Rialc
Rao 94.48
Ausiàs March
1 Lo tot es poch ço per que treballam,
2 puix, conseguint, lo voler fart no es;
3 en lo volgut lo defalt no es pres;
4 mas l’apetit, com en tal part gitam?
5 Alguns desigs acorren a delits,
6 que·l moviment no pot hom escusar,
7 e d’altres molts, que se·n pot ben guardar,
8 en contra nos per nos son elegits.
9 Per poch lloguer treballam jorns e nits;
10 no se que fa perdre hom si e Deu;
11 molt per poch preu se dona ço del seu,
12 perdent delits per delits ab despits.
13 Contra lo cors es enemich lo mon,
14 de l’arma es enemich principal;
15 entre aquests es nostre be o mal;
16 donchs, d’on los ve amar qui ells confon?
17 Diverssitats de delits en l’om son.
18 A n’i alguns nessessariament:
19 naturals son, la specia sostinent;
20 altres que·m pens que natura no·ls don,
21 mas sson per hom d’openio stimats,
22 los quals per ssi no han nulla valor,
23 car en ssenyal de virtud es honor
24 y els diners sson per estima trobats.
25 Los homens sson axi foraviats
26 c’onor, diners, crehen ser be de l’hom;
27 ço es perque l’ull nostre no veu com
28 a la virtud sien premis donats,
29 e veu aquells honrats, havens diners.
30 Lo loch no y es e lo senyal roman,
31 e tant al mon a durat est engan,
32 que no sap hom altres deus verdaders.
33 Uns delits sson dels altres homeyes:
34 la carn no vol treball, fam ne coltell,
35 e pels dines, axi jove com vell
36 se dona mort e pert tots sos plaers;
37 e la honor ab lo diner debat,
38 no pas tots temps, ans al diner segueix;
39 en camps ssembrats de diners, honor creix.
40 Tals son los deus que·l mon ha celebrat.
41 Si be a ’n l’om, per lo mon l’a trobat
42 —dich ho d’aquell qui no sap altre be—,
43 e si te mal, axi pel mon hy ve,
44 no en tot mal, mas en gran cantitat.
45 Lo mon fa mal dant entendre ben fer,
46 e quant fa be, no es be verament;
47 aço no ’nten lo qui viu grossament
48 e lo sabent qui passio sufer.
49 Ardit e franch, prudent, justicier,
50 es l’om, pel mon, sens abit de virtud;
51 aquest nom ha per lo mon merescut
52 perque no·s veu ço que virtud requer.
53 Bon fet requer de be fer gran amor;
54 si aço y es, delit no y fallira:
55 la ’ntencio d’interes no y sera,
56 y el mon vol als, ço es, bens y honor.
57 Infinits sson que obren ab dolor
58 y ab interes algun acte honest,
59 e·ls ignorans cuyden aver conquest
60 ja la virtud ab gran dolor e por.
61 Altres, e pochs, entenen lo que fan,
62 e faran be ab mala ’ntencio,
63 dant entenent que llur voler es bo:
64 tots davant gents virtuosos seran.
65 Sens nombre sson los qui tant no faran,
66 volents portar si molt be arreats,
67 no penssant als sino com son mirats,
68 hy en lo poblich ab dolor despendran.
69 De la virtud qu’en conservar serveix,
70 tanta n’auran com ssolament los plau,
71 res no metent en obra, si·ls desplau;
72 sepulcre son on res leig no pareix.
73 Lo be del mon no es be qui·l coneix,
74 lo savi·l sap, e creu aquell lo foll;
75 savi no es qui·l sap e no se·n tol:
76 sens act’onest prudença no·s nodreix.
77 De savis folls yo fare mencio,
78 e de aquells qui savis hom pot dir:
79 dels folls cuberts e dels menys de cobrir,
80 dels perdonats e dels menys de perdo.
81 Seguons de molts fon llur intencio
82 que·l be de l’hom fon en tres parts partit;
83 mas, enapres d’aço, deu esser dit
84 que es lo be per vera openio:
85 tant com hom sent ab anima e cos,
86 e tant com ssent ab lo cos solament,
87 e tant quant ssent ab mer inteniment.
88 Del be celest, d’aquell yo res no pos.
89 Molts philosofs en llurs escrits an clos
90 ser profitos, delitable y honest,
91 e tot quant es que sia desonest
92 no esser be, fora de tot repos.
93 Lo be honest se·n porta·ls dos ab ssi,
94 car per aquest, delit perfet s’ateny;
95 axi matex a tot profit s’enpeny,
96 no desviant de raho lo cami.
97 Lo profitos, perque ss’esguarda fi,
98 lo delitos dins si matex enclou;
99 tot act’en l’om que d’eleccio mou,
100 porta delit, e no u cal dir a mi.
101 Mas tot delit profit a ssi no trau,
102 e pus comu es delit que profit:
103 tot animal participa delit,
104 y en lo proffit hom per la raho cau.
105 D’on se pot dir que·l be de l’home jau
106 en aquests bens, clohent los tots l’onest;
107 mas es a dir que es lo be aquest,
108 e si l’ateny lo rey e lo esclau,
109 e hon esta en l’ome assegut,
110 e que deu fer per consseguir tal do,
111 e que n’ateny per sa possessio,
112 e com per poch lo vol aver perdut.
113 Seguons per molts e per mi es sabut,
114 tot quant que es, en va no es fet res:
115 los elements e tot quant que d’ells es
116 a certa fi per sos migs an vengut.
117 Repos ateny, seguons qui es, cascu,
118 no pus ne menys que natura·ls promet;
119 en consservar si, cascu es discret,
120 e, fet aço, no roman trist algu.
121 L’animal hom es animal comu,
122 toquant de brut e de celestial:
123 brut per la carn; per l’arma, divinal.
124 E d’aquest be molt menys sera deju,
125 e sera quant la rahonable part
126 ates aura sa fi per sson obrar:
127 est es lo be final hon vol bastar
128 ab que·l falç be romang’a hun depart.
129 Cascu, obrant, a be ha sson esguart,
130 e sap que mal de tot en tot fara;
131 mas per fals juhy algun be stimara
132 plahent a ssi, per fer l’apetit fart.
133 E no sera, si·l be ver hy defall;
134 car no roman contenta la raho
135 si no es be, mas per openio;
136 si n’ha delit, no·s llunya lo treball.
137 Tal es lo be, que no es mur ne vall
138 tingua lo pas que·l voler d’om nos pert;
139 per ssa virtud, sens de hom lo acort,
140 lo tir’a ssi e sens altr’entrevall.
141 E d’ell an dit savis estocians
142 que·l qui l’ateny no pot caur’en tristor;
143 lo philosof aço pren per error,
144 dient d’aquest no stendre tant ses mans.
145 Alguns han dit qu’en les coses molt grans,
146 lo contemplar d’elles la veritat
147 es aquest be; mas axi an errat.
148 Altres an dit qu’en les virtuts usans.
149 Tots an dit ver, e no cascuns per ssi.
150 Lo be de l’hom en dues parts se pren:
151 quant veritat l’enteniment enten,
152 e l’apetit a raho conssenti.
153 Del be aquest algu no desenti
154 que de per ssi benahuyrat l’om fa;
155 mas, per complir el, que l’om mester ha
156 dels bens forans; e sens ells no·s mesqui,
157 mas que del tot benahuyrat no es.
158 D’altra part diu per ssi esser bastant.
159 Entre be y mal l’om fa estar penjant:
160 entr’aygua y foch, sens fret o calt l’a mes.
161 De son poder Senequ’a so defes,
162 dient qu’en bens forans es algun be,
163 mas lo qui·ls ha, del sobira no te,
164 per ells aver, la part de mig puges.
165 Ell vol tant l’om estrenyer dins sa pell,
166 no pus haver que sa natura voll;
167 s’alguns d’aquests la Fortuna li tol,
168 que·l sobira ferm esta ’n son castell.
169 Si·ls bens forans son mester ab aquell
170 conplir son be a l’hom en aquest mon,
171 menys de aquests lo be no es ne fon:
172 deserta es sa propria obra ’n el;
173 Ffortuna aura en ell sson poder llarch
174 y el natural, comu a tots los bruts;
175 son propi be en el sera perduts,
176 si aquells bens en ell an tant allarch.
177 De aquests bens veritat no fa ’nbarch
178 d’esser en hom forans, y enterios:
179 ffama y dines son forans e honos,
180 ffills e mulers, e no·m sse ssi m’allarch;
181 los a part dins, bellea y sanitat,
182 e tots aquells que natura dar pot.
183 Tots sson no rres, a mon parer e vot,
184 per sser comuns e fora potestat.
185 E aquest be no es en hom trobat,
186 e si trobat, s’ateny sens los estranys:
187 qui perdre pot, no ten ssegurs los guanys,
188 hy en perfet be s’enten seguretat.
189 Qui jutgara si aquest be pot ser,
190 sino aquell qui es tot virtuos,
191 car l’ome flach un pes molt ponderos
192 per tant alçar no creu d’el fort poder?
193 Menys de delit tal be no·s pot haver,
194 e lo major que·s pot aconsseguir,
195 e res no·l pot per natura venir:
196 tant acordat aquest lo fa saber.
197 Picurus dix ell esser lo delit.
198 Aço es fals, mas es per conssigüent:
199 sens lo major delit no ’s hom content;
200 sson senyal cert es fer l’om ahunit.
201 Saber no·s pot tal be, si no ’s sentit,
202 e no·l ssent hom, si donchs sabut no es;
203 l’enteniment sab lo be on es mes,
204 mas pel voler deu esser elegit.
205 L’om es mester que faça unio
206 de sses dos parts, la principal seguint,
207 ffahents tals fets que sia hobehint
208 son apetit ssenssual a raho.
209 En est obrar cau delectacio,
210 donant ssenyal d’esser l’acte perfet;
211 sens lo delit l’abit no·s mostra fet,
212 car mostra·l cos ser en rebellio.
213 Clarament es deshobedient fill
214 qui, murmurant, per lo pare treball;
215 si l’apetit l’obediença fall
216 a la raho, la pau es en perill.
217 Damunt es dit que virtud pren exill
218 si l’om, obrant, obra per interes
219 e per delit; que l’abit complit es,
220 e sens aquest no vall un gra de mill.
221 Mas si delit es sola caus’al fet,
222 per interes nomenar se fara;
223 no·l cal penssar, al qui be obrara,
224 se v’a delit, e tristor a malfet.
225 Al be obrant, virtud delit promet,
226 y el mal fahent, s’algun delit ateny,
227 no passa molt que tristor lo costreny,
228 e no·l deffen loch publich ni secret.
229 Ab ell se va conexença de mal,
230 qui per tots temps la conciença·l rrou
231 si es malvat, tant qu’en mal sa fi clou;
232 lo sseu delit a dolorir li val.
233 Plato volch dir que bo ni cominal
234 no es delit, mas ach molts enemichs.
235 Picurians posaren, com inichs,
236 que·l be de l’hom era ’n delit carnal;
237 mas derrer vench son dexeble matex
238 que anulla vanes openions,
239 e del que dix dona ’videns rahons,
240 y el bon delit de l’avol dividex.
241 Delit e be sol orde·ls departex,
242 Delit es bo en tots fets naturals,
243 sino en l’om quant passa ’n los brutals,
244 car en tal cas natura desseguex.
245 Quant a Deu fet seguex natural cos:
246 lo cel e·l mon, los vegetals e bruts;
247 axi raho met a l’hom instituts;
248 si les romp, es animal ocios.
249 De quant fa l’om delit es occasios,
250 car tot agent enten semblar a ssi
251 per convinent de la cosa per qui
252 ffa lo que fa, essent ne cobejos;
253 si be es ver que molts actes l’om fa
254 qu’entre voler e no voler se fan,
255 de que·ls fahens porten voler penjan,
256 mas, elegint, a voler se refa.
257 Si com dolor contra delit esta,
258 axi fa ’n l’om contrari’accio;
259 de tot quant fuig dolor es la raho:
260 tals passions nostra natura·ns da.
261 Amor e hoy, primeres pressions,
262 son termenats en delit o dolor;
263 a sguart de be lo cami es amor,
264 e per fogir dolor ne da rahons.
265 Savis no sson tots qui les qüestions
266 determenar ssaben e dar conssells,
267 si contra por sson simples com anyells,
268 e vers delits ardits com a lleons.
269 Savi ’s aquell qui sap si consellar
270 envers lo be qui propi es e sseu,
271 prenint aquell, jaquint l’als en relleu,
272 mirant los folls en lo mon tribular.
273 Savis sson dits los qui poden justar
274 honor, dines e favor de grans gens,
275 e sson villans de cor e mal ssabens
276 que res del ver no ssabrien penssar.
277 Cuydant esser ssavis, ells sson astuts;
278 poder avent d’esser bons, sson malvats;
279 aquests aytals no sseran perdonats
280 pel savi hom qu’en sa fi es venguts.
281 Molt sson errants, d’ignorança vençuts;
282 altres que sson erants ignorantment,
283 gran causs’avents de llur defalliment,
284 penedint se del cas on sson cayguts.
285 Tots aquests son sens culpa llur pecants,
286 no l’ignorant que per colpa no sab;
287 raho sera que perdo no acap,
288 e si aquells sens llur culpa errants.
289 Aquells sson folls qui sson llurs bens guastants,
290 menys de servar manera ’n res del lur.
291 Parlar de tals larguament yo no cur,
292 mas d’altres folls saviessa mostrants,
293 comprant molt car treball, dolor e mort
294 per guanyar poch, e ’ncar aço no cert.
295 Pleguats al lloch, lo troben tot desert,
296 clamants del mon, e aço ab gran tort.
297 Axi com l’orp no trob’ab l’ull deport,
298 perque no y veu, per falta d’un gros tel,
299 e tolt aquell pot veure terra y cel,
300 ne pren a ’quell, qui d’entendr’a confort
301 en veure·l ver, e per mal apetit
302 es ignorant, que lo mal jutga be.
303 L’incontinent per passio ’n tal ve;
304 l’intemperat en fer mal pren delit.
305 De semblants gents esta lo mon fornit;
306 en tals recau la major part del mon.
307 Quals sson aquells qui de aquests no sson?
308 Lo dat a Deu hy el de natur’axit.
309 En general l’incontinent enten,
310 mas ja no sap com passio lo prem;
311 el sap lo be e va per lo estrem.
312 L’intemperat no·l sap, e, donchs, no·l prem.
313 Encadenat deu sser qui no compren
314 que tota res deu sser jaquit per Deu;
315 mas, escapant d’aci, tot home creu
316 que altre be lo cor de l’hom encen.
317 Del be aquest es de maravellar
318 com se pot fer que·l cerch fals l’entenent,
319 en part hon fi e lo començament
320 ab la raho pot be de ssi llunyar.
321 La major part del mon no pot amar
322 lo be honest, perque be no·l percep.
323 Qui es aquell qui ’n paciença rep
324 que tot sson be dins ssi puscha estar,
325 e per virtud tal be sse n’aconsech,
326 e que la mort no deu hom avorir,
327 e que honor e bens sson de jaquir,
328 e de aquells qui·ls amen que renech?
329 Savi e foll, scient e home llech,
330 en algun be sa esperança met,
331 e si l’honest, llançat, a part tramet,
332 de falssos bens l’es forçat fer aplech.
333 Seguons qui es, tal fi li apara;
334 lo temps e·ll lloch, la disposicio
335 li mudaran sa mala openio;
336 james en ferm sa volentat aura.
337 L’home avar son be ’n dines esta,
338 hy en lo delit del cohyt, lo fembrer;
339 l’om ergulos desiga honrat ser,
340 mas entre ssi aço diverç sera.
341 Molt hom avar lo llogre te per mal,
342 e vol robar en places e camins;
343 si be·lls avars volen guany a part dins,
344 en lo guanyar hu d’altr’es desegual.
345 L’om ergullos vol sser, en general,
346 honrat, lloat, mas en diverç cascu:
347 hu vol ser dit franch, ardit, pel comu;
348 altr’en saber creu esser sson cabal;
349 altr’, en virtud del cos o bell cantar.
350 Tot aço fa qualitat dessemblant
351 e per ssaber de l’hom, qui es tirant
352 entr’aquests bens, qual per milor li par.
353 Nessessitat fa la fi cambiar,
354 car lo malalt en sanitat la met,
355 lo sedejant diu qu’en fartar la set,
356 lo pobre hom en aver creu estar;
357 lo flach e lleig fort voll esser e bell.
358 Tots aquests bens ans d’aver an gran preu;
359 lo be honest no·s pot fer algun preu
360 sino·l prudent qui posseex aquell.
361 De l’hom sabent es dret que·m maravell
362 que es aço que de tot seny lo trau,
363 com no coneix que foll es mes qu’esclau;
364 volent delit, lo pert per mal conssell,
365 car natural passio ell no·l mou.
366 Tals desigs sson trobats d’openio;
367 per no usar lo delit de raho,
368 sa voluntat, cerquant sson be·lls enclou.
369 Nostra raho aquests delits exclou;
370 no·ls vol la carn, ans aquells avorrex.
371 Qui mes de prou ha com voler li crex
372 a desigar ço qu’a la vida nou?
373 Quant l’om de poch, en pau, munta senyor,
374 que li plau mes, per tots temps treballant,
375 obrant mals fets, nulla virtut usant,
376 no esperant sino falssa honor?
377 Delits del cos no sson de tant’arror,
378 car no ’s algu que·s llunye lo començ;
379 restant en carn, llur delit res no venç,
380 l’especia d’om d’aquells trau sa valor.
381 Sobresvolguts, nostr’arma ’n abit ve
382 e vol n’ecces per sa ’nfinida part;
383 en terme sson, e de llur terme·lls part:
384 ffer los vol grans, natura no u soste.
385 Donchs, al sabent, quina sperança·l te
386 en los dines e honor de mal lloch?
387 No dich, si·ls ha, que com a serp no·ls toch;
388 no·s don a ells, sabent com no an be.
389 Tant com dines, lo cor d’om res no streny;
390 en cor avar algun be no s’assiu,
391 ne pot haver amich home altiu.
392 Qui pecca ’n tot, o, quant de be ateny!
393 Donchs, qui dira d’aquell hom haver seny
394 que·ll propi be pert per mal accident,
395 car per haver favor de folla gent
396 a grans despits e vergonya s’enpeny?
397 No venç primer de trobar se vençut,
398 e serveix ans que no sia servit,
399 e pert plaer ans d’aver ho sentit,
400 e si l’ateny, ab dol es retengut.
401 Cell qui no sap qu’en obra de virtut
402 es un tal be, donant delit perfet,
403 e que·l desig per als no ’s satisfet,
404 no·m maravell qu’en Deu sia ’rascut,
405 com veu que res no·l bast’a contentar
406 e no·s pot fer que sson desig castich,
407 e de tal be veu tot animal rich,
408 y el, qu’es senyor, que n’haja pobrejar.
409 S’entre los bens forans lo vol trobar
410 y els naturals, e no·l pot consseguir,
411 en est’arror aço lo y fa venir,
412 com cantitat penssa que·l deu fartar.
413 E james fon hun hom tan bell e fort,
414 honrat e rich, que per ço fos content;
415 seguons que vol, a l’hom contentament,
416 no seguons quant, si be y a ’lgun deport.
417 En la honor ha be, com fa report
418 de la virtud, mas be no ha per ssi;
419 son be esta en qui la fa y a qui
420 es dat, si u vall; si no, tots reben tort.
421 L’onrrant ha be com al bo fa honor;
422 l’onrrat n’a mes com la honor merex,
423 e la honor algun tant voler crex,
424 e si l’es tolt, per ço no·n sent dolor.
425 Honor es be quant no·l seguex amor,
426 mas plau al bo pel moviment primer;
427 no s’esten pus, car virtud no sofer
428 que·s delit hom en estranya valor.
429 Mas que·s dira d’aquell entes malvat
430 —mes, si es vell—, cerquant favos e bens?
431 En tot barat esperons ha sens frens,
432 no conexent tenir cami errat.
433 De l’home pech no so maravellat,
434 puix no sent res defora de sa carn;
435 de l’hom sabent se cove traur’escarn,
436 qu’en sson saber sia ’n tant enguanat,
437 perdent a ssi e Deu, y el mon no guany.
438 Que conexem tan savi e tan bo
439 que mal e be no sse·n dig’ab gran sso?
440 E, donchs, al bo, de fama poch li tany.
441 Foll es aquell qui lo bon home plany,
442 com no ’s preat del poble malastruch;
443 ja no es bo, e mes pech es que ruch
444 qu’en tal favor e de fortuna·s bany.
445 Planyer sse deu lo bo, com no te loch
446 d’executar sa famosa virtud,
447 e que·l poblas sse trobas sort e mut,
448 anant badant a ’lgun bestial joch!
449 Poble yo dich a rey, peons e roch,
450 duch, cavaller, juriste, menestral,
451 avens per be l’openio general
452 qu’en la honor e dines tot be toch.
453 E sobr’aquests son unes poques gens
454 dients que·l be es en vergony’aver;
455 altres, tan pochs, dients qu’esta ’n plaer,
456 menys de haver d’altre be sentiments.
457 Per donar fi a mos breus parlaments,
458 pens lo bon hom com, qui·l lloa, e de que;
459 e si bon hom lo lloa e de be,
460 aja ’n delit, restrenyent bonbaments.
461 Gloria sta en conexer a ssi
462 ple de virtuts e no lloat de folls;
463 d’aquells no u dich qui stan caden’a colls,
464 mas dells sabens que ignoren sa fi.
465 Vaja cerquant lo foll grosser, mesqui,
466 lo sseu delit entre los populars,
467 car tot semblant sse delit’ab sos pars,
468 e no deman a degu lo cami.
469 Si l’es mostrat, cami no girara,
470 mas no ira ab tan acuytat pas.
471 Si, donchs, no ’s foll, qu’en saber no bastas,
472 quin es lo jorn que meng’alegre pa?
473 Per que·l valent home fastig no ha,
474 com veu lo mon pels dolents possehyt,
475 e per que vol d’aquells ser favorit?
476 No es d’alt cor qui tras tal favor va.
477 Magnanim es qui lo mon te ’n menyspreu,
478 e molt mesqui lo qui·ll penssa sservir.
479 E com aquest lo·s veu contra venir,
480 que fa, lo llas? Sospirant, lloha Deu.
481 Hon virtud es, la veritat ss’asseu,
482 e la raho ab aquestes se juny:
483 hon una es, les altres no sson lluny;
484 d’elles no sap qui no·ls don’agual preu.
485 La ver’amor es dad’als llochs on son,
486 e lo reves al qui sse·n troba buyt;
487 l’om qui n’es menys, es arbre menys de fruyt;
488 homs en bell ort son los homens del mon.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CVI.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori