Rialc
Rao 94.52

            Ausiàs March






    1      Malament viu qui delit pert de viure:
    2      ell es aquell qui nostra vid’acaba,
    3      e la tristor la destruu e menyscaba.
    4      Donchs, si be·m visch, per mort me puch escriure,
    5      puys he perdut a vos qui m’ereu vida.
    6      Per vos amar, del mon me contentava;
    7      de Deu e gents tot grat abandonava,
    8      e vos haveu ma sperança scarnida.

    9      La gran dolor ha ma força ’flaquida,
    10     que pietat so forçat de mi pendre,
    11     e quant en cor fembril me veig atendre,
    12     vull me sforçar e ma força ’s perida.
    13     Si com aquell qui s’arm’a vicis dona,
    14     per hun gran temps en abit aquells gira,
    15     no te poder en contr’Amor ne Ira,
    16     qui al començ son poder abandona.

    17     No es en mi de tolrre ma persona
    18     e d’apartar del tot d’amor ma penssa.
    19     Dolor he ja com no·m trobe defenssa;
    20     de ço que·m plau es la raho fellona.
    21     En tal contrast sol vida d’om descrexer,
    22     mas no la vull, si Deu no la mellora;
    23     ma voluntat res tant no la ’ntrenyora,
    24     com si la veu, sens aquella merexer.

    25     Yo sens amor bastara vos conexer:
    26     per ell passau sens esser coneguda;
    27     tal voluntat com la mia ’s perduda
    28     la vostr’amant, qui no·l plau d’amor pexer.
    29     La vostr’amor d’altr’amor no·s contenta;
    30     qui ama poch, altr’amor no li alta;
    31     sana raho e passio malalta
    32     han tot poder per amor dar empenta.

    33     Dolor d’amor novament me turmenta:
    34     perqu’es lonch temps que dolors no·m feriren
    35     e mos volers amar ja no sofiren,
    36     novell’amor no·m pens que james senta.
    37     Amant a vos, he plagut ma natura,
    38     e contra vos es que a mi amasseu;
    39     primors de por no sse que us oblidasseu
    40     ne remetes los fets a la ventura.

    41     En contr’Amor vostre cor a ’rmadura
    42     e per tots temps ab la raho·s consella;
    43     si no amau no es gran maravella,
    44     car poc’amor no viu on seny atura.
    45     Si passions d’amor dins vos jutgassen
    46     fosseu del seny quantsevol consellada;
    47     la voluntat de dona ’namorada
    48     no troba frens aquella refrenassen.

    49     Si amadors poder sentir bastasen
    50     les grans dolors qu’en fi d’amor se prenen
    51     —si be ’n començ molts grans delits ne venen—,
    52     yo so ben cert que d’amor se duptasen.
    53     Delit present nostra penss’afalaga,
    54     que toll saber de dolor venidora;
    55     saber se pot, mas no es sentidora:
    56     la carn no sent lo mal que per temps paga.

    57     Qui es malalt d’aquella dolça plaga,
    58     no sab la mort qu’el se veu manifesta;
    59     e de present Amor lo delit presta,
    60     y al sentiment dolor vinent s’amaga.
    61     Hom sab e sent lo delit qui·ns aporta,
    62     e la dolor de luny a nos menaça;
    63     ab ulls rients lo delit nos abraça,
    64     e la dolor calla detras la porta.

    65     Quant delit naix, la dolor jau mig morta,
    66     y en poch instant aquesta met sa força;
    67     desig qui es passio d’om, la sforça,
    68     e por de mal venidor la conforta.
    69     Lo be ates no munta ’n suma tanta
    70     com ans d’aquell la pensa haver ordena,
    71     y el pes d’amor no·l soste fort cadena:
    72     de per si cau o prop terra·s decanta.

    73     O foll’Amor! Sol vostre nom m’espanta:
    74     no y trob lo be qu’en temps passat trobava,
    75     e sent los mals que dabans ignorava;
    76     plora mon hull e ma boca no canta.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXXXVIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori