Ausiàs March
1 A mi acorda un dictat
2 per nom Contemptus nomenat,
3 avisant los homens del mon
4 qu’en les coses que d’ell son
5 no esperen bona fi,
6 car son via e cami
7 de trobar perdicio.
8 E remembra·m de la saho
9 quant legi·l dictat aquest,
10 que·m fonch [lo] legit manifest,
11 mas no entengui·l significat;
12 apres, quant fuy hom per edat,
13 l’entengui sens saborir;
14 ara mes tart començ sentir
15 lo be e mal que y es entes.
16 Lo mal, en les coses no es:
17 instrument son ab que hom fa;
18 per ço en elles mal no ha.
19 Natura y ha mes be molt gran;
20 al estimar es nostr’engan
21 perque ’n prenem d’elles estrem,
22 e lo mig be no·l conexem
23 perqu’es amagat en loch fosch,
24 e veig a tothom esser losch
25 per a poder lo divisar.
26 Hom pot be del mig disputar:
27 entendre·s pot, mas no sentir;
28 no ’s conegut, mils se pot dir;
29 abasta·l nom tant solament
30 e que l’obrant sia volent;
31 virtut lo cor mes que·l cap vol.
32 Lo mig de la cosa ’b que sol
33 obrar virtut que·s diu moral,
34 es punt tan sobtil que no y val
35 vista de home previst,
36 e vol que hom no sia trist
37 volent per lo mig caminar
38 o tant com s’i pot acostar,
39 car no es en ell lo punt saber.
40 Per ço alguns han mes poder
41 que altres per als forans fets;
42 mas basta que sien discrets
43 los homens per voler la fi,
44 e si no ’ncontren lo cami
45 dins lur voler, l’abit esta;
46 e si·l saber hi fallira,
47 son abit no·n reb lesio,
48 car son voler e la raho
49 a la virtut no han fallit.
50 Volent fer be, no sens delit
51 l’acte de virtut se compleix,
52 e si·l saber hi deffalleix
53 no ’s culpa de la voluntat
54 hon aquest be tot es causat,
55 e lo saber serveix al ull.
56 Per ço d’aquest be parlar vull,
57 e dels dos altres parlare,
58 e per linatges los partre,
59 segons d’ells es ya mencio,
60 d’on çurt gran delectacio
61 qu’apres de l’obra·s mostre fi.
62 Lo be delitable per si
63 es pus comu e general,
64 tocant al hom e l’animal.
65 Lo profitos es per esguart,
66 e per aquest hom apren art;
67 mas tot retorna en delit,
68 car si res fa l’om per profit,
69 aço es per adelitar;
70 per que·m vull dispondre parlar
71 dels actes mes particulars
72 que·ls homens han familiars
73 per ses fins poder conseguir.
74 Darrerament de tot, vull dir
75 del be honest un gran proces,
76 e sera poch, segons ell es,
77 mas, segons mi, sera ’lgun tant.
78 Tants son e tals qui·m van davant,
79 parlants de tal material,
80 e majorment en general,
81 que·m cove dir dels singulars,
82 e, com mils sabre, dir los clars,
83 mas no en tant qu’en fastig torn.
84 E menys de pendre altre born,
85 de tot lo be fare un munt;
86 enapres lo metre desjunt,
87 partint aquell per moltes parts,
88 e no·m calra consell ne arts,
89 car yo qui u sent, parlar ne puch.
90 No es algu tan desastruch
91 que no puixca dir lo que sent.
92 Ço que jutja l’enteniment
93 no nessessari, no es clar.
94 Lo seny no pot hom enganar
95 de ço que sent de be o mal.
96 Primer dire u en general,
97 que·l be munda tant com es bell;
98 es leig lo mal qui·s met prop d’ell,
99 sperant que·s meta ’n son loch.
100 D’on tinch per foll, e no per joch,
101 tot hom qui·s vol treballs donar
102 per un apparent be trobar,
103 car volent be, vol tot son mal
104 e cau en error capital,
105 si pensa que mesclats no son:
106 axi com l’abella·s confon
107 com pus fort vol donar son pich,
108 se mostra contra s’enemich
109 qui en exces un tal be vol.
110 Cercant aquell, en part se dol,
111 e conseguit, dolor atteny;
112 e si aquest es hom de seny,
113 veu aquell be molt poch durant.
