Rialc
Rao 94.107

            Ausiàs March






    1      Si com rictat no porta bens ab si,
    2      mas val aytant com cell qui n’es senyor,
    3      Amor no val mas tan com l’amador:
    4      manxa bufant orgue fals no ret fi.
    5      Amor val poch com tot enamorat
    6      ha falsedat en son pits fals enclosa,
    7      o es ajunt ab una tal esposa:
    8      peguea es son dret nom apellat.

    9      Amor no pot haver desordenat
    10     ço que Deus fa, Natura migançant,
    11     car home pech no pot ser fin amant
    12     ne lo suptil contra sa calitat.
    13     Mal pendra pint’en l’aygua sa figura:
    14     molt menys Amor pendra lo no dispost;
    15     ne pot estar l’aygua dins un loch rost:
    16     axi Amor en cap d’om foll atura!

    17     Per ben amar ab angoxossa cura,
    18     en temps passat eren ladonchs volguts;
    19     Ovidi·l prous dix qu’amor es crescuts
    20     per altr’amor demostrant sa factura.
    21     Verdader fon son dit e sos presichs,
    22     tant quant Amor fon prop de conexença,
    23     mas en est cas entr’ells ha malvolença,
    24     tal que no creu null temps sien amichs.

    25     Si fossem nats vos e yo entre·ls antichs,
    26     lay quant Amor amant se conqueria
    27     sens praticar alguna maestria,
    28     lo vostre cor no fora tan inichs.
    29     En vos conech gran disposicio
    30     de fer tot ço que gentilea mana,
    31     mas criament veg que natura ’ngana,
    32     car viur’ab mals es d’om perdicio.

    33     Per mal grahir ne per mala saho
    34     mon cor no pot Amor desemparar;
    35     devotament los me plau remembrar
    36     aquells passats, a qui don Deus perdo.
    37     E com sere trespassat d’aquest mon,
    38     letres diran sobre la mia tomba:
    39     «Plena de seny no tinguau a gran bomba,
    40     car per vos muyr e vag no sabent hon».

    41     Enveja ’s tal que tot primer confon
    42     a tots aquells qui ab si la s’ajusten;
    43     los envejats un poch ne molt no gusten
    44     aquell mal tast que·ls envejosos fon.
    45     Tal es Amor, car yo qui la m’ajust,
    46     sent grans dolors dant me folls moviments,
    47     e vos haveu d’aço tals sentiments
    48     com fort destral ha de tallar molt fust.

    49     Si com Adam pres mal del vedat gust,
    50     com sa muller li mostra mal cami,
    51     dient: «Adam, mengem d’aquest boci,
    52     e semblarem a Deu, qui es tot just»,
    53     ne pren a mi, car mon seny ha cregut
    54     la voluntat, fent li promissio
    55     que ben servint aconsegria do
    56     que per null temps tal no fon conegut.

    57     Per mal servir no crech l’aja perdut,
    58     car si·lls treballs hagues soferts per Deu,
    59     cors glorios fora ’n lo regne seu,
    60     e ja plorant sovin me trobe mut.
    61     Si·m fos donat aquest temps en entendre
    62     los grans secrets enclosos en natura,
    63     no for’al mon cosa que·m fos escura;
    64     dels fets divins gran part ne pogr’atendre.

    65     Plena de seny, tot mon seny vull despendre
    66     amant a vos sens algun grat cossegre,
    67     e durara fins que del riu de Segre
    68     l’aygua corrent amunt se puga stendre.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès VII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori