Rialc
Rao 94.86

            Ausiàs March






    1      Qual sera ’quell que fora si mateix
    2      fara juhi, puys si no sab jutjar?
    3      Sa passio no sabra estimar
    4      quanta ’s ne qual, ne si minva o creix.
    5      Qual es lo foll qu’estime res de ssi,
    6      puys lo voler no sab on li dara?
    7      Son mal vinent no sab com lo sentra,
    8      lo que sofir no sab de fi en fi.

    9      Traure no·s pot d’aver nom de mesqui
    10     qui son voler l’a en tal part lançat
    11     que no sab com ama o es amat:
    12     d’och o de no no pot fer bon juhi,
    13     e passa molt dolrossa passio,
    14     que·n pert dormir e se·n veu alterat;
    15     en hun instant se troba reposat,
    16     que·l par james vendra en tal saho.

    17     Si com aquell qu’en la mar te mayso
    18     e d’aquell’art se te per molt sabent,
    19     e veu tal temps fora d’esperiment
    20     qu’, a son juhy, es contra la raho,
    21     e va en part on per null temps no fon,
    22     e veritat sa buxola no·l diu:
    23     de tot quant feu e dix alli·s desdiu,
    24     com creu ses leys que natura confon;

    25     si guart lo temps present e lo que fon:
    26     de nou creat me par que m’haja Deu.
    27     Mos apetits e lo penssament meu
    28     cambi han pres, no se com ve ne d’on;
    29     car en amar fuy tot del sperit
    30     e no·l me sent, e sent en mi amor.
    31     Si no amas, no sentria dolor:
    32     lo mal d’amor menciona delit.

    33     Per contemplar fuy en lo mon exit,
    34     penssant los bens e lo gentil voler
    35     d’aquella ’n qui mon voler e saber
    36     eren lançats sens haver ne despit.
    37     No·m cal dir pus, car en passats escrits
    38     he sats parlat d’Amor e de sos fets
    39     e descuberts molts amagats secrets,
    40     los quals en mi son de present fallits.

    41     Mos bells volers son de present finits:
    42     solament am de un’amor brutal
    43     que passa ’n mi en l’espiritual
    44     forçadament, com arma y cors units.
    45     Axi m’es nou aquest mal sentiment,
    46     com si amat yo per null temps agues;
    47     tots los costums d’amor veig al reves,
    48     en poca part han semblant aparent.

    49     Parlat he ja, sens clar coneximent,
    50     d’aquest’amor, perque ’n mi tant habita;
    51     mas l’altr’amor honesta la te strita
    52     que no·n senti sino hun moviment.
    53     Mas he sentit qu’en est’amor del cors,
    54     temps discorrent, l’anima·n pren sa part,
    55     e mescla s’i hom, sens haver esguart,
    56     d’on se penit e mostren ho sos plors.

    57     Moltes veus es que yo sent mon repos,
    58     tant quant al cors, puys fartament ateny;
    59     mas l’apetit a mes delit m’empeny
    60     e troba carts per voler cullir flos.
    61     Molt hom es bo per esser un catiu,
    62     que per senyor no valrria hun clau;
    63     axi Amor es bo, si ’n loch baix jau,
    64     e mal si vol fer del cors mort hom viu.

    65     Si com aquell qu’ab flaca barca ’n riu
    66     pesca son peix e viu sats cabalos,
    67     mas per esser de bens pus abundos
    68     entra ’n la mar e no y espera stiu,
    69     ne pren aquell qui ama dona vil
    70     e l·es plaent tan com toca la carn:
    71     si mes ne vol, prenga·s de ssi escarn;
    72     si n’es forçat, vaga·s negar al Nil.

    73     Aquell’amor deu ser tenguda vil
    74     que null delit aporta ’n lo report;
    75     en molt breu temps passa lo seu deport,
    76     mal criminos ha e delit civil.
    77     Qui ama carn e l’anim’avorreix,
    78     obra e tanch sos ulls, cloent l’oir,
    79     car per aquells dolor ha de sentir,
    80     e son aquells d’on amor se nodreix.