114 No te·l perill tostemps davant,
115 mes si per cas la pensa y ve,
116 al menys ho creu, si no u sab be,
117 que aquell be tost perdre·s pot:
118 no coneix tant, que veja·l clot
119 hon prestament sera caygut.
120 Per abit sab, mas no ’s astut,
121 o, per mils dir, no es prudent,
122 car lo delit qui l’es present,
123 pel motiu de la passio
124 li enfosqueix tant la rao
125 que no·l jaqueix clar dicernir,
126 ne·l be ’n singular appetir;
127 e no ’s de franch arbitre tolt,
128 hoch tant difficil, que no ’s solt
129 lo be honest poder amar.
130 Ell pora be vers ell anar,
131 mas cor tirat, buyt de saber;
132 tostemps es solt lo franch voler
133 a fer deffora·l que li plau.
134 Mas si al appetit desplau,
135 no pot fer qu’en plaer li torn
136 menys que no faça un gran born
137 faent li perdre l’abit pres,
138 puix es en lo sensual mes,
139 lo qual no ’s de rao forçat.
140 Be pot esser per temps ginyat,
141 mas no sobrat en un instant,
142 e pora ser tan rebellant,
143 c’ab delit james l’obrara.
144 Los actes ell be complira,
145 tot quant pertany a la rao,
146 mas no·s tolra de passio
147 ne sera ’b ella clar vehent,
148 e, no ’ntenent, es no volent.
149 Voler li fall tant com saber:
150 no sab tot hom qual es primer
151 d’aquests en l’obra de virtut,
152 car si l’entendr’es decebut,
153 lo voler es mal ordenat,
154 e si·l voler es mal reglat,
155 l’enteniment no jutja be.
156 D’aço pus larch no parlare;
157 lo gran philosoph vos acus,
158 qui n’ha tocat e no dessus:
159 tot larch en l’Etica ho diu
160 en lo Sise, temps ha que u viu,
161 yo m’acort be com hi esta.
162 Tornant al punt, hom no fara
163 que, de lonch temps abituat,
164 per algun vici delitat,
165 aquell jaquesca ’n un instant.
166 Deu ho pot fer, qui es tirant
167 lo cor del hom en un moment,
168 mas no·s pot fer naturalment
169 sens perdre hom de temps espay.
170 Tot hom deuria aver esglay
171 en algun delit carregar,
172 car molt es dur aquell leixar,
173 e ço qu’es menys, no te·l saber.
174 E donchs, be ’s foll qui son poder
175 vol metr’en cercar tal delit,
176 en fermetat molt deffalit;
177 e dolor es la sua fi,
178 per be que ’n tots aj’algun fi,
179 exceptat lo de la virtut;
180 mas entre·ls mals es mal pus brut,
181 e ’ntre los bens es major be.
182 Delits vol hom que mal no·n ve,
183 e pot aquells ben elegir
184 en aquells, puix no y vol sentir
185 sino deport en recrear;
186 e no vulla ’n aquells pensar
187 sino ser via per l’onest.
188 Mas aci ’s causa·l mal aquest:
189 que puix l’onest no ’s principal,
190 l’om per natura ’s animal
191 que requer dels bens lo millor,
192 e si ’n l’onest no·s trobe ’mor,
193 dels falsos ha esser vassall;
194 mas entre ’quells es entrevall
195 de valor, segons oyreu,
196 e d’aço gran exempl’aureu
197 dels folls qui son encadenats,
198 qu’essent de follia sobrats
199 prengueren falsa opinio,
200 e tant com es luny de rao
201 es foll qui ’n ella posa fi.
202 L’om qui tras honor te cami
203 e vol esser molt affamat,
204 per dues vies es orat:
205 volent aquells en exces,
206 e per cercar les al reves
207 d’on les poria encontrar;
208 e qui riquesa vol justar
209 ja per aço no erra pas,
210 mas per ser foll qu’imaginas
211 trobar son desijat repos,
212 e que tinga son compte clos
213 que per sos diners sera ’mat.
214 Be·s pora fer sia honrrat
215 dementr’esperen que fara;
216 regonegut, si res no·n fa,
217 sens mal fer sera mal volgut.
218 Cascu deu ser apercebut
219 que hon no es discrecio
220 regeix la sola passio,
221 la qual va orba, menys de fre,
222 qu’en lo mig loch no va ne ve,
223 e si l’encontra no y roman.
224 Molts homens son qui be faran
225 no sabent lo perque ne com.
