolorit per Amor faça planyer;
35 yo son aquell de qui·s deu hom complanyer,
36 car de mon cor la sanch se·n va lonyan.
37 Per gran tristor que li es acostada,
38 sequa·s tot jorn l’umit qui·m soste vida,
39 e la tristor contra mi es ardida,
40 e ’n mon socors ma no s’i trob’armada.
41 Liir entre carts, l’ora sent acostada
42 que civilment es ma vida finida;
43 puys que del tot ma sperança ’s fugida,
44 m’arma roman en aquest mon dampnada.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès XI.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori
