Rialc
Rao 94.99

            Ausiàs March






    1      Retinga·m Deu en mon trist pensament,
    2      puix que no·m tol ço per que pas tristor;
    3      en ella sent una tan gran dolçor,
    4      per si, e com altre delit no sent.
    5      Sens grat sere si james la·m despull;
    6      e solament assaig d’ella exir,
    7      tant gran delit me sent d’ella venir,
    8      que no desig res fora mi, ne vull.

    9      Tot quant yo pens e tot quant veu mon ull,
    10     tant com es bell e m’es portant delit,
    11     de tant me trob yo pus adolorit,
    12     car en mon cor bon delit no·s recull.
    13     Fet es de mi lo que·s devia fer;
    14     perdent Amor, no vull que m’ajut Deu
    15     en fer que·l mon me done res del seu,
    16     puix no te res dispost a mon voler.

    17     Menys de ser trist, no·m plau delit haver;
    18     d’aquell ho dich ab la tristor mesclat,
    19     car aquest es lo pus terrible stat
    20     de tots aquells que·s pot al mon saber.
    21     Yo pert aço que molt hom ha perdut,
    22     e me·n dolch mes, tant com d’amor los pas;
    23     per mass’amar yo·m trob en aquest cas,
    24     no havent als preat ne conegut.

    25     Amor ha fet qu’en aço so vengut:
    26     que pert lo mon per no poder amar,
    27     e pogra·s fer, si pogues comportar,
    28     que amas yo e qu’Amor no m’ajut.
    29     Tot fon ensemps: veure mi no dispost
    30     e leixar me de Amor totalment,
    31     de que romanch en tal trist pensament,
    32     que a la mort visiblament m’acost.

    33     Trist, ab delit la mort yo pendre tost,
    34     e ja en mi es perdut lo remey;
    35     fort passio abasta mudar ley
    36     e fer d’acer e pedra cor compost.
    37     Yo so aquest qu’en la mort delit prench,
    38     puix que no tolch la causa per que·m ve;
    39     ma passio en tristor me dete,
    40     que no sent pus en son temps ni entench.

    41     Mon mal no es tant com en altre·n vench;
    42     yo l’he fet gran, preant molt lo que pert,
    43     car, vent me ser de tot’amor desert,
    44     la terra·m fall e al cel no m’estench.
    45     Mentre no pens, yo trob algun repos,
    46     mas l’esperit meu tostemps esta trist
    47     per l’abit pres, que lonch temps es que vist
    48     d’un negre drap o celici molt gros.

    49     No·m fa delit res pertanyent al cors,
    50     puix l’esperit no y es participant;
    51     natura ’n mi saviament obrant,
    52     vol que m’esforç, e mon decret no y pos;
    53     e ya del tot vençut per l’abit vell,
    54     no prench delit en res fora·l costum:
    55     pensant mos mals tot lo temps hi consum,
    56     essent hi be, puix me delit en ell.

    57     No trob en mi voler e menys consell
    58     a desijar cosa ’lguna del mon;
    59     mos pensaments recollits dins mi son
    60     per no pensar res que sia d’aquell.
    61     Lo dia clar volria fos escur,
    62     udulaments e plors en loch de cants;
    63     no te lo mon coses a mi bastants
    64     a fer que dol per tostemps no m’atur.

    65     Per ignorar ve que l’om se procur
    66     grossos delits no sabent quant se nou;
    67     fora tot seny es qui sos comptes clou
    68     que, perduts ells, del mon se desnatur.
    69     Aço es ver, mas tristor me te pres
    70     tant, que delit sent com tal me conech,
    71     e sab fer tant, que tot delit renech,
    72     ne puch sentir altre·n senta james.

    73     Molts han jaquit lo mon sens perdre res,
    74     mas per consell de lur bona raho,
    75     e yo·l jaqueix per fals’opinio,
    76     pensant que pert lo mon e tot quant es.
    77     Mon foll pensar me disponch voler tal
    78     que ha fet mi deu d’Amor adorar,
    79     e yo, forçat de aquell apartar,
    80     me par ser bo tot quant a tots es mal.

    81     Puix que lo mon ne Deu a mi no val
    82     a rellevar la causa d’on so trist,
    83     a mi plau be la tristor que yo vist:
    84     delit hi sent mentre yo·m trobe tal.
    85     Axi dispost, dolç me sembla l’amarch,
    86     tant es en mi enfeccionat lo gust!
    87     A temps he cor d’acer, de carn e fust:
    88     yo so aquest que·m dich Ausias March.

    89     A Deu suplich que·l viure no m’allarch,
    90     o meta ’n mi aquest proposit ferm:
    91     que mon voler envers Ell lo referm,
    92     perque anant a Ell no trobe ’nbarch.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXIV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori

Rialc