226 Aço no cau en savi hom;
227 mas no sab [be] lo que [hom] fa
228 en aquells delits que ’l cors va,
229 axi com lo toch e lo gust.
230 L’om es de carn e no de fust;
231 per qu’es forçat que s’i delit,
232 e tolen enuig e despit,
233 gran es lur delectacio;
234 per que te molt fre la rao
235 que aquests puxa be domar.
236 L’oyr, lo veure y l’odorar
237 no han gran força de per si,
238 e no es gran delit lur fi
239 si al toch fi no prevenen,
240 e sera molt, si tant estenen
241 lur fi al seny interior;
242 car lo delit e la dolor
243 que porten per los senys forans
244 e imaginacions grans
245 d’on mal e be se·n consegueix,
246 lo toch e·l gust, clar se pareix
247 que son senys portants delit gran.
248 Aquests delits que homens han,
249 del sensual han de surtir;
250 altres sab hom forçats d’exir
251 de la pensa tant solament.
252 En aquests res lo cors no sent
253 perque son luny de corporals;
254 aquests son delits animals,
255 los quals parteixen del compost,
256 e no fa poch qui sab dir tost
257 quin es aquell voler que·ls vol
258 e per que tan fort los col
259 puix naturals no li son.
260 E tant res no prea·l mon
261 com honor e diners e fama;
262 sobre aquesta flaca rama
263 tot hom fa sos tempraments:
264 lo cors no·n soffir sentiments,
265 car no son de s’apprensio;
266 deffora·ls senys (e que·m perdo)
267 no sent per si, mas com ajunt.
268 Tot hom qui sab, aci apunt
269 que tal delit es lo pijor
270 que pus tost passa en dolor,
271 e de natura es pus luny.
272 Lo seu delit te fora·l puny
273 qui ’n joch de daus met tot son be,
274 e qui ’n amor de donas te
275 lo seu entendre y voluntat;
276 en un instant es trastornat
277 l’estament de aquests abdos,
278 e de cert es mes perillos
279 que estament altre algu:
280 val e no y val ser importu,
281 e lo mestre no y sab res.
282 Tots los que natur’a mes
283 luny d’est com a reprovats,
284 qui en tal se son delitats,
285 en rao son deffallits;
286 apres los metre·n per escrits
287 en l’orde que·ls delits met.
288 Par vos esser foll perfet
289 hom qui ’n la mar sa vida fa,
290 jurant que james s’i veura
291 quant se veu prop de la mort,
292 passat lo cars, no ha deport
293 altr’en lo mon qu’es navegar?
294 E que us parra si deu passar
295 per hom foll lo gran caçador,
296 no per ser menys de gran error,
297 per defalt de enteniment?
298 No ha senyals d’om entenent
299 l’om qui molt se adelita;
300 causa dona de sospita
301 d’esser tingut per hom pech.
302 Quant hi pens, de mi renech,
303 del que·n passi en secret
304 e lo publich, lo que n’he fet:
305 gents ne fan lo testimoni.
306 Bo seria estremoni
307 per tancar l’ull dels vehents.
308 Yo vull dir mal de les gents
309 qui [no] meten sa esperança
310 en la cosa qu’es fermança,
311 no curant del principal.
312 Aço es al mon gran mal,
313 segons clarament veureu,
314 e de cert ab mi sereu,
315 faents part en lo juhi.
316 Qualsevol via o cami
317 per alguna fi anar,
318 no deuria deturar
319 la sperança de algu.
320 Tot cavaller, en comu,
321 poch li val temptar lo cors,
322 ne dret estar sobr’aspre dors
323 d’un fort cavall e be regir;
324 si·ls afers d’armes vol fugir,
325 tot quant ha fet es casi va.
326 Algu es qui be junyira
327 e luytara vestit e nuu,
328 que james vesti arnes cruu
329 ne altre per armes a fer;
330 e tals fets no son, en ver,
331 per contentar se d’aquells,
332 mas per passar a pus bells,
333 si qu’es fundat son offici,
334 e trob un terrible vici
335 aturar se l’om aqui.
336 Molt poch se val metge a si,
337 medecina studiant,
338 si no·s dispost sanitat
339 ministrar al hom malalt;
340 e aquell qui en puig alt
341 al estrem muntar empren,
342 no fa res, si no s’esten
343 a passar del mig avant.
344 Molt deu ser hom recelant
345 que del que fa la fi, guart,
346 e que no s’atur en part
347 que·l treball sia perdut;
348 y en lo que fa, sia astut
349 que guart la fi e la via;
350 si es bona, Deu la guia,
351 [e] si mala, dich li foll.
352 No sab com se rompa·l coll,
353 mas veu la via per hon va.
354 Del honest be res no sabra;
355 lo fals be sab e com hi van;
356 la fi que·n vol es ple d’engan,
357 pero be y va pel carrer dret.
358 Sol una fi es qui promet
359 lo gran repos del apetit;
360 les altres, no; mas son delit
361 segons la valor d’om e lur.
362 E l’om es pec qui no·s procur
363 les fins segons discrecio;
364 e sens valent disposicio
365 ses fins no valdran un pujes,
366 car volra coses de no res
367 y en loch tal metra tot son be.
368 De tres linatges a nos ve
369 delit e be que·ns pot venir.
370 Del be honest no·m cur res dir,
371 fins que los dos sien tractats;
372 lo profitos, tantost com nats
373 som, ab gran cuyta requerim,
374 car de fet aquell prenim
375 movent nos a la mamella,
376 car natura·ns aparella
377 ço per que la vida crexem,
378 mas no sabent lo per que u fem,
379 no·l volem com a profitos;
380 per ço natura·l dona a nos,
381 qui sab lo com e lo perque.
382 Lo delitos sens esguart ve,
383 car puix havem tastat la llet,
384 de fet l’apetit es costret
385 voler aquella sens esguart.
386 Tot quant hom fa per algun’art
387 o per alguna ’lectio,
388 se fa per sol’affectio
389 d’alguna fi per que enten,
390 e una fi moltes ne pren
391 per [a] venir s’i acabar;
392 perque·l darrer se deu jutjar
393 per lo pus bell e lo millor.
394 E qui nau fonch construydor
395 per victoria conseguir,
396 molt millor fi volch apetir
397 que·l mercader per a guanyar,
398 y aquest millor que·l qui robar
399 volgues ab ella dels amichs;
400 e qui per guarda d’enemichs
401 en pla sab fer un fort castell
402 ab tot lo seu gran aparell,
403 de molts officis hach mester
404 e tant quant l’obra o requer
405 fins en esser acabada.
406 Dins la gran fi es trobada
407 una fi d’altra pus gran;
408 e les que mes prop li estan
409 son pus belles e stimades;
410 e les que son apartades
411 d’aquella fi verdadera,
412 son molt luny de la carrera
413 per conseguir son repos.
414 En tot’altra fi no·l pos
415 yo tot sol, l’afalliment;
416 hom o sent per sentiment,
417 e la rao no y contradiu,
418 e cascun savi aço diu.
419 Ell es regla en tal fet:
420 a son juhi es hom constret,
421 e lo recors es sol a Deu.
422 En la terra no podeu
423 a millor jutge recorrer.
424 E qui·ls delits vol discorrer
425 e les fins d’on ells se prenen,
426 delits son que a nos venen,
427 que la vid’a nos procura;
428 ella no passa fretura
429 d’onor, fama e riquesa,
430 ne ha volentat encesa
431 en voler victori’atenyer.
432 En altres no·ns cal empenyer,
433 los quals son requests per viure;
434 altres que no vull escriure
435 e son los actes d’engendrar
436 per l’especia conservar,
437 que, si no fos, periria
438 en natura maestria,
439 que l’animal proveheix
440 de delit, e aço pareix
441 en l’om, animal comu.
442 Aço sab be casi cascu,
443 mas pels grossers ho dire.
444 En general tot hom sab be
445 que naturalment l’animal
446 sab bo lo dolç, e l’amarch, mal,
447 e quant ha son, li plau dormir.
448 De la specia, yo vull dir
449 que tal cosa plau al ca
450 que lo bou ne fugira,
451 e l’om, com animal, semblant.
452 Del individuu so pensant
453 que Joan una tal cosa vol
454 que Marti de si la tol.
455 Molt es aço manifest;
456 altre delit es desonest
457 per sol costum reprovat,
458 qu’en lonch temps sera causat
459 y a natura molt desplau.
460 Aço crech be sapiau
461 qu’altra natura fa costum:
462 gran seria lo volum
463 per lonch exemplificar.
464 Natura molt se vol mostrar
465 cruel, aspra, fort e dura,
466 que tal complexio·ns procura
467 faent nos senblants als bruts,
468 axi com fa molts sorts e muts
469 e difformes molt estranys.
470 De aquests no passen anys
471 qu’entre nosaltres vejam.
472 Es veritat que si obram
473 e conseguim algun delit,
474 aquell es molt pus deffallit
475 que de natura es pus luny;
476 lo que, rao tirant, s’ajuny
477 e natura lo acull,
478 no en tant com lo veure l’ull,
479 car necessari no li es,
480 quant es reglat, no es repres,
481 mas a tot hom prou li faça.
482 Ell falaga, mas ab maça
483 dona colp que trenca·l front.
484 Tantost al primer affront
485 par qu’en ell tot be fenesca;
486 lo primer boci es bresca,
487 lo mes voler es mes que fel.
488 Davant ell esta un gros vel
489 que a pochs se dexa veure;
490 terrenal deu se fa creure
491 per l’om sabent e lo millor.
492 Aquest es l’idol de honor
493 e de fama leig guanyada;
494 per aquest vida penada
495 passen los qui be n’esperen,
496 e james altre·n saberen
497 sino·l be aquell que·n surt,
498 no conexent si han de furt
499 tot lo be per hont les han,
500 e per mal saber, ab engan,
501 o per molt malvats mijans.
502 Fer de malalt home sans
503 es la fi de tot bon metje;
504 l’especier no sab fetge
505 si es sans o entecat:
506 a ell no es comanat
507 sino dar materials;
508 aquesta es sa fi, no als,
509 e aquells be confegir.
510 E qui be vol inquirir,
511 erbolari ’s diu qui·ls cull
512 sa fi tota s’i recull
513 e pus avant no s’esten.
514 Males fins vol qui ampren
515 de haver honor e fama;
516 molts hi van ab coxa cama,
517 mas no en justar riquesa;
518 e qui voluntat encesa
519 te per lo gust [e] son fer,
520 axi del tot que·l seny requer
521 l’enteniment mal reglat,
522 e·l voler mal ordenat
523 se ordene ’n males fins,
524 a part de fora e de dins,
525 segons bones los aparen,
526 tals per si, altres que·n paren
527 per la major conseguir.
528 Tot hom pot be per fi tenir
529 ço en que sa sperança met,
530 e son voler no mostra set
531 en altre que·n conseguesca
532 . . .
533 sa darrera intencio.
534 La primera volicio
535 en que hom met son voler,
536 allo es fi, puix es primer
537 per que totes coses obra;
538 e si apres mes hi sobra
539 altra intencio apres,
540 l’altre no ’s fi, mas via es,
541 per aquella anadida.
542 Tantost es la fi jaquida
543 si la intencio ’s darrera,
544 la darrera pres ab primera,
545 puix la primera ’s mes atras,
546 e sera via e pas
547 per conseguir la novella;
548 axi com lo qui s’aparella
549 a fer vida filosoffal,
550 e vol puix l’apostolical
551 perque li appar pus alta,
552 e d’aquest mon se desalta
553 puix tant l’abelleix lo Çel.
554 De si mateix hach bon zel
555 y en virtuts morals mes fi;
556 apres gira lo seu cami
557 en celestial virtut.
558 Tot axi com l’om astut
559 e de vils parents e amichs
560 qui·s vol metre en fer se richs
561 per avançar sos parents,
562 e girant sos pensaments
563 pujar volch en senyoria;
564 d’una fi en altra tench via
565 per muntar en pus alt loch,
566 on sentra molt glaç e foch,
567 y en tot quant per muntar fara.
568 E qui diners ajustara
569 per satisfer altre desig,
570 de grosser passa molt lo mig
571 qui de avar li metra nom;
572 de la fi pren sobrenom,
573 puix en aquella s’atura,
574 e per la fi mes sa cura
575 en les coses que y ana,
576 e d’aquelles no s’ampra
577 sino per un passament.
578 E qui met son pensament
579 en les dones y esperança,
580 e per ço diners avança,
581 be pot ser dit luxurios
582 durant lo temps que n’es ginyos.
583 La fi li es tostemps davant
584 e per ses vies es obrant,
585 mas la fi esta dins ell;
586 defora·s mostra l’aparell
587 per la fi aconseguir;
588 e per ço veu hom fallir
589 lo juhi de moltes gents,
590 jutjant los fets aparents,
591 los quals hom veu, mas no·l perque,
592 aquell qui·l fa, quina fi te
593 secreta ’n son amagat si.
594 Si bona o mala es la fi,
595 la intencio la jutjara.
596 Poques fins hom ampendra
597 havents les vies sens dolor:
598 al desijar tot es dolçor;
599 al posseyr, dupte no y fall.
600 No es mester qu’ab escandall
601 hom vulla saber aquest fons:
602 aci veu hom reys e peons
603 en esta mar ser offegats;
604 los primers son tras tornats,
605 e lo darrer passa primer,
606 e per aço no es mester
607 que y pens lo qui vol navegar,
608 mas que vulla los ulls clucar,
609 affermant lo compte de tots,
610 donant rialles e sanglots.
611 Mas alegria no han ya,
612 car de falç be yames sera
613 content lo seu posseydor,
614 car veu lo molt prest perdedor
615 e dins ell molt terribl’affany.
616 No·n dire pus, car dins un any
617 cascuna lengua dira poch.
618 E donchs lunyem nos de tal joch,
619 que tot lo guany es doloros,
620 e lo cercar, molt affanyos.
621 Al posseyr, de tot se·n treu,
622 per que aci cloure poreu
623 que lo delit d’aquell fals be
624 no ’s ver delit; aço sent be
625 molt hom qui u passa e no u sab.
626 E no penseu james acab
627 de saber l’apassionat
628 l’estament hon esta posat,
629 car no escapa d’ignorant:
630 lo fals delit qui·l va davant,
631 acompanyat de la dolor,
632 mescla lo dolç ab l’amargor;
633 e bon delit mesclat no es
634 ab la dolor, ne·l prea res
635 qui aquell pur ha be sentit.
636 Mas l’home de virtut fallit
637 aquest delit li par estrany,
638 e no creuria dins un any
639 que sia res, puix que no·l sent;
640 no te senyal, si’aparent
641 que tal delit se puix’aver.
642 Ell no sent res, sino·l plaer
643 Que li presenta·l delit mal,
644 lo qual li torna ’n natural,
645 e dins en la dolor se viu,
646 e de aquella no s’esquiu
647 puix altre be no coneix.
648 E clarament aço pareix
649 en los conversants malament,
650 car, de cert, viuen en turment:
651 delit en ells e dolor cau,
652 e si be feyen, no·ls escau,
653 ans no volrian que Deu fes
654 que llur mal abit se perdes
655 per aquell bo de la virtut,
656 lo qual es fi e fort escut
657 per que no tem dolor lo pas,
658 e qui·l se vist no·s troba llas,
659 ans lo treball li done cor
660 que no l’atteny de por dolor,
661 e ço que promet, ell atteny;
662 e tant pot fer que nos estreny
663 que venim a molt prop de Deu,
664 e pot hom dir: «Aço es meu».
665 Los altres bens, de altre son,
666 car son de natura o del mon,
667 e lo saber es casi fum;
668 sol aquell be qu’es en costum
669 de tenir dompdat l’apetit
670 a la rao, estret, subdit,
671 pot esser dit propri del hom;
672 no·l pot haver sino lo prom
673 e de aquell deu esser entes,
674 car per saber en gran exces,
675 sens lo voler be arreglat,
676 tal hom sabent e malvat
677 e valgra mes que fos grosser,
678 car no haguera tant poder
679 d’exir en obra de mal fet;
680 saber indifferent se met
681 car no termena l’om a be.
682 Lo be que per natura ve,
683 si sdeve en l’ome mal,
684 no pora ser sino tal
685 com lo qui pot d’aquell usar,
686 e la color que·l volra dar
687 pendra com drap del tintorer.
688 Semblant es lo nostre voler,
689 que tot quant li porta lo juhi
690 anar fara per lo cami,
691 d’on pendra nom de mal o bo.
692 Tot quant que la fortuna do,
693 e quant a donat e dara
694 sera segons ne usara
695 l’om ab l’arbitre ministrant.
696 No vull dir pus d’aci avant
697 per no ser dit feixuch per lonch;
698 per ço lo meu parlar estronch.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000. La perentoria rubricazione di Parramon («Pseudo Ausiàs Marc») appare incauta.
Pagès CXXVIII. — La numerazione dei versi non coincide con quella dell’ed. Bohigas perché abbiamo numerato anche un verso mancante.
Incipitario
di Ausiàs March
Incipitario
dello Pseudo Ausiàs March
Indice degli
autori