    81     Aquest’amor ses forces aflaqueix
    82     si primament enquesta se·n fa·l mon;
    83     si·ls amadors an esguart al que fon
    84     y als altres temps, dolor, sens amor, creix.
    85     Amants voler ferm y als altres honest,
    86     penssant aço, qui es que no s’espant?
    87     Qual dona es que no sia dubtant
    88     ella y amar, si d’ells sera enquest?

    89     O trist d’aquell que un cors desonest
    90     ama, forçat, e fer honest lo vol!
    91     Dia ’bciach per solemnial col,
    92     mas no del tot d’ignorança ’s conquest,
    93     ans sab que may farta la sua fam,
    94     desvergonyit a dar e pendre larch;
    95     no y ha boci que li pareg’amarch:
    96     que·s deu penssar de les pomes del ram?

    97     D’altre que mi no puch haver just clam;
    98     lo meu delit es qui m’a decebut;
    99     trobat so pres ans que regonegut,
    100    no pas tot mi, car no·m plau que yo am;
    101    ans, sino tant com fora seny romanch
    102    e sentiment, continuu dolor pas;
    103    partit me trob com si hom me serras:
    104    si·m vull aunir, lo cor me trob sens sanch.

    105    Hoit he dir que per esser pus franch
    106    a perdonar sent Per’al peccador,
    107    Deu permete que venges en error,
    108    mostrant li com lo sancer pot ser manch.
    109    Tot enaxi de mi Deus ha permes
    110    que ame tal que no·s gose be dir,
    111    per que james me pusqua ’nfellonir
    112    en contr’algu que d’amor sia pres.

    113    Tan clarament partit me viu james,
    114    no fon en mi tan manifgest contrast,
    115    car ma carn sent son apropiat past,
    116    e res tan fer a m’anima no es.
    117    Grat e desgrat en mi han trobat loch,
    118    e cascu d’ells ha trobat tot son alt:
    119    m’arm’a ’ncontrat lo seu propi desalt,
    120    ma carn en res de tan bon grat se moch.

    121    Aygua no tinch per apagar est foch,
    122    e majorment si prop estar li vull;
    123    sos deffensos son lo toch e mon ull,
    124    l’aurella es que li fa mortal joch;
    125    car tot quant hoig en ira o retorn
    126    e ’n fastig gran de mi e molt menyspreu,
    127    com veig mon cor qu’en tal amar ss’aseu,
    128    que mal se·n diu cascun’ora del jorn.

    129    Axi com cell que·ll cap te dins calt forn
    130    y el cors lançat sobre llit fresch o moll,
    131    aquest delit la dolor no li toll,
    132    ans passa ’n ell menys de sentir sojorn,
    133    ne pren a me, car si en ella pens
    134    algun delit, gran dolor conseguesch;
    135    son antich mal a mi es un mal fresch,
    136    preant me poch com d’amar no·m defens.

    137    Foch crem ma carn, e lo fum per ensens
    138    vaj’als dampnats per condigne perfum!
    139    Mon espirit trespas de Lete·l flum
    140    perque de res de aquest mon no pens!
    141    Car per haver delit, dolor atench,
    142    puys ne vull mes que lo toch no·m promet;
    143    passant avant, mon delit es desfet,
    144    e pas dolor fins que aquell restrench.

    145    Quant en desig d’esser amat m’estench,
    146    yo sent dolor mesclat d’un fret e calt,
    147    car no·s pot fer e conech mon defalt.
    148    D’aci scapant, en pejor punt me prench:
    149    mire son cors e totes ses fayçons,
    150    e veig algu qui l’ha conquest sens cost;
    151    com pus yo am, a dolor me acost;
    152    ladonchs desig sa carn per als lleons.

    153    Tot quant yo pens me porta passions,
    154    e sens penssar poch delit s’aconsech;
    155    menys que d’un bou lo meu delit conech,
    156    car mentre·ll prench lo·m torben passions;
    157    car tant com es plaent e de mon punt,
    158    d’aquell delit una dolor me·n ve,
    159    penssant qu’en tal ab l’altr’ella vengue
    160    e que y vendra, si no li so ajunt.

    161    O Deu! Per que justat es en un munt
    162    tan gran voler ab avorriment tant?
    163    Yo avorresch del que·m trobe amant;
    164    dins en mi viu qui volgra fos defunt.
    165    Ara veig clar lo natural contrast
    166    qu’en l’om esta per s’anima e cors:
    167    hu fastig pren de l’assaborit mos
    168    que l’altre sent per dolç e agre past.

    169    Axi com cell de gran follia ’s bast
    170    qui vol fer or de coure o de plom,
    171    los amadors en aquest punt tots som
    172    que volem seny on tot seny es degast,
    173    e lealtat en cor malvat e fals,
    174    qu’Amor no ha menys de vilana por;
    175    car por gentil ve de notable cor
    176    que te fort mur a tots fets desleals.

    177    Si co·l malalt que no ’nten los senyals
    178    de l’accident e penssa qu’esta be,
    179    e veu pulguo que prestament li ve,
    180    o als pejor que·l descobre sos mals,
    181    ne pren a me com amar ja no cuyt
    182    per ignorar lo que dins Amor port,
    183    e veig senyal cert d’amor com la mort,
    184    que lo meu cor de amar no sta buyt.

    185    Raho es gran qu’en dolor sia cuyt,
    186    car dins en mi grans maravelles veig;
    187    senyal d’amor en mi tinch per cas leig,
    188    e quant no·l trob, en ella ’n dol so ’nduyt.
    189    La part en mi qu’en raho pusch mesclar
    190    vol que no·m plau d’amor son sentiment;
    191    l’altra de qui no tinch lo regiment,
    192    d’esta part am e·m plau lo seu amar.

    193    Yo pas delit com la veig mal passar,
    194    e sent dolor com per aço l’am mes;
    195    donant se poch, en mi no·m plau en res,
    196    e sent delit com la dech airar.
    197    Bast’a cascu, volent saber de mi,
    198    que ço que·l mon ha per pus inperfet,
    199    yo com a foll he volgut fer perfet,
    200    penssant trobar contentament e fi.

    201    O amadors!, rebeu aço al ssi,
    202    los que jovent vol que us sia cubert:
    203    delit d’amor en l’ome tot se pert,
    204    si vol saber l’amor d’altre y de si.
    205    Si tem saber aço, en dolor jau,
    206    car ja no creu que sia be amat,
    207    e l’amador ja no ’s ben reposat,
    208    si en l’amat la prova be no y cau.

    209    O amadors!, los qui ’n dan vostr’amau,
    210    vullau de vos mateys haver merce,
    211    penssau Amor on va e d’on vos ve,
    212    e on esta, ne si us fa guerra u pau.
    213    Sabent aço, de vos no fiareu,
    214    e menys d’amor e de aquell voler
    215    qu’en dona cau, poch valent e lauger,
    216    qu’en mig l’ivern estiu hi trobareu.

    217    O amadors!, en amor sentireu
    218    que lo que mes delitat vos haura,
    219    en molt breu temps al reves tornara
    220    e tan greujos res contra vos haureu.
    221    Lo gran desig en fastig sera mes,
    222    los vostres peus contra·l voler iran,
    223    los mals delits contra los bons seran;
    224    com penssareu ahirar, amau mes.

    225    No sia ’ci tot amador entes,
    226    sino aquell be sentit e sabent,
    227    car aquest veu lo clar departiment
    228    de son compost e sab com partit es;
    229    car la raho contrasta l’apetit,
    230    a l’apetit no ’beheix la raho;
    231    solament reb de concordia do
    232    l’om bestial o l’entenent complit.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori