Ausiàs March
1 Molt me par bo que pens de l’altre mon,
2 puix que·l present no·m veda lo pensar;
3 graeixch a Deu com veig, mas no pas clar,
4 la gran error en que ma pensa fon.
5 Yo trobe solt lo meu enteniment,
6 e so libert, a temps, del que dech fer,
7 mas tost llevar l’abit no tinch poder:
8 mudar costum no·s fa prest en volent.
9 Lo qui pogues haver coneximent,
10 en lo començ, ans de l’abit format,
11 quant fa de mal apres qu’es engenrat
12 e quant en nos sa força es potent,
13 guardara com se lanças al delit,
14 perque no fes un altre d’ell senyor.
15 Ell en l’entrar porta molt gran dolçor,
16 e quant entrat, qui·l traura de son llit?
17 Com se pot fer, hom apren per scrit
18 no bastantment, car no y ateny raho;
19 un seny qui·s diu dels actes collacio,
20 en tal juhi deu ser ab ell unit.
21 L’enteniment sens lo seny no sab pus
22 sino que·s fa per un costum reves,
23 trobant lo mig hon moral virtut es.
24 Ço es parlar, que va de sus en sus.
25 Qui assajat no ha de jaquir l’us,
26 envellit ja e ranciu de temps lonch,
27 no sent l’affany, ne de aquell qui ’nbronch
28 esta e vol se fer dret com lo fus.
29 No ha temptat de perdre habit vell
30 qui facilment se pensa que·s fara;
31 puix al vestir plaentment lo troba,
32 al despullar, tal pensa trob aquell.
33 Solen pensar de fer hi aparell
34 per a jaquir tan singular amich;
35 si creu no sab que li sia ’nemich
36 puix gran delit li es vengut per ell,
37 n’altre senyor ha vist ne conegut:
38 com lo perdra per fama d’altr’oir?
39 No fara poch, si vol aquell jaquir,
40 car de mudar molt hom es decebut.
41 Vici jaquir e pendre la virtut:
42 entr’aquest mig se troba un gran vay;
43 lo caminant es en terrible glay
44 quant es al mig sens lo socors vengut,
45 perque alguns veu hom tornar atras,
46 mostrant pahor per a passar avant,
47 e ’ntre aquests se troba tal espant
48 que de lur loch james no mouen pas.
49 Qui·ls abits be lur natura cercas,
50 trobara ’lguns sobre opinio,
51 axi mateix sobre complexio,
52 e sol costum hi basta, y no escas.
53 E tant es fort l’abit segons hon cau,
54 e yo·ls trob tals e tots los esprovi;
55 lo del costum no tost, mas yo·l perdi;
56 lo que·m mogue, natura, ·m feu esclau.
57 Los no sabents, yo vull que sapiau
58 que l’abit ja no esta raygat prou;
59 com lo voler en contra d’ell se mou,
60 l’enteniment lo vert no te per blau.
61 Mas, qui·s moura may per un cas tan fort
62 de rellexar son delit principal,
63 en lo qual mes tot lo seu be ho mal,
64 e per ell volch la vida, sens la mort?
65 Los uns per Deu, o per si, o per sort,
66 o per sentir vergonya dels fets lurs,
67 e sens ulls clars mas la mitat escurs,
68 han redreçat lo fust qui era tort,
69 menys de sentir la dolor del malfet
70 qu’en l’hom es obs per no ser ignorant,
71 car per saber solament ser errant,
72 no es per ço d’ignorança sostret.
73 Sentir lo mal no fa saber perfet,
74 mas una part, per que·l juhi·s compleix;
75 la qualitat, l’entendre la coneix,
76 mas quantitat l’entendre no sosmet.
77 L’enteniment, ab l’estimar unit,
78 ha fer juhi de l’acte singular,
79 e fara prou si·l pora clar jutjar;
80 no sera, donchs, a l’entendre subdit.
81 Qui del malfet no es adolorit,
82 es senyal cert qu’en l’act’es ignorant;
83 a tot malfet raho es contrastant,
84 e mal, en si, fa contrast a delit.
85 Donchs qui dolor no sent quant obra mal,
86 no coneix ço qui·l daria dolor,
87 d’on se veu clar aquella part ignor
88 que lo sentir tant com l’entendre val.
89 Amor, Amor, cosa es general
90 que tot delit se mescl’ab desplaher,
91 e que la fi ab dolor se requer:
92 un punt de be molts ne porta de mal.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CXXI.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori
