Rialc
Rao 94.119

            Ausiàs March






    1      Tant he amat que vinch en desamar,
    2      si com aquell qui amichs ha tengut;
    3      per llur defalt havent lo decebut,
    4      a tot lo mon se gira ’n ayrar.
    5      La gran amor port’ab si carrech gran,
    6      viure no pot sens gran sosteniment;
    7      lo seu semblant voler l’es sostinent,
    8      y, aquell no ferm, amor va tremolan.

    9      Qui ama poch no deu ser desijan
    10     que son amat li sia strem volent,
    11     car poch voler no es delit sintent
    12     del gran voler que li porta l’aman.
    13     Sol per amor se desija ’ltr’amor:
    14     per si mateix no porta ’ltre delit;
    15     e dona cels, dant congoxos despit,
    16     si lo delit d’esser amat no ’ncor.

    17     Ja en amor no sere durador,
    18     car son afany sobrepuja·l delit.
    19     Al temps antich yo degra sser exit,
    20     que ignoscent era tot amador,
    21     e l’ome vell solia sser fadri;
    22     y en temps pressent es vell qui barba met.
    23     Cascun’amor vol temps sens calt ne fret:
    24     yo crem d’ivern e d’estiu tremoli.

    25     Lo meu voler en amor no farti
    26     d’esser entes e molt menys satisfet;
    27     Deu, mi e·l mon a tot oblit tramet;
    28     es molt escas lo grat que yo·n senti.
    29     Per aquell preu qu’Amor deu ser venut,
    30     yo, dant aquell, no viu que l’atengues;
    31     aquell voler que sens dir es entes,
    32     per mal sentir no fon be conegut.

    33     Ab gran voler de parlar, yo fuy mut,
    34     per no trobar raho qui·m satisfes
    35     a ma dolor, que bastament digues;
    36     e per ço fuy hom sens amor tengut.
    37     Mon cor sostrach la paraula de se,
    38     ma boca tench aquella no passas,
    39     vergonya y por guardaren aquest pas,
    40     e no fon vist com d’amor tal cas ve.

    41     Menys mal d’aquest, qual fort cor lo soste?
    42     Qui es aquell qui soptos no sclatas,
    43     que sa dolor a mostrar no bastas
    44     e fos cregut hom sens amor e fe,
    45     e son voler vengues esser jutjat
    46     per saber gros e voler desleal;
    47     l’entendre seu vehent lo cominal,
    48     que fos entes d’enteniment tapat?

    49     Si ans de temps so vist blanc e ruat
    50     e lo meu cors mostr’aver passat mal,
    51     sera per ço com Amor ja no val
    52     a ’quell a qui Natur’a ’namorat.
    53     Per Deu a mi solament yo no planch,
    54     mas a cascu qui ’n tal cas se vera;
    55     be son yo cert qu’en tot no·m semblara,
    56     car per honor yo·m sech en pus alt banch.

    57     Amor, Amor, vostre poder es manch,
    58     o de sens grat esser podeu reptat;
    59     qual d’aquests noms voleu en vos posat,
    60     de qualsevol costat jaheu en fanch.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXXXIV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori